En efecte, el defensor d’un dels processats ha recordat que en diverses ocasions els magistrats que jutgen la causa s’han referit a les deficiències que presentava la investigació de la causa. “Hi havia pressa perquè hi havia el director general a la presó”, ha remarcat el lletrat, que ha ressaltat el fet que el Tribunal de Corts ha arribat a exposar en algunes jornades que havia adoptat mesures de correcció per “poder salvar la instrucció”. I és aquí que s’ha demanat si això és possible, si un tribunal jutjador a d’esmenar la plana a l’instructor.
El Tribunal de Corts, han tornat a recordar les defenses, ha hagut de reconèixer que ha hagut d’adoptar decisions per intentar salvar la instrucció de les deficiències que presentava
També ha ressaltat el fet que la fiscalia va defensar sobre manera el gran treball de la instructora, fet que ha portat el defensor a remarcar, de nou, que no era res més que una mostra de la debilitat de la investigació. I és que, s’ha destacat, BPA “tenia tots els mecanismes de prevenció” ja des del 2002 i ni tan sols la suposada banda de Gao Ping “no realitzava conductes considerades delictives a Andorra”. I tampoc hi hauria delicte de blanqueig.
El defensor ha lamentat els informes de la policia en el marc de l’acusació usant “material de segona mà” atès que es van limitar a fer resums d’actes de la policia espanyola, sense que mai poguessin comprovar res. Ni tan sols si eren falses o no les factures “per les quals el fiscal no acusa” i que en veure com queien la resta de suposades conductes delictives “les hem de qualificar com la gran novetat del cas aquest any”.
El lletrat ha lamentat també la grandiloqüència usada pel màxim representant en el seu moment del ministeri fiscal, “parlant d’Al Capone” o de l’assassinat del jutge italià Falcone. Quan a Andorra, ha recordat l’advocat advocant perquè hi hagi pau i que duri, “la delinqüència és de pa sucat amb oli”. La “defensa de la democràcia” que hauria fet Alberca durant el seu informe ha fet aixecar més suspicàcies que altres coses. Com el fet de voler arribar al seu dia amb els acusats a “tractes que no tenien curs, que no eren possibles” o recordant que hi va haver processats que en alguns moments “es van sentir pressionats” pel fiscal.
En fi, que a la causa, quan no li falla el fons li fallen les formes. I quan no, són totes dues coses les que li fallen.
Comentaris (3)