“El nostre objectiu realista sempre ha estat la cinquena posició. No és fàcil, perquè hi ha seleccions molt treballades com Suïssa, Alemanya o Àustria, que et posen les coses difícils. Però hem assolit el que ens havíem marcat i estem molt contents”, explicava el capità Gerard Miquel, que complirà el seu cinquè any a l’HC Sant Just, a l’OK Lliga. El defensa reconeix, això sí, que el partit contra Portugal va ser un cop dur: “Òbviament, un 11-2 no agrada a cap jugador, però parlem de dues seleccions molt diferents. Una és professional i l’altra no. Quan es van haver de posar les piles, ho van fer contra nosaltres”.
Miquel destaca, en canvi, la victòria final contra Suïssa (3-1) com un dels duels més destacats, ja que els va confirmar la cinquena plaça: “Va ser el millor partit del torneig. Vam jugar molt ordenats i seriosos. En canvi, contra Àustria es va complicar més, perquè tot i haver-los guanyat còmodament a la fase de grups, en el partit pel cinquè lloc la pilota no entrava, es van posar per davant i vam haver de remar fins als penals”, assegura.
Tot i això, fent la vista enrere, el capità veu marge de creixement i confia en el futur: “Només hem perdut un partit, i ha estat contra una gran potència. Tenint en compte que molts companys juguen a Primera Catalana, crec que anem pel bon camí. A més, hi ha un bon grup i l’any vinent entraran nous jugadors, que faran augmentar la competència i el nivell. El que necessitem és tornar a donar impuls a l’hoquei a Andorra, com anys enrere. Si federació, club i Govern hi aposten, es podria créixer de debò”.
També ha estat un torneig especial per al seleccionador Borja López, exjugador de Barça i Vic, entre d’altres, i també director tècnic del Sant Just, que ha viscut el seu primer torneig al capdavant de la selecció. Amb poc més d’un mes per preparar l’Europeu després de la renúncia de l’anterior tècnic, López ha valorat positivament la feina feta: “Els jugadors poden estar orgullosos. El cinquè lloc era la nostra final, i aconseguir-lo és un premi. Amb el poc temps que vam tenir, l’equip va competir molt bé”, explica.
Especialment, López ha destacat la fortalesa del grup tot i les dificultats logístiques per entrenar tots junts: “He tingut la sort que aquests jugadors es coneixen de tota la vida i són amics. Jo només hi he posat la meva metodologia i ells l’han acceptada amb moltes ganes. L’únic problema va ser que no vam tenir l’equip complet fins el dilluns abans de debutar contra Alemanya. Tot i així, ens vam adaptar i el resultat ha estat bo”.
Sobre el futur, el tècnic és realista: “És difícil competir amb les quatre grans seleccions perquè són professionals. Els nostres jugadors surten de treballar a les vuit del vespre i a dos quarts de nou ja estan entrenant. Això fa molt complicat fer el pas endavant. Caldria una estructura més sòlida i treballar bé la base perquè pugin nens. És un projecte a llarg termini, però hi ha talent i ganes”.
De totes maneres, el seleccionador confessa que ha gaudit molt durant aquesta setmana amb l’equip: “L’experiència ha sigut molt bona i, tant jo com l’Edgar (Fandos) que va venir amb mi com a segon entrenador, ho hem gaudit molt. Cada dia dèiem que l’experiència estava sent brutal, sobretot a nivell de vivències amb el grup. A part del resultat, que també ha sigut molt bo, tot el que era el dia a dia, passar sis dies amb aquests nanos ha sigut fantàstic”, confessa.
En aquesta línia, López, que es va retirar de les pistes aquest estiu amb 46 anys com a jugador de l’HC Sant Just -on fa gairebé deu anys que exerceix com a coordinador-, no tanca la porta a continuar: “Hem de seure amb la federació i veure què volen de cara al futur. Sigui amb mi o amb un altre entrenador, el que vull és ajudar perquè aquest grup pugui créixer”, conclou, amb la vista ja posada en el retorn a la competició de clubs, ja que enguany el Sant Just disputarà la WSE Trophy, la tercera competició europea de clubs.
Comentaris (1)