Però el càncer, el maleït càncer, va tornar. El tumor va aparèixer novament i va donar pas a un llarg (i duríssim) tractament de quimioteràpia i radioteràpia. Ara, “convisc amb ell, amb revisions periòdiques”. I des de fa temps, malgrat les dificultats, va tornar a fer esport. I, llavors, ara fa unes setmanes, es va convocar el duatló de carretera, la primera d’aquest tipus que se celebra a Andorra.
“Vaig pensar que podia arribar a fer els cinc quilòmetres corrent i a casa em van animar; per això, em vaig apuntar”, relata. També va trobar el suport de companys d’esport i amics. “Són una meravella”, afirma. I és que, “no només no em van intentar fer enrere, al contrari”. Per tant, aquest diumenge al matí estava preparat per afrontar la prova: 10 quilòmetres en bicicleta i quatre (2,5 i 1,5) a peu. I l’experiència ha estat magnífica, malgrat la guitza que li ha fet una contracció a un dels músculs de la cama.
“No hi ha hagut ni un metre que no hagi tingut gent al costat animant-me i cridant el meu nom. Avui no els podia decebre”, ha comentat l’Eloy a Altaveu. Admet que no sap ni la posició assolida. De fet, “no importa”, pensament que “ja tenia quan disputava curses perquè a mi, el que m’agrada és fer espot”.
Sobre si té previst tornar a participar en alguna altra carrera, no nega que és una possibilitat, però sense obsessionar-se. “La malaltia m’ha ensenyat que he de viure el dia a dia, que el futur no existeix”, recorda. Apunta que “segur que vindran altres curses i m’animaré perquè forma part de la meva forma de viure, però no perquè m’ho imposi com a superació”.
Per cert, la prova l’ha guanyat Xavi Jové en categoria masculina. Entre les dones, la millor ha estat Xenia Mourelo.
Comentaris (2)