“Aquesta dada”, assenyala López al text, “ens indica que, en els darrers vint anys, Andorra pràcticament ha reduït a la meitat les seves emissions de CO₂, però encara genera unes 6,6 tones de diòxid de carboni per càpita”, segons el digital Our World in Data. Per tant, progrés i reculada alhora i cap possibilitat de confiar-se. El biòleg alerta, però, que “la dada aïllada costa d’interpretar si no la posem en context”. Així, explica: “Tenint en compte que el país ocupa només el 0,000314% de la superfície terrestre, aquesta informació significa que emetem 3,5 vegades més CO₂ per km² que la mitjana mundial”. “En altres paraules”, afegeix, el Principat (amb 468 km²) té “una petjada sobre el planeta de prop de 1.600 km²”.
López ens convida, a més, a mirar la dada de prop, a tancar el focus: “Cada habitant d’Andorra produeix de mitjana un 10% més de diòxid de carboni que la mitjana global”. La dada ofereix un contrast que té una explicació prou clara: una ‘exagerada’ densitat de població i la concentració d’activitat a fons de vall. “Només un 8% del territori (37 quilòmetres quadrats aproximadament) està urbanitzat. Per tant, tenim una densitat efectiva d’unes 2.200 persones per quilòmetre quadrat, gairebé el doble que Bangladesh (amb 1.300 habitants per quilòmetre quadrat)”.
López matisa encara que està plantejant “un escenari conservador”, de certa contenció, ja que “no incorpora les emissions indirectes –electricitat importada, transport de mercaderies i persones, béns de consum…– que poden sumar fins a un 30% o més de CO₂ a la petjada”. Treballar, doncs, per reduir les emissions de CO₂ “és essencial”, diu López. “Per petita que sembli la petjada, aquesta té un impacte directe en la salut del planeta i, per tant, en la salut de les persones que hi viuen, un enfocament One Health claríssim”. Així, podríem dir que, a fons de vall, el diòxid de carboni amenaça d’arribar-nos al coll. Són zones de màxima tensió contaminant en un país verd, de muntanya.
López aprofita l’article per agrair al Consell General el gest de proposar “espais de debat rigorós”. I agraeix les intervencions de les ponents convidades: Meritxell Cuyàs, tècnica de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic; Mireia Garcia, metgessa en salut pública; i Cristina Royo, metgessa i responsable de recerca al SAAS. “Queda clar que s’està fent molt bon treball en aquest àmbit –malgrat les limitacions de les dades– i es reforça la necessitat de continuar investigant dia a dia”, expressa.
Altres dades exposades que van sorprendre l’expert van ser les relatives a l’increment de la temperatura mitjana o l’augment dels períodes de calor. “Dades que no es poden menystenir, especialment tenint en compte l’impacte que tenen als Pirineus, tant des d’una visió One Health [és a dir, una ‘única salut’, un únic sistema que inclou tots els organismes: éssers humans, fauna, bacteris…] com en el model econòmic del país”. Un “futur sostenible” implica, segons l’analista de dades, “entendre que protegir el medi ambient és protegir-nos a nosaltres mateixos”.
Comentaris (7)