La síndica Roser Suñé que ha presentat la conferència ha afirmat que "és un temps passat que potser hem oblidat massa ràpid". Francesc Cerqueda ha iniciat la seva exposició recordant la creació de Forces Elèctriques d'Andorra (FHASA) i de Ràdio Andorra i ha anat detallant anècdotes històriques per posar de manifest la necessitat que Andorra que ja era un estat ho fos també de dret.
El procés s'havia iniciat el març del 1978, quan el Consell General va lliurar als coprínceps la memòria d'una reforma institucional que començaba afirmant que "Andorra és un estat de dret". Aquesta premissa ja va ser l'objecte d'un llibre publicat un any abans per Jaume Bartumeu, Manuel Mas i Antoni Morell. L'informe del Consell recollia també el component demogràfic, econòmic i social per tal d'advocar per la reforma institucional que conduís el país a la plena sobirania.
El procés va desembocar el 15 de gener de 1981 amb la promulgació per part dels coprínceps del Decret de reforma de les institucions
Després de quatre anys de consultes, el procés va desembocar el 15 de gener de 1981 amb la promulgació per part dels coprínceps del Decret de reforma de les institucions que Cerqueda ha dit que no va ser signat pels coprínceps. "Ho van fer els delegats permanents i va ser una decepció", ha destacat l'exsíndic. En el decret, es contemplava la creació d'un òrgan executiu, el 8 de gener de 1981, amb Òscar Ribas com a primer cap de Govern. Ribas, qui va morir el desembre del 2020, va ostentar la màxima responsabilitat de l'executiu en quatre etapes. Un primer mandat del 1982 al 1984; del 1990 al 1992, en què es va gestar la Constitució; entre el 1992 i el 1993, etapa en què va pronunciar el primer discurs en català a la seu de l'ONU (28 de juliol del 1993); i el darrer període com a cap de Govern va ser el 1994.
El decret, com ha recordat Cerqueda, va ser, però, tan innovador a nivell institucional com limitat, ja que si bé part de les aspiracions dels andorrans estaven assolides, els continguts de la plena sobirania no s'entenien igual a Andorra que a la Seu d'Urgell i París. El text parlava d'una "federació de parròquies andorranes" al mateix temps que instituïa un òrgan executiu a nivell nacional. Això va provocar molts malentesos, ja que s'impulsava a la vegada la unitat nacional i l'autonomia de les institucions territorials, un aspecte plenament reconegut pel federalisme.
Entre les primeres decisions del Govern -promulgades pels coprínceps- hi ha el reglament de societats, la modificació del codi de la nacionalitat, la llei de taxes sobre el consum, la creació de l'escola andorrana -tot i les reticències franceses- i el decret que instaurava la majoria d'edat i els drets polítics als 18 anys.
Antoni Ubach. membre del primer govern, ha indicat que va ser l'únic no polític entre polítics. Hi va estar dos anys i cinc mesos i ha volgut retre un particular homenatge a aquest primer consell executiu tot esmentant les dificultats que va haver de superar ja que el decret era molt limitat i poc definit. "Sort vam tenir de la bona relació entre l'Òscar Ribas i el Paquito Cerqueda a l'hora de prendre les decisions perquè no estaven limitades les atribucions del Consell General i del Consell Executiu".
La llei de refosa i creació de fonts tributàries va acabar provocant la caiguda del primer executiu
L'àmbit fiscal de recaptació de finances i la integració internacional van ser els principals escull del primer govern. Així, la llei de refosa i creació de fonts tributàries per sanejar les finances públiques, tot i ser aprovada pel Consell General el 1983 va ser objecte de nombrosos recursos i va provocar la caiguda de l'executiu. A nivell internacional, les discrepàncies entre els serveis dels coprínceps i amb els consellers generals i els membres de govern sobre la personalitat jurídica en dret internacional d'Andorra va generar molts informes i més d'un maldecap. Ubach ha destacat que "per sort, Andorra ha estat sempre un miracle permanent". Ha volgut tenir un record per als aiguats del 1982 "quan els coprínceps no es van preocupar de res i tota la gestió va anar a càrrec del Consell General de l'Executiu i dels comuns".
Els integrants del primer govern presidit per Òscar Ribas van ser: Antoni Aleix (Finances, Comerç i Indústria), Josep Casal (Agricultura i Patrimoni Natural), Antoni Ubach (Treball, Benestar Social, Educació i Cultura), Josep Vidal (Serveis Públics), i Manuel Mas i Antoni Morell (secretaris generals). Fins a la quarta legislatura (1992-1993), els membres de govern tenien el rang de consellers. El primer en tenir el de ministre va ser Antoni Armengol a la cartera de relacions exteriors el 2 de juny de 1993.
Comentaris (1)