L’acció la impulsen dues organitzacions solidàries (Rafaeles Edén i AS_Andorra Solidària) amb el suport d’altres col·lectius (Club Internacional d’Andorra, Comunicand, Fridays For Future Andorra, Kilian Jornet Foundation i Rastre Zero). “S’ha creat un grup força interessant”, diu Figueras. I molt conscienciat, es nota amb el fervor d’alguns participants explicant com procedeixen a recollir les burilles. Amb guants de làtex, amb pinces. I si cal, aixequen les reixes dels embornals de les clavegueres.
“No s’és conscient de les toxines i els microplàstics que porten aquestes burilles. I això acaba arribant al mar o als núvols. Hem de conscienciar dels efectes en el medi ambient i en la nostra salut”
Són en punts així, mig amagats, on els ciutadans “incívics, poc respectuosos”, diuen els uns, “és que durant molt temps ha estat un hàbit”, indiquen els altres, on es poden localitzar desenes de burilles abandonades. I mentre els menors -“estem molt contents que hi hagin tants nens i nenes que s’hagin apuntat a l’acció, de fet, molta estona ens la passem, més que recollim, explicant perquè ho fem”- pleguen una burilla més que acaben de localitzar pel terra, un vianant aliè a l’operació llança la cua de la cigarreta encara fumejant.
Alguns perden els nervis. D’altres recriminen l’acció. Hi ha qui conscient de la malifeta que acaba de fer fa marxa enrere i cull el que ha llançat i ho diposita als recipients transparents -tot sovint ampolles- que usen com a punts d’emmagatzematge de les burilles. No les llançaran pas. Durant la Fira d’Andorra la Vella, el 22 d’aquest mes, faran algun que altre taller. I encara pretenen fer alguna acció més, remarca Arely Hernández, una altra de les impulsores de la iniciativa.
Hi ha infants, nens i nenes per igual, i força més dones que homes. Deu ser que ells fumen i elles tenen més consciència. No s’ho agafin fil per randa ni hi vegin cap mala intenció en la frase. Dins de la desgràcia d’haver de protagonitzar una ‘burillada nacional’, els participants estan contents de la feina feta mentre malden que com pot ser que al costat d’una paperera hi puguin aparèixer cues de cigarreta llançades sense mirament.
“No s’és conscient de les toxines i els microplàstics que porten aquestes burilles. I això acaba arribant al mar o als núvols. I després pengem el peix que mengem o acabem regant les nostres verdures i les nostres plantes amb aigua que prèviament hem contaminat.” Són alguns dels arguments de la brigada ‘antiburilles’ del Principat.
Comentaris (13)