Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand, ha recordat que no va ser fins a l’any 2017 que l’OMS va deixar de considerar la transsexualitat una malaltia mental: “No fa ni deu anys i això ens diu que socialment encara necessitem formació i sensibilització respecte de les persones trans”. Nieves Calvo, vicepresidenta de l’associació i mare d’una nena trans, ha recordat que el Govern va aprovar la llei de cobertura sanitària dels tractaments d’identitat de gènere el 2022, però no ha estat fins a aquest octubre que s’ha ratificat aquesta llei, és a dir, que s’han activat les prestacions: “La lluita és dura i s’ha de ser molt constant”.
La taula rodona, moderada per Clàudia Cunill, coordinadora de les joventuts socialdemòcrates, ha comptat amb la participació de Laura Scarrone, psicòloga (“he pogut acompanyar més de 1.000 persones trans; he tingut aquest privilegi”), Carolina Marzá (mare d’una nena trans i divulgadora de la seva experiència a través del perfil d’Instagram @mama_de_cloe) i Brianna Brillith, una dona trans que va iniciar la transició fa un parell d’anys, quan en tenia 38 (en el seu cas, ha dit, va ser fonamental el suport de l’entorn laboral –treballa en una perfumeria– perquè la família no ha entès la seva decisió). Marzá ha explicat que el perfil @mama_de_cloe va néixer de la necessitat de “fer pinya amb algú”. “No sabíem on trobar gent”. La tasca de visibilitat, admet, va ser “difícil”. Calvo, de fet, va topar amb Marzá a les xarxes i aquesta última va erigir-se en “guia”. “Va ser una mare referent per comprendre i entendre la meva filla”. Marzá ha reconegut que la feina que va iniciar el 2018 “potser” no s’atreviria a impulsar-la ara: “L’ambient a les xarxes socials no és el mateix. No sé si ho faria. La pressió de l’extrema dreta és massa forta”.
“La pressió social potencia el sentiment de vergonya, la sensació de creure’s inadequat, d’haver-se d’amagar”
Brillith ha exposat que ha viscut el procés pràcticament sola: els seus suports han estat, essencialment, les amigues i les companyes de feina. En aquest sentit, Marzá ha fet veure que la comprensió de l’entorn laboral és, també, “molt important”. “La família”, ha afegit Brillith, “ho sabia, però no em va fer costat”. Scarrone ha remarcat els sentiments durs que la pressió social transmet a les persones trans (sigui quin sigui el punt del procés de transició en què es trobin): “La pressió potencia el sentiment de vergonya, la sensació de creure’s inadequat, d’haver-se d’amagar”. Per a Scarrone, el que ha d’aprendre la societat és que “cadascú té una forma autèntica com a individus que som, més enllà del gènere. Se’ns comença a vetar des que naixem. Hem de mirar les persones pel que són no pel que volem que siguin”. “Les persones interessants són les que no encaixen al motlle, les que t’ensenyen alguna cosa. Les persones tallades pel mateix patró no tenen massa interès”.
“Hi ha esperança, però. Les persones trans, amb el suport familiar i el de l’entorn, poden tenir una bona vida”
Calvo ha recordat que la transició també la viuen les famílies: “També és nostra”. “Preguntes a l’entorn com veu la teva filla, busques contactes, informació… És un aprenentatge constant”. I la conclusió és clara: “Hem de respectar i saber acompanyar. El temps l’ha marcat sempre la meva filla. Les famílies no podem ni forçar ni ajornar res”. “És un mite”, ha coincidit Marzá. “De fet, és al revés”. Les dues mares han coincidit també a assenyalar la dificultat i l’alliberament de la transició social, de passar de viure el gènere escollit únicament a casa a viure’l plenament, també al carrer, a tots els espais. “Quan encara no s’ha fet la transició social, es porta una doble vida”, ha resumit Calvo, que ha recordat com la seva filla va començar a “viure amb il·lusió” el simple fet d’escollir la roba diària quan va començar a fer la transició social.
Marzá, Calvo i Brillith han estat realistes i no han negat la duresa dels processos. La mare de la Cloe, de fet, ha subratllat un punt concret del procés de la seva filla: “Vaig haver d’acceptar la negació que vaig sentir en un determinat moment i això és molt dur. Et dius a tu mateixa que ‘potser només serà una fase’ i t’ho vols creure”. Scarrone ha insistit en el fet que cal “sortir dels binarismes” (binarismes i normativitats que també es donen dins del col·lectiu trans) i Marzá ha afegit una evidència crua més: “Les persones trans pateixen violència fins que es moren, també durant l’edat adulta”. “Hi ha esperança, però. Les persones trans, amb el suport familiar i el de l’entorn, poden tenir una bona vida”.
Comentaris (1)