Tot i que molts espectadors ja havien tingut l’oportunitat de veure’l en primícia al Festival Ull Nu, l’estrena oficial als Cinemes Illa Carlemany, aquesta tarda es podria catalogar gairebé d'“esdeveniment històric per al cinema del país”. Aquesta fita marca no només el final d’un llarg procés de cinc anys de dedicació i sacrifici, sinó també una reivindicació que s’ha d’apostar per la cultura feta a casa. El curtmetratge ha estat escrit, finançat i produït íntegrament a Andorra per gent d’Andorra. I, com va deixar clar David Haro, l’altre director del projecte, “a Andorra sí que es pot fer cinema”.
Durant la presentació, una sala plena de convidats i autoritats com la ministra de Cultura, Mònica Bonell, Haro celebrat que “avui la gent pot marxar a casa dient jo he ajudat a fer que això passi”, tot subratllant la importància de continuar apostant pel talent creatiu local. Per a ell, La Dama Blanca no és només una pel·lícula, és una declaració de principis: que Andorra té les eines i el talent necessari per ser un referent en la producció cinematogràfica.
Durant la intervenció prèvia a l’exhibició del curtmetratge, la ministra ha dirigit unes paraules assegurant que “aquest és un projecte molt especial perquè busca la projecció, local i internacional, de l’Andorra més genuïna: les seves històries, les seves llegendes i, sobretot, el seu talent artístic i creatiu”. Un reconeixement a la tasca feta, però també un compromís per part de les institucions de continuar donant suport a iniciatives com aquesta, que aposten per la cultura i per la promoció de la identitat andorrana a través del cinema.
El curtmetratge és una reinterpretació de la llegenda de La Dama Blanca, inspirada en el llibre ‘Un andorrà lluny del poble’, de Ricard Fiter. Narra la història d’un jove mossèn resignat pels dogmes cristians i la duresa de postguerra. El jove intenta ajudar a la seva germana amb confabulacions de les velles llegendes del Pirineu. Amb aquest curtmetratge, Navalón i Haro volen oferir una visió renovada d’una història que fa anys que forma part de l’imaginari col·lectiu del país.
El film busca qüestionar més que oferir respostes. Segons Navalón, “el que realment volem és generar preguntes sobre l’individu, sobre la societat i sobre la nostra relació amb els països veïns, França i Espanya”. És una pel·lícula que convida el públic a reflexionar sobre els valors socials, les identitats nacionals i el pes de la història en el present. A través de la seva trama, es posa de manifest la necessitat que els “poders fàctics” escoltin i comprenguin millor les necessitats de la societat contemporània.
El curtmetratge compta amb un repartiment que combina talent andorrà i internacional. Destaca la presència de Marc Ribera (Selftape, Los pacientes del Doctor García), Jordi Sánchez, conegut pel seu paper a Plats Bruts, i l'andorrana Núria Montes, directora artística de l’Escena Nacional d’Andorra. A més, també participen actors com Raquel López, cap de servei de l’Aula de Teatre de la Llacuna, i els catalans Quim Llisorgas (Com si fos ahir) i Guillem Albasanz, habitual als teatres barcelonins.
Després de l’estrena a Andorra, el curtmetratge seguirà la seva ruta internacional i farà parada a Barcelona, amb la voluntat de continuar captant l’atenció de festivals i plataformes digitals. L’objectiu és clar: que un projecte nascut a Andorra, amb talent andorrà i un fort vincle amb la cultura local, arribi a una audiència global.
Comentaris (1)