Una col·lecció “excepcional”

Els tècnics del departament i l’empresa Retoc treballen des de fa mesos en aquesta ingent tasca. I és que en global s’han de documentar gairebé 13.000 objectes. D’aquests, 11.500 ja hauran pel procés a finals de mes. Ara bé, una tasca llarga. Els primers es van analitzar a inicis del 2000.

“Casa Rossell està documentada des del segle XVI. És una de les més importants d’Andorra i amb una família que ha tingut un paper destacat tant en la política interior com en l’exterior del país”, ha volgut recordar la cap d’àrea de béns i immobles de Patrimoni Cultural, Berna Garrallà. A finals del segle XX, però, els darrers descendents, el Joaquim i la Maria Lluïsa, van morir i no van deixar descendència. Al final, tot el patrimoni, terrenys, casa i, també, els objectes, va passar a Govern. “Això inclou una quantitat considerable de material, des del segle XVI, guardats curosament per la família”, remarca.

Un cop es completi el procés, el repte serà conservar tots aquests béns de cara a les generacions futures i, també, per a la seva exposició en mostres, incloses les que es puguin fer en un Museu Nacional

El treball s’ha centrat en aquests mesos en el material tèxtil, com ha explicat la responsable de Retoc, Mireia García.  S’ha hagut d’analitzar una col·lecció molt completa, gairebé inèdita a l’entorn. “Trobem els principals camps d’ús, des de parament de llar a indumentària civil i també peces d’àmbit litúrgic o religiós. I, també, roba d’home, dona i d’infants”, ha apuntat. A banda amb “un estat de conservació, en general, prou bo”.

En aquest sentit, ha posat en relleu que “les col·leccions similars a Europa estan vinculades a museus i normalment reben peces de diferents fonts”. En canvi, la de Casa Rossell “és excepcional; es va tancar l’immoble i tot va quedar allà”. El motiu? Potser “el fet que aquí no tenim descendents i les coses es quedaven a la casa, no es repartien entre els fills”.

Garrallà ha remarcat, també, que “l’interessant d’aquesta col·lecció és que complementa la de la casa Areny-Plandolit que, per exemple, no té gairebé tèxtil ni joies”. En aquest sentit, la cap d’àrea de béns i immobles comenta que “la història d’aquesta família és diferent, no hi va haver un trencament sobtat de dues generacions que no tenen descendència”, com sí que va succeir amb els Rossell.

Entre els objectes, hi ha autèntiques curiositats. És el cas d’unes sabates amb taló vermell, que, en el seu temps, només podien fer servir els nobles. També un barret fet amb cabell de cavall o una pitrera amb un missatge revelador d’una gran veritat de la vida: “l’home neix i va corrent cap a la mort”.  

Un cop es completi l’inventari, quin és el futur de tots aquests objectes? “La primera missió que tenim és conservar la col·lecció per a les generacions futures”, ha apuntat Garrallà, que remarca que a cada objecte “li correspon una forma de guardar-ho i hem de saber com ho hem de fer”. En un futur, a més, “és obvi que passarà a ser del Museu Nacional quan es pugui tornar a abordar el projecte” i “també poden nodrir moltes exposicions en ser de diferents àmbits. Fins i tot de fora”.