La crisi havia començat el març de 1991 en què el Govern d'Òscar Ribas va quedar en minoria, cosa que va impedir l'aprovació dels pressupostos. El gener de 1992, Ribas va amenaçar de dissoldre el Consell General. L'advertència va arribar després del fracàs dels contactes entre el ministre de Finances, Jaume Bartumeu i els representants de la majoria, Josep Cases i Roc Rossell per desbloquejar els comptes.
Bartumeu havia proposat un acord per disposar d'una dotació pressupostària que permetés l'acció del govern fins a l'aprovació de la Constitució. La proposta va ser rebutjada pel grup de la majoria, que va plantejar a Bartumeu que assumís la presidència d'un govern d'unitat per superar la crisi. El ministre de Finances, que pertanyia a la minoria parlamentària, va rebutjar la proposta al·legant que es devia políticament al grup de Ribas.
Les diferències al Consell en aquell moment (gener 1992) queden paleses, per exemple quan el grup de la majoria va dir que si no es modificava la llei de creació de l'Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra (ORTA) no donaria suport al crèdit de 475 milions de pessetes (2,8 milions d'euros) que necessitava aquest ens per a la seva continuïtat.
El propi Consell General havia considerat l'octubre del 1989 la ràdio i la televisió com a serveis públics essencials i necessaris i va crear l'ORTA que s'encarregava de la gestió directa de la ràdio i televisió. Així, el 8 de setembre del 1990 van començar les proves d'emissió de Ràdio Andorra, i l'1 de gener del 1991 van començar les emissions regulars de Ràdio Nacional d'Andorra. Aquell mateix mes, el grup de la majoria al Consell demana un canvi a la llei de l'ORTA per adequar-la a la realitat del país,perquè es convertís així en un ens més democràtic,i per tant, una ràdio i televisió pública al servei de tot el país.
El Consell General es va autodissoldre per unanimitat, a proposta de la majoria
Finalment, el Consell General es va haver d'autodissoldre per unanimitat. La dissolució va ser proposada per la majoria parlamentària, que exercia una dura oposició, a Òscar Ribas. Els dos sectors van arribar a aquesta decisió després del fracàs de reiterats intents de negociació sobre mesures pressupostàries urgents. Josep Cases, portaveu de la tendència majoritària, va argumentar en aquella ocasió la mesura proposada pel seu grup explicant que la Cambra necessitava un ampli consens per aprovar un conjunt de lleis orgàniques que anaven íntimament lligades a la redacció de la futura Constitució. Entre aquestes va citar la d'associació, la reforma del codi de nacionalitat, la llei d'immigració i la llei electoral. Cases va insistir que en la situació actual era impossible legislar en aquests temes amb coherència.
El Consell General va celebrar un sessió que comptava amb un únic punt en l'ordre del dia: l'aprovació de mesures pressupostàries de caràcter urgent fins a l'aprovació de la Carta Magna. Aquesta proposta de la minoria que donava suport al govern va ser rebutjada per la majoria. Els consellers d'aquesta segona tendència van argumentar que la consideraven il·legal, i que no tenien confiança en un govern minoritari. L'oposició a Ribas va manfestar que el joc democràtic implicava el respecte de les lleis i, segons la legislació vigent al Principat en matèria de finances públiques, corresponia exclusivament a l'executiu i no al Parlament presentar els projectes de pressupostos generals. La sessió es va caracteritzar per una gran afluència de públic, que havia estat convocat per l'exconseller d'Ordino, Lluís Babi.
La sessió va comptar amb un nombrós públic i molta tensió
La sessió va ser suspesa pel Síndic general Albert Gelabert tot just començat el discurs de la majoria, i això va provocar els primers aldarulls entre els assistents.La pressió del públic, però, va obligar els consellers a reprendrel a sessió, que va ser interrompuda en diverses ocasions per manifestacions de descontentament. La dissolució va implicar la convocatòria d'eleccions generals amb un fre al procés constituent. El termini fixat en principi per portar a referèndum el futur text constitucional era el mes de maig de 1992 i no es faria fins març de 1993.
Les eleccions van donar la victòria a Òscar Ribas amb 17 dels 28 consellers després d'una segona volta a Canillo, la Massana i Escaldes-Engordany. Ribas seria elegit cap de Govern el 16 de maig amb 26 vots a favor i dos en blanc. Jordi Farràs ocuparia el lloc de Síndic i Josep Marsal, el de Subsíndic. El 29 de maig, el Consell General es va proclamar constituent, amb la finalitat d'enllestir ell seu treball legislatiu i propiciar el referèndum per aprovar la Constitució. No és habitual el cas d'autodissolució d'un parlament. A Occitània el d'Ais va votar la seva el 1790. Durant la Guerra Civil espanyola, el Parlament de Catalunya s'havia de reunir com a mínim dues vegades cada any per no ser autodissolt com quedava regulat per l'Estatut.
Comentaris