Reportatge

Caneló Taste

El Prat del Roure d’Escaldes s’omple en la segona jornada popular del certamen de gastronomia d’alta muntanya, amb les propostes del Restaurant Bruna, el Sottovoce del Grand Plaza Hotel i l’Hincha del MiM com les que han aixecat més requesta

16/09/2023 (17:28 CET)

Cues. Canelons, tagliatelle i pizza. Per aquest ordre. Més o menys. Triomfadors de la segona jornada de l’Andorra Taste. La central. La del dissabte. La més voluminosa quant a gent, segurament. Sota una xafogor intensa. Sort encara dels parapets que, enguany sí, paren una mica el sol. Qui troba lloc. Si hi ha lloc. El Prat del Roure es llança a la gastronomia d’alta volada. A la cuina andorrana de certa requesta. Un punt de trobada popular i del país.

Que ningú no s’enganyi, d’atracció turística, la cita popular de l’Andorra Taste en té poca. El 90% o més dels comensals que han fet fira aquest mig matí de dissabte -fins ben entrada la tarda- eren de casa. Com la vintena de punts de restauració que oferien els seus plats. Les seves degustacions. Les seves tapes, vaja. A quatre ‘tokens’ la cosa. És a dir, quatre eurets. Enguany, sense el desequilibri que en la primera edició del Taste es podia veure. Si una valia quatre, n’hi havia d’altres que no ho podien valdre. O a l’inrevés.

En tot cas, pagar quatre eurets, o vuit, o dotze, per una degustació sembla més assequible que anar a fer un menú sencer a segons quin dels establiments que es promocionen al certamen gastronòmic que paga Andorra Turisme -és a dir, vostè, l’altre i el de més enllà- i munta en certa manera el Grup Vocento. Un grup de comunicació que fa de tot. La cuina, però, la fan els cuiners. Els del Restaurant Bruna i els del Sottovoce del Gran Plaza Hotel han tingut feina. Els canelons dels uns i els tagliatelle dels altres han originat llargues cues i no poc temps d’espera.

Assistents a la jornada degustant alguns dels plats oferts en l'Andorra Taste.

En la immensa majoria de casos, els plats, les tapes, es fan i es serveixen al moment. Els cuiners hereus de Nandu Jubany, que està present al Taste a través de l’Hincha del MiM, tampoc no van curts de feina. Hi ha propostes, és evident per les cues, que tenen molta més atracció que d’altres. La pasta i afins van com un ‘tiro’. El peix queda una mica més curt. I els postres, els postres també són de llepar-se’n els dits. L’oferta, com a mínim, s’ha triplicat. Tres establiments, sis propostes. I la xocolata com a primer reclam.

En fi, que qui no s’atipa és perquè no vol. Si té una certa edat, és clar. Que el públic familiar es queixava que hi havia poca oferta -nul·la segons l’edat de la mainada i com de llepafils pugui arribar a ser- per la canalla. Segurament té raó. El Taste haurà d’anar fent passos en properes edicions. Tallers, degustacions, beguda, ‘showcooking’ i altres motius per acostar-se a la zona dels Veedors escaldenca. Els canelons, aquest any, que siguin de carn guisada d’Andorra amb bolets de temporada i una mica de ratassia.