Començant pel final, la conclusió és que la Constitució és adaptable. Molt bé ho ha indicat Nazzaro, a l’explicar que, de les preocupacions de fa 30 anys i que es reflecteixen al text, moltes han canviat, moltes ja no hi són, i n’han nascut moltes de noves. Un eslògan que ha sorgit durant el debat ha estat “el que funciona no es toca”. L’ha tret a col·lació Vilanova, i ha estat refermat per Nazzaro uns quants punts després. Malgrat això, la Carta Magna ja es va crear, precisament, prenent la decisió alternativa, tancant un capítol que havia durat vuit segles i que funcionava.
Tot i això, el balanç 30 anys després és “molt positiu i optimista”, ha assegurat Vilanova. Així, el doctor ha fet referència a la bona voluntat que es va tenir per part dels coprínceps, que van tenir bona entesa, “si un dels dos no hagués volgut, la Constitució hagués durat dos dies”. En aquest sentit, Nazzaro ho ha portat a la situació actual, “estaria bé que continuessin amb aquesta bona entesa actualment amb debats actuals”. Tornant a la valoració, Vilanova ha assegurat que “sense Constitució, no estaríem millor”. Nazzaro ha confirmat, però ha remarcat, “és una eina per seguir construint futur, però s’ha de seguir treballant i treure aquells aspectes que ja no ens representen com a societat”.
“Hi ha diverses coses que s’han de parlar i veure com es poden adaptar i com ens afecten avui en dia”
D’aquesta manera, i dintre d’una reflexió sobre l’immobilisme de les constitucions i les facilitats o dificultats per canviar-les, Vilanova ha indicat que “la flexibilitat ha d’estar sempre entesa al canvi social”. En aquest punt, Nazzaro ha obert el meló d’aquelles coses que, al seu parèixer, i representant l’opinió de la joventut que no va viure, no recorda o no va participar en la creació de la Constitució, d’aquelles coses que són modificables. Així, ha posat el punt de mira sobre el medi ambient, l’avortament i l’habitatge. “Hi ha diverses coses que s’han de parlar i veure com es poden adaptar i com ens afecten avui en dia”, ha remarcat.
Pel que fa al medi ambient, Vilanova ha explicat que és un tema que fa 30 anys “no importava ningú”. Era una minoria molt minoritària la que tractava aquesta temàtica, i començava en moviments petits. Però, actualment, s’ha aconseguit entrar i establir-se dintre de l’agenda política “i cap partit s’atreveix a dir que no hi és”. En aquest sentit, Nazzaro ha volgut remarcar que es tracta d’una problemàtica que està present en el dia a dia i que afecta no únicament al present, sinó també al futur.
Un dels grans temes actuals d’Andorra com és l’habitatge ha generat poc debat per si mateix, sinó que ha estat més una conversa sobre formes i maneres de a què es fa referència quan es parla de dret. “Hi ha gent que, quan s’estableix a una constitució el dret a un habitatge digne, pensa que se li donarà una clau d’un pis”, ha explicat Vilanova, “genera molts dubtes i confon”. Però, Nazzaro ha remarcat que, reflectir aquest punt en el text constitucional, “és per generar el compromís de les institucions per poder legislar i donar els recursos necessaris perquè aquest dret s’asseguri”.
Els ponents s’han mostrat relativament d’acord en tot moment, sempre des de punts de vista diferents de la vida i amb una experiència molt diferent. Un exemple ha estat l’avortament. En aquest àmbit, s’ha tractat si es tracta d’un dret de llibertat, o si s’atempta contra el dret a la vida. Però, la clau d’aquest punt ha estat la visió de Vilanova, que ha assegurat que es pot despenalitzar sense haver de fer una reforma constitucional. “Si s’introdueix per qualsevol de les dues vies, qui no estigui d’acord portarà el cas al Tribunal Constitucional”, ha explicat el doctor. En aquest punt, s’ha abordat l’encert que va ser que es pogués aprovar qualsevol proposta sense la signatura d’uns dels Coprínceps.
La conclusió final d’aquesta primera jornada ha estat que la visió de dues generacions pot unir-se, però mai ser la mateixa. La Constitució és un text que funcionava fa 30 anys, i que continua fent-ho tants després. Però que s’ha d’adaptar i treballar, que s’ha de continuar observant i que ha d’evolucionar amb la societat. Ha de reflectir drets, els que calen per continuar creixent i sent millors. Els joves han de qüestionar-la, malgrat que, com ha indicat Vilanova, “ja la vam fer pensant amb vosaltres”.
Comentaris