El ‘caviar’ de l’Azerbaidjan va passar per Andorra?

El Principat va ser un dels països que, al 2012, contra el pronòstic inicial, es va oposar al Consell d’Europa a un informe que denunciava les maneres de fer del país asiàtic i el fet que hi hagués presos polítics

‘La diplomàcia del caviar’. Així de clar. Així de contundent. Aquesta és la denominació que rep les maneres de fer de la república de l’Azerbaidjan, un país centre-asiàtic més que qüestionat. La denominació és, alhora, un recurs periodístic. La denominació d’un reportatge realitzat per un grup de periodistes independents que posen al descobert la maquinària suposadament corrupta que va posar en marxa l’esmentada república per blanquejar les seves maneres de fer. ¿Va sucumbir Andorra al ‘caviar’ de l’Azerbaidjan?

El reportatge en qüestió, de més de 100 minuts, és una producció de Forbidden Films en cooperació amb ARTE France. S’hi explica les diverses maniobres del poder dictatorial que controla la república asiàtica per tal d’aconseguir la protecció d’Europa. El reconeixement d’alguns dels principals dirigents europeus. I segons el reportatge, el reconeixement en qüestió no seria gratuït ni de bona fe. Azerbaidjan, amb el caviar i el petroli com a ors negres, hauria subornat personatges de tota mena amb la voluntat de fer passar aquella dictadura com una agraïda i jove democràcia. Imperfecta. Però voluntariosa. Amb ganes, suposadament, de fer bé les coses.

Aquest blanqueig de les maneres de fer azerbaidjanes passaria, suposadament, pels suborns ja indicats. Per muntar festes i festetes a qualsevol preu. Per organitzar festivals musicals, cites esportives. I rere de tot això, s’hi amagarien detencions il·legals, empresonaments injustificats, desenes i desenes de presos polítics… Qui dissenteix del règim o és convidat a l’exili o, en cas de tossuderia, engarjolat sense miraments. O, almenys, així era el 2012, quan el parlamentari socialdemòcrata alemany Christoph Strässer va elaborar un informe en què es denunciava, justament, la situació que es vivia a l’Azerbaidjan. Presos polítics a mansalva.

Captura de pantalla 2022 04 18 a las 22.14.45
Meritxell Mateu en un moment del documental, el 2012 davant l'assemblea del Consell d'Europa.

Un dels elements del reportatge periodístic és, justament, el debat i votació d’aquell informe davant el Consell d’Europa. Contra tot pronòstic, la cambra es va omplir de gom a gom. Delegats que ben poc apareixien a Estrasburg, aquell cop hi van anar. Hi va haver un nombre rècord de diputats en el moment de debatre un informe que, aparentment, era com tants d’altres: denunciava la situació que es vivia en un país dictatorial. Però contra el pronòstic inicial, l’informe va ser tombat. O dit d’una altra manera, la majoria de països van girar la truita i van voler fer passar la imatge que Azerbaidjan era una democràcia plena. Jove, inconsistent segons com encara. Però demòcrata.

En el documental s’hi ofereix la posició de diversos diputats per il·lustrar aquell canvi de rumb. El blanqueig de la dictadura de la república asiàtica. Parlamantaris italians, francesos, espanyols… i fins i tot hi apareix la representant andorrana del moment. El reportatge no la identifica. Però no hi ha dubte que l’ex-ambaixadora i ex-ministra Meritxell Mateu era consellera general el 2012 i representava el Principat al Consell d’Europa. Mateu es demana per què s’ha d’estigmatitzar només l’Azerbaidjan. O sia, o tots o ningú.

I evidentment, seria ningú. I el Principat va contribuir a aquell canvi teòric, polític, de posicionament davant les evidències que en aquella república tirana les coses no només no es feien bé, sinó que es feien molt malament. D’aquí que una vegada ha transcendit el documental, el dubte és saber si la diplomàcia del caviar, benentès, o mal entès, com es vulgui, també va treure el cap per Andorra. En tot cas, el Principat va contribuir a salvar l’Azerbaidjan del toc de crostó que es presagiava i que va acabar guardat al calaix per obra i gràcia, suposada, d’unes llaunes de caviar.

Comentaris (4)

Trending