Aquell estiu, el del 2018, tots dos joves -juntament amb un tercer- mantenien una molt bona relació. De fet, no han tingut problema a parlar obertament de “millors amics”. Tant que van passar un mes viatjant per diferents indrets. Hauria estat llavors quan l’acusat hauria pogut tenir accés a la targeta. Segons ha explicat, calia pagar un hotel i l’altre noi no tenia bateria al seu mòbil. Per això, li va dictar les dades i la transacció es va fer amb el seu telèfon. I, llavors, la informació hauria quedat gravada a l’aparell.
Sigui considerat culpable o innocent -això ja dependrà del tribunal- el que queda clar és que l’afer va posar fi al que, fins llavors, era una relació de “millors amics”
Mesos després, ja el març del 2019, la mare del noi propietari de la targeta va notar que, al llarg d’aquest temps, especialment des del novembre, havien anat rebent càrrecs per diferents operacions que ni ella ni el seu fill havien fet. Molts d’ells, per cert, a una empresa de repartiment de menjar a domicili. A través d’ell, van acabar tibant el fil i veient que les comandes les feia l’amic. En total, entre aquestes i altres compres, més de 4.500 euros, segons han assegurat a la vista.
Lògicament, es va posar la denúncia i tot ha acabat a Tribunal de Corts, en un judici celebrat aquesta setmana i on ha quedat clar que, fos voluntari o no, els fets han trencat el que era una bona amistat. El processat ha atribuït tot a un error. És a dir, que no va adonar-se que, quan feia compres, acabava pagant amb la targeta de l’amic. Ara bé, també ha posat en relleu que algunes de les operacions que se li atribueixen no són pas seves.
Una de les preguntes que ha hagut de respondre a la vista és si no va ser conscient que les despeses que feia no acabaven arribant al seu compte. “No ho mirava”, ha afirmat. També ha volgut posar en relleu que no hi havia cap motiu que li incités a fer aquests pagaments amb una targeta que no era seva. “Jo treballava i guanyava els meus diners. Per què hauria de voler pagar amb els d’un amic íntim i destrossar la relació?”, ha declarat.
Pel que fa a l’amic i la seva família, en canvi, tots tenen clar que van ser víctimes d’un fet delictiu. Que el suposat amic es va aprofitar d’aquesta bona relació i ho feia conscientment. De fet, el jove va negar que li hagués facilitat el número de la seva targeta de crèdit durant aquell viatge. Aquest fet, però, ha estat posat en dubte per la declaració d’un tercer conegut, també participant en aquelles vacances. Tot i que en el judici no va recordar si això havia passat, l’advocat del processat sí que va posar sobre la taula el fet que, fa uns anys, en declaracions davant la Batllia, sí que va reconèixer que havia passat. “Si ho vaig dir, probablement és perquè llavors ho recordava així”, ha comentat.
La fiscalia no dona versemblança a les explicacions de l’acusat. Entén que hi ha massa operacions per creure en un error i, en canvi, considera que els fets “van ser totalment voluntaris”. Per això, considera que existeix un delicte major d’ús fraudulent de targeta de crèdit. Per això, demana que es condemni el processat a una pena de 10 mesos de presó que, però, s’estalviaria de complir si paga la indemnització corresponent. En aquest cas, els 4.500 euros, restant-li els diners que l’asseguradora ja va abonar en el seu dia als perjudicats pels presumptes fets delictius.
En canvi, des de la defensa, va reclamar que el seu client fos absolt. Bàsicament, perquè tot va ser involuntari. “No se’n va adonar”, afirma. A la vegada, també va argumentar que molts dels pagaments no es poden atribuir directament a l’acusat. “Com podem saber que són seus i no del propietari de la targeta o dels seus pares? Com podem desvirtuar la seva presumpció d’innocència?”, s’ha demanat.
Comentaris (1)