Desnonats i sense ajudes socials

Afers Socials fa signar un document a una parella de germans d’avançada edat que el dia 13 seran ‘foragitats’ del seu pis, a Andorra la Vella, pel qual accepten renunciar a qualsevol prestació o assessorament del ministeri

Assegura el seu representant legal que és pitjor el que li ha fet firmar el Govern d’Andorra que fins i tot el desnonament. Nou mesos llargs després que transcendís que vivien sota una espasa de Dàmocles anomenada desnonament, en principi dimecres de la setmana que ve el llançament s’hauria de produir. Sí que encara hi ha accions judicials en curs, com un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, però no n’hi ha cap que, ara per ara, tingui efectes suspensius. I així les coses, aquesta parella de germans d’avançada edat es trobaran al carrer, sense pis i sense ajudes.

La saig designada per a l’‘operació’ hauria de procedir a fer fora la Isabel i l’Antonio durant la jornada del proper 13 de setembre. Aquesta és la data fixada per al desnonament. Fa molt temps que la propietat de l’edifici on viuen des de fa anys i panys, a la zona de Prada Ramon, va decidir no renovar-los el lloguer per les molèsties que causava a la resta de veïns del bloc un parent que de tant en tant els visita. Un nebot. Ells s’hi han resistit i han anat dipositant les rendes mensualment de manera estricta. Religiosa. Esgotades les múltiples accions legals -al desembre de l’any passat el llançament era qüestió d’hores-, ara sembla que ja no hi ha més marge perquè la Isabel i l’Antonio siguin ‘foragitats’ del pis.

Si el funcionari de torn va fer firmar el document en qüestió amb coneixement de la responsable ministerial, “la ministra ha de dimitir”. Si el treballador públic va anar pel seu compte, “se li hauria d’obrir un expedient disciplinari”

Però l’advocat que durant mesos i mesos combat amb accions, moltes de dilatòries, ningú no s’enganya, ja que l’objectiu era mirar de mantenir la parella de germans, ben entrats en la setantena, tant temps com fos possible a casa, troba pitjor encara que el desnonament que el ministeri d’Afers Socials fes signar aquest passat divendres 1 de setembre “un document de descàrrec pel qual Afers Socials es desentén de qualsevol ajut, prestació social o assessorament” que pogués pertocar als dos residents.

Vaja, que “renuncia la Isabel a qualsevol assistència per part d’aquest departament. És vergonyós, inadmissible, inacceptable”, diu l’advocat Emili Campos, que assegura que es va posar les mans al cap quan va veure el que havia signat la dona, “senzilla, sense coneixements del Dret”, i que troba que si el funcionari de torn va fer firmar el document en qüestió amb coneixement de la responsable ministerial, “la ministra ha de dimitir”. Si el treballador públic va anar pel seu compte, “se li hauria d’obrir un expedient disciplinari”.

Isabel Ruiz és una de les afectades.

Relacionat

Conviure amb el desnonament

Tot plegat és d’allò més “reprovable, intolerable”. I mentre espera que alguna de les darreres accions legals que s’han plantejat faci sonar la flauta, Campos afirma que no farà cap actuació per l’afer social perquè “l’únic que faríem seria marejar la clienta i generar-li més despesa”. En fi, al carrer i sense cap tipus d’ajut. Ni que sigui per desconeixement d’una i abús exagerat de l’administració.

Comentaris (18)

Trending