Escaldes serà una de les parròquies on el 15 de desembre -i abans- s’observarà qualsevol moviment al detall, al mil·límetre. Escaldes és una de les parròquies on més que cap altra hi ha batalla electoral assegurada. Aleix i Barquín són els hereus de l’actual equip comunal i tenen el suport implícit i explícit, per bé i/o per mal, de l’excap de Govern, Toni Martí. Rosa Gili exemplifica un moviment de puixança i la voluntat d’un canvi real, més enllà de ser la gran triomfadora de les generals de l’abril. Les altres dues candidatures, terceravia i Unió x Escaldes-Engordany, juguen un altre partit. Competeixen en una altra divisió.
L’ànsia de poder, de protagonisme, d’influència o com se li pugui dir de Martí i la pressió per dir-ho suau que aquest ha imposat i imposa a l’actual cap de Govern no agrada gens a Prat de la Creu. Encara que es vulgui dissimular de portes en fora, la relació és francament dolenta i l’actual màxim responsable de l’executiu no s’està d’admetre en petit comitè que el seu antecessor mira de torpedinar-lo tant com pot. Per això que hi ha qui, a l’entorn de l’actual Govern, a l’entorn dels ‘nous demòcrates’, no veurien gens malament una derrota comunal de la llista de DA per mirar d’aparcar d’una vegada per sempre aquesta voluntat de marcar el pas que consideren que té Martí. Una derrota seria com dir-li: ‘fins aquí. Adéu i moltes gràcies’.
Gallardo i Espot van intentar fins al darrer moment frenar la llista que encapçala Martínez-Illescas, però van evitar un enfrontament directe amb Marc Magallón, que dóna suport a la candidatura
Tot i això, les fonts consultades han assegurat que tant Jordi Gallardo, president liberal, com Xavier Espot, màxim responsable governamental i demòcrata, van intentar fins al darrer minut avortar la llista que al final el comitè liberal escaldenc construït a l’entorn del consell comunal a la minoria Higini Martínez-Illescas ha presentat amb el suport d’SDP. Però Martínez-Illescas tenia massa ganes de guanyar-se el dret a continuar al comú i sabia que DA l’havia vetat. No va ser l’únic factor perquè no hi hagi llista conjunta a Escaldes, però sí un dels principals.
A més, el cap de la llista d’Unió x Escaldes va tenir, tenia i té el suport del conseller general i president suplent liberal Marc Magallon. De fet, si Gallardo -i Espot- no van collar més Martínez-Illescas hauria estat per no provocar un enfrontament directe amb el parlamentari sorgit de la llista escaldenca de d’Acord que ja al seu dia es va mostrar molt recelós vers el pacte actual de Govern. Un dels submarins, doncs, li ve a la candidatura demòcrata d’Escaldes via Martí.
L’altra dard enverinat té com a origen la confecció de la candidatura. Sobre el paper, Aleix i Barquín han triat els seus companys de viatge. I és així. Però només en part. Hi ha persones de l’actual majoria comunal que potser haurien volgut repetir, com ara Sandra Tomàs, i estan dolguts. O dolguda, en aquest cas. Un altre conseller que també hauria pogut repetir (o no) i amb el qual la feina ha estat bona i que sense partir peres ara fa costat a l’adversari és Didier Aleix. Fa quatre anys el viatge va ser cap al taronja. Ara torna cap al roig.
Consellers actuals com Sandra Tomàs o membres del grup local ‘taronja’ escaldenc com Joan Arderiu o Diego Vieira no haurien acceptat de bon grat la seva exclusió de la llista d’Aleix i Barquín
La dona d’Aleix, Didier, és Magda Mata, l’exsecretària d’Estat d’Igualtat amb l’administració socialdemòcrata (2009-2011) que ara ocupa la quarta posició en la llista de Gili. Aleix, conseller de Medi Ambient, ha firmat la candidatura del PS donant suport a la seva parella. Res que ningú s’hagi pres malament però que tampoc no fa donar salts d’alegria. I, per acabar-ho d’adobar, el comitè parroquial. Dels membres del grup local de DA, hi havia diversos integrants que pretenien formar part de la llista. De fet, hi havia més voluntaris que llocs per ocupar. I tot i que per exemple la president del comitè, Núria Pons, forma part de la candidatura -ja va ser consellera comunal l’anterior mandat- altres membres s’han quedat sense cadira.
Segons les diverses fonts consultades, els candidats i la comissió de candidatura (o organisme equivalent) ja va advertir que no pas tots els voluntaris a integrar la llista hi tindrien lloc. I sempre hi ha qui ho porta millor i qui ho porta pitjor. Qui té un nivell de tolerància més alt i qui no li té tant. En aquest sentit, membres del comitè com Diego Vieira i, sobretot, Joan Arderiu, no haurien vist de la millor manera possible la seva exclusió de la candidatura. I a partir d’aquí cadascú fa la seva publicitat. La que creu més adequada o adient.
Per acabar-ho d’adobar, un expresident del comitè parroquial vingut a menys -Josep Maria Garrido- s’ha apartat de la formació. Tant se n’ha allunyat -ja se sap que les quotes de poder de vegades són qüestió de bragueta o de faldilles, i quan s’esquincen, s’esquinça també el poder- que Garrido, segons diverses fonts, ha acabat fitxant pels liberals. L’home no es queda curt a l’hora de referir-se als seus antics companys de viatge. Es defineix com “un renegat de DA” i assegura que per “motius personals” s’ha “cansat de la comèdia que tenen allà muntada”.
Comentaris (8)