Atac homòfob o ‘baralla de disco’?

Tant la policia com després l’autoritat judicial van tractar com una batussa ‘ordinària’ l’altercat que hi va haver la matinada del 27 de novembre als afores d’un ‘chill out’ d’Andorra la Vella tot i els insults discriminatoris que va rebre el jove que va acabar ferit

La policia i les autoritats judicials, aparentment, van tractar la batussa com una baralla més. Una de les moltes que, malauradament, periòdicament hi ha al tomb dels locals d’oci nocturn del país. El jove que acabaria amb uns quants punts de sutura arran dels cops que va rebre en el marc de l’altercat mantindria que va ser víctima d’un atac homòfob. Aparentment, des del punt de vista jurídic, el cas està tancat i no hi ha element discriminatori per raó de sexe possible. Com a mínim, al seu dia no es va tenir en compte.

Tot plegat rau arran d’un enfrontament entre dos grups de clients d’un local ‘chill out’ situat a tocar el carrer Doctor Vilanova d’Andorra la Vella. Va ser la matinada del 27 de novembre. Segons les fonts consultades, el grup del qual formava part qui acabaria amb una ferida oberta arran d’una puntada de peu, i el grup que integrarien, entre altres, els dos agressors es van fer la guitza durant bona part de la nit. Els uns haurien abocat alguna beguda sobre els altres i tot plegat hauria desembocat en un enfrontament dins del local.

L’endemà dels fets, una vegada tractat mèdicament, el jove agredit hauria interposat la corresponent denúncia i hauria fet constar, entre altres coses, que els agressors, en colpejar-lo, li havien deixat anar, per exemple, un ‘maricó’

Després de la intervenció de vigilants de seguretat, finalment els guardes van decidir expulsar de l’establiment els uns i els altres. Però lluny d’acabar-se la batussa, aquesta va continuar al carrer. I allí és on hi acabaria havent l’agressió que va causar la ferida oberta al noi que ara reclama -ho ha explicat a ‘Diari d’Andorra’- que se’l tingui com una víctima d’un atac homòfob i com a tal se’l compensi.

En el marc de la baralla, el noi hauria caigut a terra i hauria rebut, almenys, segons les fonts consultades, un cop de peu a la cara. S’hauria acabat alertant la policia i al tomb de les 5 de la matinada d’aquell 27 de novembre els agents que van acudir al requeriment van acabar detenint dos homes, de 37 i 44 anys, acusats d’un delicte de lesions doloses. I com a tal van ser jutjats per la via ràpida.

Certament, l’endemà dels fets, una vegada tractat mèdicament, el jove agredit hauria interposat la corresponent denúncia i hauria fet constar, entre altres coses, que els agressors, en colpejar-lo, li havien deixat anar, per exemple, un ‘maricó’. Però els termes que la víctima considera elements de prova de l’atac homòfob no van ser tinguts en compte ni per la policia ni per l’autoritat judicial. No van considerar que la situació tingués prou força com per incorporar un agreujant de discriminació o imputar un delicte suplementari al del delicte de lesions als dos detinguts.

El cas evidencia la debilitat, la indefensió que comporta el sistema actual de l’ordenança penal per a les víctimes. En els judicis ràpids, la versió del perjudicat, no s’escolta. No es té en compte a l’hora de determinar la pena a imposar al processat

Els agressors van ser condemnats com a tals per la via ràpida. I després d’una pena condicional van recuperar la llibertat. Certament, el cas evidencia la debilitat, la indefensió que comporta el sistema actual de l’ordenança penal per a les víctimes. En els judicis ràpids, la versió del perjudicat, no s’escolta. No es té en compte a l’hora de determinar la pena a imposar al processat.

Però el cas, des del punt de vista penal, és que el cas, valgui la redundància, ja està aparentment jutjat i, per tant, l’element de la discriminació, la suposada homofòbia, no es va tenir en compte. Només es podria observar, i seria molt observar, algun tipus de compensació especial per la via de la responsabilitat civil si aquesta, atenent al fet que quan es va jutjar el cas no hi havia encara les lesions consolidades, es va deixar per decidir-se durant l’execució de la sentència.

Hores d’ara, doncs, els fets, la realitat, eventualment podria arribar a ser una. Però jurídicament -policialment, judicialment- és una altra. No hauria estat cap atac homòfob. Hauria estat una baralla de disco.

Comentaris (3)

Trending