Els autors del programari, que té com quatre potes diferents, per dir-ho d’alguna manera, són les empreses andorrans Idean i KMK, complementàries i que sovint treballen plegades. Víctor Mundó, el CEO d’Idean, explica que van rebre l’encàrrec el 24 d’abril i que entre el 27 i el 28 implementaven el programari a cada comú. Ep, no pas a tots. L’únic que treballa amb una altra eina és la corporació d’Andorra la Vella que, tot sia dit de passada, és qui més ciutadans gestiona. El 29 d’abril es començaven a donar les primeres hores. Aquest dimarts i especialment demà dimecres el ritme de cites que es comunicaran s’incrementarà de forma més substancial una vegada s’ha vist que, més o menys, tot rutlla.
Organitzar les cites, permetre que els usuaris puguin consultar l’hora que se’ls ha organitzat o facilitar als agents de circulació o voluntaris controlar qui ha accedit a l’‘stop lab’ són els elements bàsics que permet l’eina informàtica
“Per fer un projecte d’aquest calibre estaríem treballant un mes o un mes i mig; en aquesta ocasió amb prou feina si hi hem estat set dies”, explica Mundó, que afegeix que han estat quatre persones treballant “non stop les 24 hores; amb el temps just per dormir el just i necessari per no caure rendits damunt el teclat”. L’eina, per dir-ho d’alguna manera, se subdivideix en quatre: una amb la informació necessària pels operadors; l’altra la que assigna les cites; una tercera que permet als ciutadans consultar el dia, l’hora i el lloc que li ha estat assignat; i una quarta, que és una APP que serveis als agents de circulació i a les persones que controlen els accessos als laboratoris mòbils saber qui hi ha accedit i si s’adiu amb qui havia estat citat.
Certament, ho admet el CEO d’Idean, les dues empreses no han hagut de partir del no res. Són aquestes firmes les que es van encarregar de donar forma al mòdul informàtic de gestió que usa el comú de Canillo, una de les corporacions que el darrer mandat, el passat, més va apostar per les noves tecnologies. “Aquest mòdul ens ha servit de base”, reconeix Mundó, que explica que una vegada dissenyat tot allò que se’ls havia demanat, és cada comú el que s’encarrega d’introduir els paràmetres. Per exemple, cada quan es vol donar una cita. Aquests dies, cada 25 minuts. A partir d’ara, cada quart d’hora. També són les corporacions comunals les que defineixen els criteris d’atorgament de cites.
Tot i això, Mundó diu que fonamentalment s’opta per un criteri aleatori, tot i que sí que és cert que es prioritzen algunes franges horàries per a grups concrets. Per exemple, explica, quan cada comú decideix fer una desinfecció general de les instal·lacions on s’estan fent els tests -i durant les 8 hores, la higienització es fa uns quants cops-, les cites immediatament posteriors se solen assignar a persones que, pel motiu que sigui, es consideren més vulnerables. El CEO d’Idean assegura que no hi ha d’haver cap favoritisme i explica que a partir d’aquest dimecres s’hauria de notar una intensificació de comunicació d’horaris.
“La gran diferència d’aquest projecte amb altres és el gran impacte que pots tenir sobre la gent del carrer; un error pot fer moure centenars de persones quan no tocaria”
Mundó afirma que més enllà de la urgència amb la qual han hagut de treballar, “la gran diferència” és l’impacte que aquesta eina informàtica pot tenis “en la gent del carrer”. I el màxim responsable d’Idean s’explica. “Quan treballes per a una empresa, l’únic que pot passar si comets un error és que li facis fer dos cops una mateixa tasca a un treballador, per exemple; però en aquest cas la conseqüència pot ser molt gran. Un error pot fer moure centenars de persones quan potser no tocaria”. D’aquí que la pressió de la feina hagi estat, en aquest sentit i només en aquest sentit, major que la que tenen en altres projectes.
I al final del procés, i esperant que tot acabi tan bé com ha començat, almenys des del punt de vista de l’eina amb la qual s’estan assignant les cites dels tests, Víctor Mundó llança un missatge: “Pensem que és molt important tenir clar que a Andorra, des del país, es poden fer coses maques i grans. No té perquè ser necessari ni millor haver de recórrer a experts de Silicon Valley. Des del país surten coses ben ‘xules’. Per tant incitem les administracions a treballar més amb la gent de casa.”
Comentaris (4)