La taula rodona s’ha iniciat amb una cronologia, apuntada per la presidenta de l’Institut, Elixa Muxella, de la pandèmia. Un relat de fets, crític. Així, al llarg de la intervenció ha denunciat alguns aspectes i decisions que, al seu entendre, grinyolen amb els drets humans. “Ens parlaven persones que ens deien que o es vacunaven o perdien la feina”, ha apuntat. De fet, ha arribat a lamentar que “la societat es va dividir entre bons i dolents, entre solidaris i egoistes”.
Fins i tot, ha denunciat, “hi ha hagut incitació a l’odi”. Ho ha afirmat en referència a les paraules del ja ex ministre, Joan Martínez Benazet, en les que arribava a dir que “els antivacunes podien matar”.
Qui també ha expressat el seu parer ha estat l’experta en drets humans Clara Serra. Així, ha apuntat que les mesures presses “per preservar el dret a la vida” han afectat d’altres: llibertat de premsa i expressió, privacitat i dades personals, afectació en la violència de gènere, tractes discriminatoris en un doble vessant (s’ha tingut accés igualitari a la vacuna? S’ha discriminat a qui no s’ha volgut vaccinar). Preguntada sobre si aquests sacrificis han valgut la pena, ha apuntat que, per ara, no pot respondre. “Tot just ara comencem a ser conscients del que ha succeït”, ha indicat.
El tercer ponent ha estat el doctor Èric Silvestre, que ha volgut analitzar la qüestió des d’un punt de vist més mèdic. Tot i això, sí que ha apuntat que “els dubtes entre la població [davant tractaments o vacunes] són lícits”. De fet, ha apuntat que, ara mateix, les dades demostren que amb el vaccí s’assoleix menys immunització que si es passa la malaltia.
Comentaris (1)