Durant ben bé dos anys o una mica més, al mòdul en qüestió, que justament es va crear per acollir l’intern que s’ha quedat sol i, també, per donar resposta a algunes demandes de comitès internacionals, hi han conviscut dos joves molt diferents entre ells però tots dos amb patologies mentals força severes. El que ja ha arribat al terme de la seva estada -no es pot dir pròpiament condemna- hi era després d’haver protagonitzat una onada de furts amb força en diversos establiments principalment d’Andorra la Vella. Alhora, també va causar danys a la via pública.
Aparentment, aquest jove hauria evolucionat a millor. Però caldrà estar atent al seu retorn a l’exterior. Perquè no és el primer cop que surt de la Comella i acaba recaient. De fet, les seves addiccions gairebé infantils a les drogues el van portar pel mal camí i van ser suposadament l’origen dels seus trastorns mentals. Fa o no fa com l’intern que s’ha quedat a la Comella. I aquest en té per força més temps. Es tracta de l’home que va assassinar qui havia estat el seu cap laboral. Un assassinat atroç -se l’acusava de força més delictes- comès en un apartament de Vila, a Encamp.
Va ser aquest cas el que va fer veure la necessitat imperiosa de disposar d’un mòdul de salut mental. Originari de Togo, les autoritats andorranes van mirar que pogués fer la seva reclusió pseudosanitària en algun centre especialitzat francès. Però França no s’hi va posar bé. I es va haver d’optar per reconduir espais i crear una divisió penitenciària nova. Fins ara ha tractat dos interns. Ara en serà un de sol. I si hi ha és complicat passar-se hores i hores tancat en una cel·la en companyia, fer-ho en solitari no sembla el millor.
I aquest és un dels debats que hi ha al centre penitenciari. D’entrada, que l’equip mínim per atendre aquest mòdul és proporcional molt més elevat que el que cal per fer anar pràcticament la resta de la presó. I no es va pas sobrat d’efectius. Però, a banda d’això, i mirant l’intern, l’usuari, la qüestió és si és raonable estar sol, sense pràcticament cap contacte amb ningú més més enllà dels funcionaris i col·laboradors. Ja havia passat en altres moments que es ‘convidava’ reclusos ‘ordinaris’ a anar a compartir estones amb l’intern en qüestió. Però, ¿és tot això sostenible?
Comentaris