El dia que el flamenc Mariano va reviscolar

El doctor Pau-Xavier, que va muntar el primer museu de zoologia del país just on ara hi ha l’Auditori Nacional, no ha fet estada aquest dissabte a la casa que va bastir el seu pare. El taxidermista que va dur a Ordino astruços, serps, girafes, lleons i fins i tot alguns elefants no s’ha apuntat a la feta. Però algun descendent seu sí que ha fet cap a la festa dels quaranta. Dels quaranta principals de la Casa-Museu d’Areny Plandolit. Era el seu dia. Pel matí, visita guiada tematitzada. Per la tarda ‘rave modernista’. O com se li vulgui dir. Amb més curiosos -i interessats, quedi clar, perquè han estat força els assistents que han repetit estada: migdia guiada i festa de la desvergonya- que no pas personal ambientat en l’època a la qual s’ha consagrat la festa.

“El Plandolit té una cosa molt bonica, la casa té una cosa molt singular. I és que en el seu interior s’hi conservaven objectes d’estètica modernista. Formen part de la col·lecció que es pot veure, que es pot visitar regularment.” I amb aquesta excusa, ha explicat la cap de l’àrea de museus de Govern, Rut Casabella, s’ha creat un discurs que ha permès donar forma a la visita guiada i a la festa de les festes. Amb alguns personatges ambientat en l’època, amb música del segle XIX i amb cinc plats diferents per degustar inspirats amb receptes d’aquell temps. No pas necessàriament d’Andorra. Però sí de l’entorn.

I a fe de Déu que les receptes han tingut èxit. Com que amb l’entrada hi anava el tastet, ja fos l’escudella de llenties, el bacallà amb tomàquet, la truita de carn trinxada, un arròs de llet d’ametlles sense canyella i el panellet de llimó han volat. La beguda, això sí, tenia una inspiració més aviat del segle XXI encara que amb reminiscències, en algun cas, de la centúria anterior. Els comensals han gaudit amb els platets. I els organitzadors de la festa, també. Qui no sabia què coi hi feia allí tanta gent era l’hereu dels d’Areny Plandolit que sí que convidava els visitants a passar per casa. 

Clar és que un home del seu temps no entenia què eren tants flaixos o unes eines que els visitants no deixaven de dur a les mans. N’hi diuen telèfon mòbil, però el successor de dom Guillem amb prou feina recordava el correu postal transportat a matxo. “Fem aquesta festa modernista per celebrar aquests 40 anys d’una manera distesa, informal”, explicava una Casabella satisfeta amb el nivell d’acceptació de la proposta que posa en marxa una nova edició de Canya als Museus. El museu ordinenc “és un dels més antics del país”.

Òbviament, molts dels visitants, gairebé tots els de la festa de la tarda, sabien més o menys que es trobarien a la Casa d’Areny Plandolit, però els qui han acudit a la visita guiada del matí, en molts casos, s’han trobat amb la sorpresa de veure’s immers en una història tematitzada. “Hi ha hagut sorpresa de la bona. Que el menjar no fos el típic, que la gent pogués venir disfressada…”, celebrava la responsable de l’àrea dels museus públics governamentals, sempre disposava a fer accions per incrementar la difusió de les propostes, a fer activitats per acostar al públic els recintes museístics. 

Casabella també ha posat en relleu les actuacions realitzades durant els darrers divuit mesos per millorar el museu. S’ha netejat a fons la col·lecció amb criteris de conservació, millorat en seguretat, actualitzat la senyalització i renovat la museografia de la primera i segona planta. També s’han restaurat peces com un sofà i cadires modernistes i s’han pintat diverses estances. Aquestes tasques han permès, a més, redescobrir elements amagats, com un armari secret, i recuperar peces singulars de la col·lecció, com ossos d’una girafa o un taulell d’escacs.

I en el cas de la majoria de visitants, els ha permès descobrir el flamenc Mariano. Dels pocs, poquíssims animals dissecats que no van marxar d’Ordino quan se’n van treure la majoria, i que van estar durant molt temps a la sala noble de la casa. En record del doctor Pau-Xavier d’Areny Plandolit. En homenatge als quaranta anys de la posada a disposició dels ciutadans del país d’un recinte museístic amb connotacions modernistes. Una casa històrica i per a la història. I molt flamenca.