Entabanadors professionals (i legals) de padrins

Les visites un cop al mes a Andorra de comercials d’un conegut grup editorial espanyol prometent regals a dojo a gent gran que viu sola que acaben enredant fent-los firmar contractes que els obliguen a desemborsar alguns centenars d’euros i a comprar altres productes causa indignació

“Els escric perquè vull denunciar els estratagemes del Grup Planeta, que envien comercials sense escrúpols a casa de gent gran i sola a estafar-los, o això sembla. M’agradaria posar en guàrdia tothom qui llegeixi aquestes línies. El que els explicaré li ha passat al meu pare i ens n’hem assabentat ara. Han vingut a casa seva a convèncer-lo amb bones paraules i empatia. Molta xerrameca tot dient-li que tenien un ‘regal’ per ell per ser ‘client seu fa molts anys’.”

Segueix el missatge. “Els generen tanta confiança que ni tan sols els permeten trucar als seus fills dient-los que ‘són independents per prendre decisions’ i així el que fan és fer-los signar un contracte per tal de poder rebre el suposat regal. En realitat els estan venent un munt de productes per preus astronòmics: el meu pare, jubilat i que viu sol, ha rebut embalums per valor de més de 3000 euros: un televisor (el suposat regal), enciclopèdies i un moble de 1700 euros en una segona tanda. En rebre això, els fills ens hem estranyat i hem trucat a aquesta empresa.”

“Ens han intentat embolicar a nosaltres també insistint que eren regals, admetent que ‘alguns’ eren de pagament i que per la seva compra donaven els ‘regals’”

I la descripció d’aquests ciutadans andorrans preocupats per les pràctiques que fa temps que duren del conegut grup editorial continua. Continua quan han volgut demanar i obtenir explicacions dels responsables de l’editora espanyola en qüestió. “Ens han intentat embolicar a nosaltres també insistint que eren regals, admetent que ‘alguns’ eren de pagament i que per la seva compra donaven els ‘regals’. Però això no ho explicaven els comercials quan visitaven el meu pare i es ficaven a casa seva i al sofà per convèncer-lo de signar aquests papers. Finalment, alguns d'aquests productes hem pogut tornar-los perquè havien estat enviats abans dels 15 dies ‘de prova’, però molts altres no”.

I com que ja ha vençut el termini de suposada prova, ara opera el contracte signat i es comencen a girar els rebuts. “Ens han dit que començarien a cobrar al meu pare pel sseu banc, i que si no ho feia l’enviarien a judici. De moment hem decidit que no pagarem ni un sol euro i volem tramitar una denúncia, el problema només és que el meu pare, ja gran, no entén que és una estafa i segueix insistint que són regals perquè ‘els senyors que van venir eren molt macos i només volien donar-li regals’. Sense la seva paraula no podem denunciar. Per això vull almenys deixar constància d'això en algun lloc per avisar que està fent aquest grup editorial”.

LA JUSTIFICACIÓ

Certament, això funciona així. I és legal. I aquests comercials, aquest grup editorial, està autoritzat pel departament de Comerç per fer aquesta feina. Per dur a terme aquestes pràctiques.  L’empresa en qüestió havia tingut un despatx en un ‘coworking’ d’Andorra la Vella. Per tenir negoci obert només els cal una adreça. No necessiten ningú establert de forma fixa al país. L’activitat la realitzen quatre o cinc dies al mes. S’escauen aquests dies i d’aquí que hi hagi més maldecaps en alguns domicilis.

Encara que no ho sembli tenen autorització de Comerç. Aquests comercials que arriben a fer llàstima o s’agafen confiances alienes venen quatre o cinc dies al mes, normalment sempre diferents

Cada mes, o cada quan escau, solen enviar comercials diferents. A Immigració només hi han d’aportar els noms (documents) de les persones que venen cada cop i els autoritzen a fer la seva activitat. Sense més. Certament, expliquen les fonts, els comercials insisteixen molt, molt per vendre o que els comprin, que ve a ser el mateix, perquè cobren en funció de les comissions. Per tant, recorren a arts qüestionables. Fent peneta, insistint que sinó venen no cobren, prometent ‘l’oro i el moro’ a gent gran que es troba de sobte amb un home o una dona d’allò més amable…

En definitiva: que aprofiten la bona fe de la gent gran, que són els potencials clients la majoria de vegades. A nivell legal, l’activitat és lícita. Però a l’hora de desfer la compra… és un embolic de parell de nassos. A Espanya està ben reglamentat i regulat amb terminis de devolució i qüestions diverses. La normativa al Principat té moltes llacunes. A més, aquí la gent té primer la dificultat que comporta trobar el telèfon o la persona que atengui la reclamació. El grup editorial no té ningú establert al país. Ni tan sols un telèfon. Al seu dia, era el del ‘coworking’.

En síntesi, un merder, un maldecap dels compradors, que sovint per no dir sempre, s’acaben sentint estafats. Que legalment no ho són. Com a molt, potser, entabanats. De mala manera i de forma molt professional i amable. I la feina que hi ha per poder fer alguna devolució i fer creu i ratlla a tot plegat. En fi, un xou com el viscut pel pare de la comunicant. I per la comunicant. Que ara espera no haver-se de veure a la Batllia. Que no serà, perquè l’empresa és la primera que no li interessa que s’aixequi gaire polseguera.

Etiquetes

Comentaris (19)

Trending