Tot això, de moment es troba en un estudi de viabilitat tècnica i econòmica, tot aprovat per Govern, ja que la caldera actual és de la seva propietat. “Haurem de veure si és suficient per abastir tots els edificis que ens agradaria o haurem de posar una paral·lela”. La idea del comú seria arribar al centre cultural, la casa comuna, les escoles i “s’hauria de valorar si també es podria arribar fins a la universitat”. La inversió principal del projecte seria la xarxa que s’hauria d’instal·lar fins a aquests punts.
Majoral explica que els principals beneficis no són econòmics, “en pagar el mateix que paguem ara em donaria per satisfet”, sinó que són, principalment, per al medi ambient. Concretament, una menor emissió de gasos contaminants, els boscos més nets i accessibles, menor transport de gasoil i un menor risc d’incendi. “Per a nosaltres és tot un benefici, i si podem estalviar una mica amb la factura, millor. Però no és el nostre objectiu principal”. El procés passa perquè una empresa es desplaci al bosc i talli la fusta, el pi es converteix a continuació en estella i es deixa assecar. Per acabar, es trasllada a la caldera i es crema, igual que es fa amb el gasoil.
Precisament els voltants de Sant Julià són la major motivació del comú per a promoure aquest tipus de projectes sostenibles. “Tenim una gran massa forestal, la Rabassa, Fontaneda o Canòlich, per exemple, són boscos de molt fàcil accés”. A més, Majoral assegura que tenen una “gran sensibilitat amb el medi ambient”.
Tot i que aquest projecte es troba en una fase molt inicia, si l’estudi és favorable, és possible que per a l’estiu de 2022 pugui estar en marxa. “Esperem tenir els resultats al setembre, després necessitarem uns dos o tres mesos per a poder veure com i qui obre el concurs per a adjudicar les obres i després un mes per a les presentacions de candidatures. Després haurem d’estudiar-les i, una vegada adjudicades, posar-se amb l’obra. Calculant, pot ser que cap al juny pogués estar llest”.
Comentaris (4)