En efecte, tres fills i dos nets van instar un procediment urgent i preferent per denunciar la vulneració dels drets fonamentals a la integritat moral i el respecte a la vida familiar. L’esposa en segones núpcies de l’home va imposar com a condició perquè els fills i nets de la primera dona poguessin veure el seu pare que hi havia de ser sempre ella davant. O ella o la seva filla. L’home havia començat a tenir problemes de memòria al 2014. I el juny de l’any passat la capacitat cognitiva li va minvar moltíssim i va ser quan se’l va internar en un centre especialitzat a Lleida.
A partir de llavors, les dificultats de contacte que ja hi havia hagut abans amb els fills i nets de la primera dona van anar en augment i va ser el desembre passat que es va instar el procediment denunciador de vulneració de drets fonamentals. Perquè no hi ha cap recomanació mèdica ni cap instrucció prèviament donada per l’home ingressat en relació amb els seus primers fills. O que el contacte fos negatiu. A priori sembla just tot el contrari.
La fiscalia es va oposar a l’acció sol·licitada pels familiars de l’home, en considerar que els organismes jurisdiccionals andorrans no tenien competència per adoptar cap decisió en relació amb una persona que està ingressada, en aquest cas, a Espanya
En fi, que inicialment la fiscalia es va oposar a l’acció sol·licitada pels familiars de l’home, en considerar que els organismes jurisdiccionals andorrans no tenien competència per adoptar cap decisió en relació amb una persona que està ingressada, en aquest cas, a Espanya. La fiscalia sempre ha mantingut aquest criteri i la dona que pretenia tenir el control del seu marit es va alinear amb les tesis del ministeri públic. Però ella no va oposar aquest fet i ara la sala civil del Superior li ha desestimat el seu recurs.
Perquè la Batllia ja va resoldre al seu dia que sent els fills de l’home andorrans i sent la seva dona actual també andorrana i tenint formalment el domicili a Andorra, “els punts de connexió ens adrecen a la competència del Principat”. Per tant, els tribunals han descartat que els tribunals andorrans no puguin decidir sobre la qüestió i, a més, les limitacions que imposava la dona, conclouen els tribunals, no són de rebut i, en conclusió, han de decaure.
O dit d’una altra manera i tal i com ho reflecteix la sentència recentment dictada: “S’ha acreditat l’existència de restriccions a les visites o contactes que ha intentat efectuar amb el seu progenitor i imposades per personal del centre residencial per ordre, però, de l’esposa, qui pretenia que aquestes només es duguessin a terme en presència seva o de la seva filla”. I continua dient la resolució que “en cap cas s’hagi acreditat ni que les visites fossin perjudicials pel senyor, ni la necessitat de la seva presència en les mateixes per protegir-ne la seva salut”.
Per als tribunals, els escenaris citats anteriorment són “els únics supòsits en què el dret de visites que assisteix a tots els membres de la família de forma recíproca podria arribar a ser limitat en cas d’establir-se mesures de suport. El tot, evidentment sense perjudici de què donada la malaltia degenerativa que afecta a l’home, aquestes visites s’efectuïn amb el màxim respecte al seu estat de salut i als criteris mèdics del centre en qüestió i amb la màxima premura donada l’edat i el seu estat de salut”.
Comentaris