Sant Julià comença a 'llançar' diners al riu sense que estigui clar el projecte del ràfting

Sant Julià comença a \'llançar\' diners al riu sense que estigui clar el projecte del ràfting
Sant Julià comença a \'llançar\' diners al riu sense que estigui clar el projecte del ràfting
  • El comú adjudica les obres de remodelació de dos espais que han de servir per ubicar-hi les dutxes i vestidors, i la recepció i entrega de material
  • El cost dels treballs encarregats supera els 170.000 euros, més els lloguers dels locals; i això sense saber ni on començarà ni on acabarà el circuit
  • La iniciativa, avalada gairebé a títol personal pel cònsol lauredià, hauria de ser el gran revulsiu de la parròquia i agafar el relleu al fiasco que ha suposat Naturlandia

Encara no se sap ben bé si és viable del tot ni, molt menys, des d’on sortirà el projecte de ràfting lauredià. Però el comú de Sant Julià està disposat, costi el que costi, peti el que peti, posar en marxa un nou pol d’atracció encara no prou escamat amb el fiasco de Naturlandia. Per ara, la corporació presidida per Josep Miquel Vila, gran impulsor del projecte, ja ha començat a invertir en la iniciativa. Més de 170.000 euros per reformar un edifici i un local que haurien d’acollir alguns dels serveis associats al circuit.

El comú ja fa dies que va arribar a un acord per arrendar dos locals. Un de la família de Ricard Fiter i, l’altre, de l’odontòleg Agustí Marfany. El primer és un immoble sencer ubicat a l’avinguda Rocafort 26. Fa temps que està en desús, per dir-ho així, i les obres que s’hi han de fer han estat adjudicades a Pidasa per 148.284 euros. La mateixa empresa s’encarregarà d’adequar l’altre local, en aquest cas uns baixos que fins fa poc havia ocupat una empresa de missatgeria. També a l’avinguda Rocafort. En aquest cas al número 30. L’actuació constructiva a fer-hi és molt menor. També, per tant, la quantia a invertir: 24.488 euros.

Les obres s’iniciaran ben aviat. I és que la corporació laurediana té sí o sí la voluntat de tirar endavant. I això que segons diverses fonts ni tan sols s’ha aclarit ni el punt de sortida ni el d’arribada. La pretensió inicial era fer arrencar el circuit de ràfting des de l’hotel Imperial. Finalment, però, aquesta opció hauria estat desestimada. Tampoc no està clar el punt de finalització del recorregut i, per tant, no se sap a quanta distància quedarà el trajecte del càmping propietat del cònsol lauredià. Posats a decidir, ara mateix tampoc no està clar com es faria el retorn dels usuaris del circuit un cop arribin a port.

El que sí que sembla clar és que en l’edifici que ha de sofrir una transformació més profunda s’hi ubicarien les zones de vestidors i dutxes per als visitants, més uns espais per als encarregats de la gestió del projecte. Mentrestant, els baixos situats al número 30 de l’avinguda Rocafort farien les funcions de porta d’entrada a l’activitat. És a dir, com una mena de recepció on es faria l’entrega del material. No passa desapercebut el fet que, per anar a trobar el riu, cal travessar una carretera general, una circumstància més que posa de relleu com s’està fent avançar el projecte. A empentes i rodolons.

Perquè una altra circumstància que encara no s’ha aclarit és el del cabal d’aigua. De la idoneïtat de la força del riu per fer viable el projecte. Segons algunes fonts, quan el cabal sigui notable, no hi ha d’haver grans problemes. Ara, quan el volum d’aigua sigui més aviat baix hi pot haver un problema… amb FEDA! Per què? Doncs perquè quan el cabal és poc voluminós es noten, i molt, els moments en què des de la central hidroelèctrica es posen en marxa les turbines per fabricar electricitat.

Segons les fonts, el moviment que es genera arriba a tenir impacte fins a Sant Julià i quan hi ha poc cabal al riu podria arribar a desestabilitzar les embarcacions que naveguin pel Valira. En conseqüència, el comú hauria sol·licitat a responsables de FEDA que alertin sempre que vulguin posar en marxa les turbines. O, encara millor, que aquesta maniobra s’ha de compatibilitzar amb el funcionament del ràfting. De moment, la resposta de la parapública ha estat del tot negativa. Perquè la planificació del ‘turbinatge’ no és tan evident com això. O no és pot planificar tant com una activitat com la prevista a Sant Julià demandaria. I de poder fabricar o no electricitat, de posar en marxa o no les turbines, en depenen, en alguns casos, una quantitat significativa d’euros.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.