La presidenta del Gesco, la canillenca Rosa Maria Mandicó ha mostrat la seva satisfacció per "la quantitat de saviesa i experiència que hi ha en aquesta sala". Ha destacat el fet de "compartir uns moments de reflexió al voltant de la nostra història". El vocal del Gesco, Miquel Armengol ha presentat Bartumeu com "un notari del Coprincipat d'Andorra" i ha afirmat que la seva tesi serà una eina de consulta imprescindible.
Bartumeu ha detallat el nexe de les institucions andorranes amb el Coprincipat "com a conceptualització privativa del règim propi d'Andorra, configurat progressivament a partir de l'època medieval, en el feudalisme clàssic d'entre els segles XI i XIII". Ha defensat que "la interacció dels Coprínceps i els òrgans de govern en base popular en el decurs de més de 1.000 anys ha estat la raó última de l'existència històrica d'un petit país enclavat entre dos grans Estats i de la progressiva configuració com a entitat distinta, independent i sobirana".
“Hem estat en diverses ocasions en un punt de no retorn de la nostra sobirania”
Ha reconegut que en preparar la conferència ha tingut el mateix pànic que el dia de la defensa de la tesi "perquè resumir molts anys d'història en 45 o 50 minuts és dificil". En aquests anys, segons Bartumeu, "hem estat en diverses ocasions en un punt de no retorn de la nostra sobirania". Ha recordat que durant el franquisme es va intentar que la sobirania d'Andorra fos d'Espanya i que el bisbe no tingués cap poder. Posteriorment el rei d'Espanya Joan Carles I va voler ser Copríncep i va demanar al bisbe la seva dimissió. El 1997 el Copríncep francès Jacques Chirac va parlar del desig de Joan Carles durant la seva visita al Principat. "La dècada dels anys vuitanta és de plom per la postura dels Coprínceps" ha opinat i ha destacat el paper de la Constitució fent esment a l'article 1 que és semblant al de la carta magna espanyola i que va ser objecte de molt debat fins arribar al "Andorra és un Estat independent, de dret, democràtic i social".
El preàmbul de la Constitució es va deixar pel final i algú va demanar aplicar el de la Constitució italiana del 1947, però la proposta no va tirar endavant. En ell, s'afirma que "s'ha de perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d’Andorra amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau".
A la seva tesi doctoral que va obtenir un excel·lent cum laude el passat mes de juny, Bartumeu va dividir l'exposició en quatre parts diferenciades. En la primera part va tractar els orígens i el desenvolupament de les institucions andorranes bàsiques fins al segle XVII, mentre que la segona part es va centrar a assenyalar els grans trets configuradors de l'evolució política de l'entorn immediat d'Andorra, a partir del segle XVII.
El tercer apartat del text porta com a títol 'l'estructura institucional subjacent en la Constitució del Principat d'Andorra' i assenyala el "nou caràcter que la Constitució ofereix al desenvolupament institucional dels poders públics andorrans". Per últim, la darrera part del treball gira entorn de la implementació de la Constitució, focalitzant-se en l'exercici de les funcions dels Coprínceps. Bartumeu va treballar durant 12 anys en la tesi doctoral i va poder accedir als arxius secrets del Vaticà.
La línia vermella de la despenalització de l'avortament i la Constitució
Per tancar la conferència s'ha obert un torn de preguntes i una d'elles ha fet esment al paper que podria tenir la despenalització de l'avortament a la Constitució. Segons Bartumeu caldria traçar una línia vermella i dir "fins aquí podem arribar". Ha recordat que un dels Coprínceps és el bisbe d'Urgell i que la mateixa Carta Magna en el primer apartat de l'article vuitè "reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases".
"Andorra pot regular qualsevol àmbit però hi ha uns efectes" ha dit, tot afegint que sempre es pot fer un referèndum per la despenalització de l'avortament. "Seran els andorrans els que diran quin és el sistema institucional que volem que els regeixi en el demà", ha reblat.
Comentaris (9)