El comú lauredià tanca el 2017 amb un superàvit d’1,6 milions que en gran part s’explica per la no-inversió total prevista pel ràfting
La notícia suposadament positiva, merda treta del riu a banda -que, per cert, és una competència que escau al Govern i que és ell qui l’hauria d’assumir i pagar-, és que el fet de no haver tirat endavant una part del projecte ha comportat la conseqüent reducció de la inversió. Dels diners que la majoria comunal havia previst injectar a la parròquia durant el 2017, es van estalviar tres de cada deu euros. Perquè no van anar al riu. Ai, perdó, al projecte fallit del ràfting. I això ha contribuït força decididament al fet que que la corporació tanqués el darrer exercici amb un superàvit d’1,6 milions, que pot semblar una animalada en positiu, però també indica una certa desacceleració pública en negatiu.
Calés i pressupostos a banda, el ràfting, si es que mai s’acaba fent, es farà esperar. Després d’esperar els informes de FEDA, després de buscar el suport de Govern, després de justificar l’alentiment dels treballs amb el fet que baixa tanta aigua al riu que és impossible de treballar-hi, ara resulta que el cònsol admet el que és mitja veritat. El projecte genera tanta crítica que s’ha aturat. I Vila pretén entomar la situació demanant nous informes “amb més calma per minimitzar els errors”. És a dir, la mateixa cançó que el Govern amb el(s) heliport(s). Més informes per justificar que no es fa. I cap al riu. L’heliport també. Els nous estudis els encomanarà el comu lauredià al tècnic que va assessorar el Govern, el ministeri de Turisme, amb el projecte inicial que pretenia impulsar un ràfting conjunt entre la capital, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria i que finalment es va descartar.
La corporació havia adjudicat el projecte només de forma provisional i no havia arribat a firmar el contracte amb RocRoi, desapareguda en combat
“Intentarem que tot el que es gasti i es faci serveixi per tirar endavant”, ha explicat el cònsol. Els privats que han llogat sengles immobles que s’estan reformant també tenen clar que, ells, amb els locals o els edificis refets també podran tirar endavant. Josep Miquel Vila no ha volgut aclarir què passa amb els lloguers i les obres que havien d’acollir els magatzems per les barques o els vestidors i les instal·lacions administratives i de recepció de l’activitat. No interessa. Els Marfany o els Fiter ja hi van bé. De fet, ells només lloguen (o sia, posen en lloguer). El comú sabrà per què. Però ha semblat que massa no se sap. Ni s’havia sabut mai. Fins al punt que allò que sí que s’ha sabut durant la sessió comunal d’aquest dimarts, ai làs, és que l’adjudicació del ràfting a l’empresa Raca, filial andorrana de la pallaresa RocRoi, era provisional. I que el contracte-concessió no s’ha arribat a firmar mai. I els responsables de RocRoi tampoc, mai, no baden boca. També se n’han anat al riu. Però riu avall. Han vist clar que valia més no embarcar-se.
En fi, que Vila, que s’ha posat la medalla d’haver netejat el riu i ha encaixat amb naturalitat la crítica de l’oposició -el cap comunal d’Unió Laurediana, Joan Albert Farré, ha lamentat en manifestacions que recull l’agència ANA que després d’una forta inversió “no sabem on anem” i afegit que “no coneixem quina és la inversió prevista pel ràfting, ni quin és el projecte, i ara el més calent és a l'aigüera perquè es volen encomanar nous informes i nous estudi”- ha destacat també que un dels immobles arrendats, l’espai de l’antiga gasolinera a tocar la plaça Laurèdia i entre l’avinguda Verge de Canòlic i la Francesc Cairat, servirà com a punt de venda i d’informació de Naturlandia a la cota 900. I com que resulta que també es vol fer un passeig al costat de riu tan hi fa que hi hagi ràfting com que no hi sigui.
Comentaris