La gestió de tot allò vinculat amb la lluita per aconseguir que el comú d’Andorra la Vella acabi abonant als funcionaris que pertoqui el complement pel rendiment laboral, el GAdA, meritat els anys 2008 i 2009, i del qual no han vist ni un sol euro dels que haurien d’haver vist des del 2010 està comportant una elevada factura per al Sindicat de treballadors de la corporació de la capital (Sitca). Ara mateix l’organització, renovada fa uns mesos davant la inacció de l’anterior junta, està del tot dividit.
L’assemblea que celebra el col·lectiu aquest dijous haurà de calibrar el nivell de desgast que les diverses qüestions plantejades per la junta encapçalada per Emi Matarradona està suposant a la pròpia junta. Hores d’ara, però, dues dels cinc integrants de l’executiva del Sitca ja han pretès formular la seva renúncia als càrrecs -de secretària i de tresorera- sense que ni la presidenta ni el vicepresident, Santi Pérez, amb els quals diferirien en la manera de conduir el tema del GAdA, hagin acceptat les dimissions.
Les darreres manifestacions públiques dels dos màxims responsables del Sitca sense consensuar-les amb la resta de la junta haurien estat decisives
I les divergències internes en l’executiva del sindicat amenacen de posar sobre la taula diferències de més calat. I retrets que poden ser recíprocs. Anna Bellera, secretària, i Meri Pujol, tresorera, van provar de formalitzar la seva baixa de la junta del Sitca aquest dimarts. I ni la presidenta ni el vicepresident no els haurien volgut firmar la carta de renúncia al·legant, segons fonts properes a les dues potencials dimissionàries, que “les coses no es fan així”. I convidant-les, segons que han confirmat també altres fonts, a què comuniquin la baixa directament i públicament durant l’assemblea d’aquest dijous.
Les dimissionàries al·legarien tant una manca de comunicació entre els membres de l’executiva sindical com discrepàncies en la manera de funcionar, acusant la presidenta i el vicepresident d’anar per lliure. Alhora, asseguren les fonts consultades, ni Bellera ni Pujol, no consideren correcte el posicionament que haurien adoptat unilateralment, segons les fonts properes a la secretària i la tresorera, els dos màxims responsables del sindicat. I que no haurien consensuat amb la resta.
De fet, de portes en fora ja fa algunes setmanes que es palpen divergències. Recuperar el GAdA que més de 150 treballadors, pel cap baix, haurien d’haver percebut des del 2010 i que encara no ho han fet és un dels pals de paller de l’acció sindical. I ara està sent, també, un dels motius de discòrdia. Els missatges que el Sitca passa públicament i entre el personal no serien consensuats per la totalitat de l’executiva -que tot just formen cinc persones- i molt sovint els màxims responsables sindicals respondrien amb evasives a la resta d’integrants, segons fonts properes a aquests darrers, que s’assabenten pels mitjans de comunicació de la immensa majoria de coses que suposadament afecten el sindicat.
Les dues integrants disconformes de la junta van mirar de fer firmar una carta de renúncia aquest dimarts primera a Matarradona i després a Pérez i no ho van aconseguir
Que hi ha coses ‘rares’ i difícils d’explicar és una evidència des que el Sitca va començar a fer palès el seu neguit perquè la Batllia no es pronunciava en relació amb la seva demanda sobre si les sentències que consideraven mal aplicada una rebaixa de la nota avaluadora i en virtut de la qual s’havia de cobrar i s’ha de cobrar el complement havien estat ja executades o no. Una vegada el tribunal ha anat a més, les divergències s’haurien accentuat. I els retrets, també. Apareixen i desapareixen informacions i mai ningú no sap, entre els integrants de la junta sindical, per on van els trets.
La gota que hauria fet vessar el vas de la paciència de Bellera i Pujol, segons les fonts properes a elles dues, serien l’excessiva complicitat que a parer seu haurien mostrat els dos principals responsables del sindicat amb les posicions mantingudes per la majoria comunal i, especialment, per la cònsol. “No cal negociar res més, hi ha unes sentències que donen la raó als funcionaris i que no s’han executat. Que s’executin, que el comú pagui i s’ha acabat”, afirmen que és la posició que, salvant alguna distància, mantenen la fins ara secretària i tresorera del Sitca.
Però, en canvi, la seva posició no només no és que no sigui la que defensa el sindicat. És que és una altra que no comparteixen i que no ha estat tractada mai en cap reunió de junta perquè “no hi ha comunicació”. “La darrera compareixença pública que van fer la presidenta i el vicepresident, la resta d’integrants de l’executiva ni tan sols sabien que s’havia de produir”. D’aquí que “si no les volen o per estar en un lloc a desgrat haurien preferit plegar”. Però és que quan Bellera i Pujol ho haurien intentat fer, es van trobar que ni Matarrodona ni Pérez no els van voler firmar la carta de renúncia.
Els dos principals dirigents sindicals conviden les descontentes, amb qui tampoc no confien, a fer pública la seva decisió durant l’assemblea d’aquest dijous
I amb la dimissió no sembla que s’acabi tot. En principi, asseguren altres fonts properes a la junta, no hi hauria d’haver dificultats per renovar l’executiva i que el sindicat pugui continuar funcionant. O sia, per quòrum no hi hauria d’haver problema. Però és que la desconfiança existent en l’òrgan de direcció del Sitca no és només de la secretària i la tresorera cap a la presidenta i el vicepresident. També existiria al revés. I aquests dos darrers considerarien que Bellera i Pujol no han mostrat prou implicació quan se’ls ha demanat i tampoc no veurien bé que una d’elles, en aquest cas la tresorera, tingui vinculacions reconegudes amb un grup polític (SDP). Bé, més aviat, que el grup en qüestió en tregui rèdits.
I que fos justament la formació progressista la que emetés dilluns un comunicat a partir de l’aute de la Batllia que dóna la raó per enèsima vegada als funcionaris quan el sindicat formalment no s’havia posicionat. Però és que el sindicat no s’havia posicionat malgrat dir que ho faria i, per enèsima vegada també, deixar que fos el comú, i la cònsol més concretament, la que manegués els tempos a la seva millor conveniència i s’apuntés les decisions judicials com si fossin petits triomfs seus. Això sí, per recórrer-hi en contra al cap de dos dies. Vaja, el peix que es mossega la cua i una fractura que pot suposar una mena de tret a la pròpia cama.
Comentaris