L’etern retorn

Un dels temporers que va viatjar en el vol de Barcelona del 17 de maig denuncia que va trigar quatre dies a arribar al seu lloc d’origen i, a més, amb escasses mesures de seguretat

A poc a poc, els temporers argentins que van quedar atrapats a Andorra quan l’esclat de la crisi del coronavirus va finalitzar abruptament la campanya d’hivern estant poden tornar al seu país. Aquesta setmana ja són dos els vols que han sortit des de Madrid cap a Buenos Aires, organitzats pel Govern i Ski Andorra. Ara bé, la tornada no està sent senzilla. I en molts casos més llarga del que tocaria en ple segle 21. Alguns han trigat fins a quatre dies a completar el periple.

És el cas del Javier, un dels temporers que va aconseguir bitllet en un avió que sortia de l’aeroport del Prat el dia 13 de maig. Es va estalviar el bus fins a Madrid, però poc podia esperar que això que havia guanyat ho perdria, i amb escreix, un cop arribat a l’Argentina. Fins al dia 17 no va poder dir que havia completat el trajecte fins al seu lloc d’origen. A més, lamenta que en bona part del trajecte no es van complir les mesures necessàries per evitar el risc de contagi amb el coronavirus.

Es va passar tres dies a la carretera fent ruta per diferents ciutats fins poder arribar al seu lloc d'origen

“Una vergonya”, afirma sense problemes. Fins al Prat, indica, tot va anar bé. A partir d’aquí, un malson. A l’avió, assegura, es va pujar sense mantenir cap distància ni fer “controls ni desinfecció”. Un cop a Ezeiza els va tocar esperar més de quatre hores per poder agafar el bus que havia de servir per completar el seu viatge, fins a la població de Salta, al nord de l’Argentina.

A la carretera es va passar “tres dies”, en un autocar amb “fins a 40 persones”. Denuncia, a més, que va ser sense que se’ls oferís menjar, sense poder baixar a cap lloc. El seu relat, tot sigui dit, és similar al de molts altres dels ‘varados’, que denuncien les condicions en què s’està fent els desplaçaments des de l’aeroport d’Ezeiza als diferents llocs d’origen. En molts casos, es fan rutes per arribar a diverses ciutats que converteixen els trajectes en autèntiques maratons.

Un cop a Salta -va arribar el 17 de maig-, la quarantena l’haurà de passar a un hotel. De nou, el Javier critica que hi va haver “zero control”, ja que només “ens van agafar la temperatura” sense que “se’ns fes cap test ni ens vingués a veure cap metge”. Finalment, al seu entendre, “tot el que em vaig cuidar a Andorra, en aquests dies ho hem llençat a la brossa”. L’única notícia positiva: que ja està a la seva ciutat i que, si tot va bé, en poc dies podrà tornar a casa. Un retorn que, en el seu cas, va ser etern. O gairebé.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.