“Aquesta casa és molt vella”, ha dit Gina Lenzi, la propietària de Cal Call en començar la visita. A la pedra ja ho diu 1875. “Va ser la casa de la meva padrina i la meva mare, el meu oncle i la meva tieta van néixer aquí”, ha explicat. Ara fa uns quatre anys va heretar la propietat, i es va trobar que era necessària una restauració urgent, i per això va acudir al departament de Patrimoni Cultural: “Tot el llossat havia caigut i teníem por que s’espatllés la capella”.
La rehabilitació s’ha anat duent a terme amb diferents fases, la primera el 2022 en què es va intervenir a l’era del conjunt, es van consolidar els murs, es va refer la coberta i es va restituir el soler de l’era. El 2023, es va dur a terme la segona fase centrada en la rehabilitació integral del conjunt. Finalment, l’any passat, es van dur a terme els treballs de la fase número tres, que van donar continuïtat als treballs de conservació i rehabilitació de l’era i cobert adossat, a més de recuperar el forn de la casa i millorar l’entorn de tot el conjunt edificat.
“Des que es va aprovar la Llei del Patrimoni l’any 2003, el Govern ha potenciat tot el que són les subvencions per preservar i restaurar béns com els que tenim aquí, perquè encara que siguin privats ens ensenyen molt de la nostra història”, ha dit la ministra de Cultura, Mònica Bonell, durant la visita dels mitjans de comunicació a la casa. Per això, l’objectiu de l’executiu és potenciar aquests ajuts anuals, ja que també han vist que cada vegada són més els propietaris que s’interessen per preservar les seves propietats.
Les construccions tradicionals, com les cases pairals, són testimonis fonamentals de la història personal, familiar i comunitària, així com elements essencials en la configuració del paisatge, tot afegint que “mirem d’acompanyar tècnicament amb solucions per restaurar aquestes cases que han estat tancades molt de temps amb la idea que puguin ser també habitables, que conservin elements patrimonials i que tinguin una nova vida”, ha afegit la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte. De fet, això és un element molt important per la Gina que ha ressaltat que “aquestes restauracions guarden l’esperit i la traça del passat i com vivien la gent, però també ha de ser preparada per viure les noves generacions”.
El conjunt està format per la casa pairal i els annexos com l’era coberta i la capella, data del segle XIX i és un clar exemple d'arquitectura vernacular tradicional, amb un disseny que permetia una vida més autònoma, fins i tot en l’aspecte espiritual. Aquest bé immoble destaca per la seva integració en el paisatge rural de muntanya, conservant elements originals com un passadís soterrat que connecta la casa amb la cort -facilitant treballar amb el bestiar en mal temps- i un safareig interior amb un sistema de conducció d’aigua que permetia rentar roba sense sortir durant els mesos més freds. A més, la casa conserva mobiliari, atuells i elements decoratius originals, oferint una mirada a les formes de vida agroramaderes abans de la transformació econòmica de la segona meitat del segle XX.
L’objectiu és que la Casa Pairal sigui habitable i es converteixi en un punt de trobada familiar: “Cadascú té la seva vida, i penso que aquestes cases de família tenen un esperit que poden reajuntar la família i que alguns dies, ja sigui a l’estiu o a l’hivern, tota la família es pugui trobar i viure coses”. I la gran pregunta: Quan creu que s’acabaran els treballs? “Mai”, ha bromejat la Gina, perquè com passa en totes les cases sempre es van fent coses, això sí, espera que pugui ser habitable d’aquí poc: “Cada generació donarà el seu esperit i la seva forma a la casa i això és el que és bonic. És una traça de cadascú que ha viscut aquí”, ha conclòs. La casa es podrà visitar al setembre en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.
Comentaris (2)