Barbeitos arribava després d’un any sense competir, immers en el seu trasllat a Madrid per estudiar Dret i adaptar-se a un nou equip tècnic. El repte no era menor, però la seva actuació ha confirmat que la pausa ha valgut la pena: “Una quinzena posició està bastant bé. Al curt vaig acabar 13è i després algunes errades al llarg em van fer baixar, però era el meu primer Mundial sènior i he vist que podia estar a l'altura dels altres”.
Per la seva banda, Luque, estudiant de Psicologia a Vic, vivia sensacions diferents: tercer Mundial, però primer entre les grans. I el nivell, assegura, s’ha notat des del primer minut: “Ha estat el més complicat, però estic bastant satisfeta. Hi ha hagut errors lleus, però aquesta experiència m’ha motivat molt per treballar i millorar la 26a posició”.
El camí fins a Beijing ha estat llarg i exigent. En el cas d’Èric, una preparació que va arrencar de manera intensa a l’estiu: “Al juliol vaig començar a centrar-me en el Mundial i vaig entrenar a tope”. Brenda posa l’accent en un altre factor igualment decisiu: “En aquest nivell, el mínim error et pot moure moltes posicions. Cal preparar-se mentalment, no deixar que la pressió et condicioni”.
Sobre el parquet xinès, tots dos han mostrat un alt nivell tècnic. En el programa masculí, els triples d’Èric han marcat diferències: “Són els que porten puntuacions més altes, i n’he pogut fer alguns dels més valorats del reglament”. A la categoria femenina, Brenda destaca el paper de les piruetes: “Punten molt, i em van sortir bastant bé, igual que els triples”.
Més enllà del resultat, tots dos es queden amb moments emocionals. Per a Èric, tornar a competir després d’un any sense fer-ho ha tingut un punt especial: “Sortir a pista, davant els jutges, sentir l’adrenalina... ho trobava molt a faltar”. Brenda, en canvi, recorda el segon programa amb un somriure: “El vaig gaudir molt. Va ser com pensar: ‘estic aquí gràcies a tota la feina de la temporada’”.
La dimensió simbòlica de representar Andorra també ha pesat. En un Mundial on sovint cal explicar d’on venen, el sentiment d’orgull ha estat present: “És especial representar el país i sentir el suport que tenim”, reflexiona Barbeitos. Luque, en canvi, recorda la pressió afegida d’ocupar l’única plaça sènior femenina disponible: “Només n’hi havia una. Això va fer-ho tot encara més intens”, confessa, per dedicar-li l’actuació a la seva companya Jana Galabert: “Ha estat emocionalment trist perquè no ha tingut l’oportunitat, però a la vegada ella s’ha alegrat molt perquè jo pogués ser-hi”.
Amb Beijing ja al record, el futur es comença a escriure. Barbeitos vol equilibrar pista i aula: “Ara vull veure com compaginar estudis i esport, però si puc, continuaré, perquè aquest esport és molt especial per a mí”. Luque, en canvi, ho té clar: “Copa del Món, Europeu i World Roller Games. Ara toca treballar a tope fins al maig”. Mentrestant, des de la federació, el director tècnic Xavier Orrit destacava la importància d’aquesta cita: els dos patinadors han defensat el país “amb compromís, treball i passió”.
Comentaris