Respon amb tranquil·litat i sense sortir-se massa del guió. L’acompanya un bloc de notes amb quatre apunts d’alguns elements essencials per si hi ha de recórrer. Però com que fa poques setmanes va presentar un conjunt de dades per assegurar que Andorra és un país segur davant les preguntes parlamentàries d’alguns grups polítics, l’essencial ho té ben apamat. De fet, diu, per mantenir-se a ratlla de la realitat del país es llegeix totes i cadascuna de les denúncies que rep el cos. Poden ser una desena o més cada dia.
Llegeix fil per randa les denúncies i les assigna a la unitat que pertoqui. També sol llegir-se totes les intervencions, i aquestes són moltes més. Explica que en moltes ocasions, a la tarda, quan en principi l’activitat administrativa afluixa i els funcionaris especialitzats en aquesta matèria ja han plegat, té temps de parar papers al despatx o de posar-se davant de l’ordinador, i mirar-se allò que s’ha fet durant el dia o els oficis o altres diligències trameses des de les autoritats judicials.
I, si convé, no s’està d’acudir directament en certes actuacions que considera més rellevants. Per donar suport als seus companys o per veure de primera mà com s’està treballant. De fet, durant molts anys va fer de patruller i, per tant, ja sap el pa que s’hi dona. Poc o molt, ha estat en gairebé totes les unitats, encara que hagi estat de retruc. I mira que les noves generacions de policies no vulguin uniformar-se només per un sou, sinó també perquè els atregui la feina.
Acaba de renovar per un any més. La seva voluntat deu ser fer coincidir el final de la seva direcció amb el final de la legislatura política.
De moment puc dir que de cara a l’any vinent hi haurà continuïtat. Més enllà d’aquí, no ho sé.
S’ha d’anar partit a partit com diuen en el món del futbol.
Això mateix.
“El relleu generacional més tard o més d’hora hi serà. Això està clar. A partir d’aquí, penso que no em pertoca a mi d’exposar cap possible successor. Primerament, perquè no ho he de fer. I, segon, perquè no vull cremar cap nom. Serà una decisió de Govern”
D’alguna manera, vostè està preparant el relleu a la direcció o això, com que és una qüestió de caràcter bastant polític, seran els polítics el qui en el seu moment decideixin?
Seran els polítics, no em pertoca a mi preparar aquest relleu, sinó que serà el polític que decidirà qui vol tenir a la direcció del departament de policia.
Però amb l’equip que hi ha actualment la direcció, hi ha algun relleu garantit o vostè no el veu tant? Estan molts, cap a la fase final de la seva carrera professional i necessàriament hi haurà d’haver, més aviat que tard, un relleu generacional.
És possible, sí, clar. És així. Relleu generacional, segur. Més tard o més d’hora hi serà. Això està clar. A partir d’aquí, penso que no em pertoca tampoc d’exposar cap nom. Primerament, perquè no ho he de fer. I, segon, perquè no vull cremar, doncs, cap nom. Perquè això serà una decisió de Govern, com ja he dit anteriorment. Per tant, jo de moment em mantinc que hi haurà una continuïtat de cara a l’any vinent, i a partir d’aquí ja es veurà.
Amb els anys que vostè porta de policia, que en són uns quants…
39, en farà.
Quatre dècades.
Sí, sí.
Gairebé tota la vida professional.
Gairebé.
Com ha vist l’evolució del cos, lligat també a l’evolució de la societat, del país?
L’evolució del cos, jo he vist que som un cos, un departament, que ens adaptem sempre a les circumstàncies que hi pugui haver. És a dir, que passi el que passi, canviïn les lleis, no canviïn les lleis, hi hagi un tipus de delinqüència o un altre, nosaltres estem obligats a anticipar-nos i a adaptar-nos al que ens arriba. Què he vist? Doncs clar, estic parlant de 40 anys enrere fins a dia d’avui, doncs penso que ens hem anat adaptant sempre als cicles dels anys que han anat passant.
I no sé si ara estem en alguna fase que suposi algun nou canvi. No sé vostè què detecta. Les estadístiques que van donar fa poques setmanes evidencien que ha crescut la població, però la seguretat ciutadana es manté com un pilar fonamental, o almenys és el que vostès mantenen, i Andorra és segura, que és un dels leit motiv d’aquella presentació. Però és veritat que hi ha noves formes de delinqüència, segur, per l’evolució tecnològica, simplement…
Això està clar.
Però no sé si també l’evolució social del país comporta una altra sèrie… del que sigui.
Sí que és veritat que a nivell migratori tenim un altre tipus d’immigració que ens arriba a Andorra. En una època vam tenir els portuguesos, després vam tenir els argentins, ara tenim els llatinoamericans… I, no, jo penso que la gran majoria de persones que venen aquí venen per treballar i guanyar-se la vida. Evidentment que alguns d’ells delinqueixen, però jo penso que això és proporcional al percentatge de població d’aquestes altres nacionalitats que arriben. I de moment, nosaltres penso que podem fer front, com hem fet anteriorment, amb altres tipus d’immigració, doncs aquesta nova immigració, evidentment, qui podem fer front, també.
“La gran majoria de persones que arriben a Andorra venen per treballar i guanyar-se la vida. Evidentment que alguns d’ells delinqueixen, però jo penso que això és proporcional al percentatge de població d’aquestes altres nacionalitats que arriben”
Vostè ha anat reivindicant les últimes patrones i els seus antecessors també ho feien, la dotació de més personal.
Sí.
No sé si pel que ha fet que els últims anys ha crescut de manera força accentuada la població això referma encara més la vostra demanda, la del cos?
Evidentment, sí, sí. Ja no només per l’augment de la població, que sí que l’hi tenim, i és un fet real, però també per l’augment del turisme que tenim. Estem parlant de deu milions de turistes a l’any, de 90.000 habitants. Evidentment, hem de créixer. Està claríssim que hem de créixer. Ara puc dir que som 267 policies a dia d’avui, més vuit places que vam concursar aquest any i que ja les tenim, doncs, cobertes a punt d’iniciar-se la formació. I ara hem tret aquest concurs per quinze noves places de nova creació. Penso que anem pel bon camí, però encara no hem crescut el suficient. Hauríem de créixer una miqueta més.
No sé si fins a quin punt, i no sé si és l’expressió adequada, al departament, no només al seu director, li pot arribar a saber greu que, de cop, es creïn quinze places, però per una qüestió a priori concreta, perquè la ciutadania té una sensació que no sé què, perquè França segurament colla amb el contraban… Potser vostès tenen la sensació de dir: ‘és que nosaltres ja fa temps que reclamem més gent i si ho haguéssim fet abans potser no estaríem aquí corrent i havent de veure segons quins episodis…’
És cert. És cert que si ens haguéssim anticipat una mica a cobrir les places que ja demanàvem fa anys, hagués estat millor, però bé, això no treu que el fet de poder tenir aquest any quinze places de nova creació, doncs benvingudes seran, perquè realment les necessitem.
“Està claríssim que hem de créixer. Ja no només per l’augment de la població, que sí que l’hi tenim, i és un fet real, però també per l’augment del turisme que tenim. Estem parlant de deu milions de turistes a l’any, de 90.000 habitants. Evidentment, hem de créixer”
Quin tipus de gent està arribant al cos? Segurament a la seva època era gent molt vocacional. Ara no sé si és gent igual de vocacional o no tant. Hi ha gent que deu venir a la recerca d’un sou i que podria estar treballant a la policia com ho podria fer en un comerç… què es troben? Perquè segurament, i de forma proporcional, plega molt abans d’hora més gent ara que fa uns quants anys.
Sí, potser sí. Ara la gent que ens arriba, bé jo penso que hi ha de tot, no podem dir que tots vinguin aquí només pel salari. De fet, aquesta feina, realment, qui vingui pel salari té poc futur. Perquè és una feina, doncs, que té molt desgast, que té molta dedicació i per tant, doncs penso que el qui entri aquí només per un simple salari penso que s’equivoca en aquest sentit. Què puc dir d’això? Doncs bé, tenim perfils de tot tipus, però el que sí que estic veient que aquestes noves generacions que entren són persones joves preparades. Molts d’ells fins i tot tenen carreres. I això ja ens va bé. Ens va bé perquè és un perfil que és un talent que ens interessa que ens entri. També, parlant de salaris, tot i que no m'ho heu demanat, però penso que els salaris comencen a ser competitius. Fins ara la veritat és que no ho eren. Ara ja s’ha arreglat una mica el salari de cara a l’any vinent. I al següent encara s’arreglarà una mica més. I penso que ara ja podem començar a parlar d’un salari competitiu.
Quan miren els cossos del voltant i vostè que per al seu càrrec ha de mantenir relacions amb institucions veïnes i no tan veïnes, si parlem, per exemple, del salari, ara, com que es va fer un estudi comparatiu, suposo que amb això, tendeixen a equiparar-se, entenc. Amb mossos potser no tant, però amb la guàrdia civil i la policia nacional espanyola segurament que sí.
Penso que ara estem una mica per sobre, no gaire més, que guàrdia civil i policia nacional espanyola. Amb els mossos penso que seria a dia d’avui equiparat el salari. Quan entra un policia, que quedi clar. Després, una altra cosa són els anys, la progressió, la carrera professional, la progressió vertical… Però penso que ens hem equiparat, fins i tot hem augmentat una mica. Tot i que tant la guàrdia civil com la policia nacional espanyola i fins i tot les gendarmeries franceses també. Però estem més o més igual.
I a nivell de feina? És equiparable? Ho dic perquè, i vostè amb els anys que porta al cos ho ha hagut de viure segur, en algunes ocasions vostès han de detenir o auxiliar un familiar, un amic… i de vegades la seva tasca s’assembla més a un policia local d’una ciutat mitjana de Catalunya o de França que no pas a un número de la guàrdia civil que la majoria de vegades enxampa algú que no veurà mai més en la seva vida.
Segur, però bé, forma part de la nostra professió, però jo puc dir que això també fins i tot pot ser un actiu per nosaltres, perquè som un país petit, ens coneixem tots. Sí que és veritat que a vegades haurem d’intervenir o haurem de detenir un amic, un company, fins i tot un familiar, tot i que a partir d’aquí, doncs, la detenció no la faríem nosaltres directament, si fos el cas. Però jo penso que el fet que Andorra sigui petita i ens coneixem tots, té un component positiu amb això, perquè també ens arriba molta informació d’aquella persona que coneixes, que et veu pel carrer… ‘Escolta, que he vist això, que he vist allò altre.’ Et donen informació que ens ajuda moltíssim. De fet, la ciutadania confia penso, molt, en nosaltres, i ens passa molta informació. I això és fruit que ens coneixem, no tots, perquè el país ha canviat, no? Està clar. Però molta gent et coneix, i fins i tot sense conèixer-te personalment, et venen i et diuen. ‘Escolti, vostè no és el director de la policia?’ Sí. ‘Doncs, escolti que jo tinc un veí que ve, que va, que hi ha això, que hi ha allò altre, i em fa sospitar.’ Gent que no coneixes ni directament però que pel fet d’estar al carrer ve i et passa informació. Per tant, jo penso que això no és un ‘hàndicap’, al contrari. Al contrari. I aquella persona que hagis pogut detenir, que sigui bé una amistat, bé sigui un conegut… jo he detingut al llarg dels anys gent coneguda, evidentment, m’ha tocat fer-ho i ho he fet, i jo diré que és gent que a dia d’avui hi tinc bona relació, igualment. Perquè la gent acaba entenent també que si has comès un delicte, doncs mira, noi… és el que hi ha i és la meva feina.
“Penso que els salaris comencen a ser competitius. Fins ara la veritat és que no ho eren. Ara ja s’ha arreglat una mica el salari de cara a l’any vinent. I al següent encara s’arreglarà una mica més. I penso que ara ja podem començar a parlar d’un salari competitiu”
Com tenim l’estructuració del cos? No sé si vostè encara veurà algun canvi abans que acabi plegant del tot… Perquè clar, que s’incorporin de cop 23 o 24 persones no sé si li dona marge per canviar o moure peces. I per, potser, dibuixar un altre tipus d’estructura.
No, de moment, l’estructura, a nivell de comandaments, penso que ja s’ha fet el que s’havia de fer. Penso que ens hem anticipat, ja fa uns anys enrere que vam començar i hem continuat, justament, per preparar el relleu generacional. Vam fer inspectors majors, ara hem fet inspectors, hem fet sergents majors i tot això, de cara a anticipar-nos al futur d’aquestes vacants que es produiran de comandaments. I això sí o sí s’havia de fer. Hem acabat?
Vostè dirà.
No, no hem acabat. Jo el que vull fer és, properament, i quan dic properament, aquest mes possiblement no em doni temps, però de cara al primer semestre de l’any que ve sí, doncs fer concursos de sergents. Tenim a dia d’avui mancança de sergents i s’han de fer aquests concursos el més ràpid possible.
Al seu dia em sembla que ho van provar i no els va acabar de sortir bé. Però vostès tenen previst de fer algun concurs per a comissaris. No sé si n’hi diuen vostès comissaris de carrera, persones amb estudis, que de vegades vénen de fora.
No està previst que vinguin de fora. Almenys jo no ho tinc previst. Potser sí que acabarem obrint algunes places de comissari, de cara a l’any vinent, però jo primer vull que siguin d’aquí. O sigui, primer hem de donar pas, justament, per això s’han fet aquests comandaments, que són els propers que podrien optar a ser comissaris, primer els de casa, després els de fora. Si fos el cas que des del cos quedessin les places vacants, a la vegada que les obrim, aleshores sí que obriríem extern.Però primer els de dins.
Llavors sí que potser es definiria una mica cap a on haurien d’anar els trets a nivell del recanvi de la direcció o no indicarà res, això?
No, això no té per què, no té per què indicar res. No necessàriament. Vull dir que el recanvi de la direcció és el que dic, és el Govern que haurà de decidir. El Govern que hi hagi sigui del color polític que sigui, és igual, és el que haurà de decidir qui vol posar a la direcció.
“El fet que Andorra sigui petita i ens coneixem tots té un component positiu amb això, perquè també ens arriba molta informació d’aquella persona que coneixes, que et veu pel carrer… Et donen informació que ens ajuda moltíssim. De fet, la ciutadania confia penso, molt, en nosaltres, i ens passa molta informació. I això és fruit que la gent ens coneix”
Els canvis que vostè va promoure fa uns mesos s’han consolidat ja? Ho dic perquè hi va haver una mica de rebombori sobretot a policia judicial en alguns moments. Els comissaris de carrera, els comissaris que estan en actiu al cos, vaja, estaven una mica revolucionats, per dir-ho d’aquesta manera… no sé si tot plegat s’ha anat calmant.
De moment tot s’ha anat tranquil·litzant. És normal. Tot canvi comporta una adaptació que a vegades hi ha gent que no l’acaba de veure. Els canvis que es van fer, es van fer per una qüestió, primer, perquè hi ha tota una sèrie de policies que es van presentar en uns concursos per poder ascendir. Jo personalment i particularment vaig reunir tots i cadascun d’ells abans dels concursos, i els hi vaig dir: ‘Sapigueu que el fet de presentar-vos en un concurs per poder ascendir, això pot comportar canvis. És a dir, aquesta zona que pugueu tenir de confort, si podem parlar de zona de confort, és possible que canviï.’ I és normal, perquè una persona que mana un grup, si ascendeix, la llei diu que ja no ha de manar un grup, ha de manar una unitat. I què es va fer? Doncs amb totes aquelles persones que van ascendir, es va fer una feina, direm, d’anàlisi profunda dels perfils que havien ascendit, i aquests perfils situar-los en el millor lloc dins de l’organització. Perquè jo soc el primer interessat que les coses funcionin, evidentment. I per això es va fer així. Per això es va fer així. Va agradar a tothom? No. Aquest malestar que parlàveu dels comissaris de carrera, doncs bé, va ser perquè els canvis van ser una decisió de la direcció. I no va ser de ningú més. I per què va ser de la direcció? Primer, perquè jo penso que tinc una radiografia global de tot el cos, i que sé les mancances que hi ha en un lloc i en un altre. I que, a vegades, compartir o fer participar, és no avançar. Perquè després hi ha allò de ‘no em toqueu aquest, no em toqueu l’altre, no facis això, no facis allò…’ I arriba un moment que no avancem. I per tant, jo penso que era un moment d’anàlisi profunda abans de fer qualsevol canvi, i que els canvis s’han fet per una millora del cos. Jo ho entenc, així.
I està funcionant el que es va canviar?
Jo penso que és molt prematur, ara, dir si està funcionant o no està funcionant, perquè a vegades hi ha llocs que necessiten un temps més ampli de rodatge, de treball, de funcionament, per saber si ha canviat o no ha canviat. Però… penso que sí. A nivell general, jo diria que sí.
I encara queda algun retoc més a fer? O, de moment, amb l’estructura que es va fer, pels servei que s’han de donar, per les intervencions que vostès han de fer, pels delictes que han de tractar, està més o menys ben resolt. O potser, per exemple, i m’ho invento, veient que ara van a l’alça les estafes telemàtiques cal que això tingui un grup específic que actualment no hi és… O sia, no hi ha els furts físics que hi havia i ara es fan a través de l’ordinador i vostès s’han d’adaptar a això…
Sí, és diferent. Sí que n’hi ha. Podem dir que encara n’hi ha, n’hi ha menys, és veritat. Sobretot el tema de furts de mercaderies als supermercats, aquestes bandes organitzades que venien de romanesos, de georgians, aquesta ja no venen. Ara, si venen és pel tema dels furts amb força als pisos, els trasters aquests que hem tingut darrerament que són furts amb força… Però això també puc dir que ho estem resolent. Penso que no parlo de sort, perquè el fet de resoldre tots aquests delictes greus o molt greus, sobretot són delictes que preocupen molt a la ciutadania perquè creen molta alarma social, però acabem resolent tots aquests delictes. D’una manera o d’una altra els resolem, perquè acabem identificant les persones que potser ja han marxat però estan identificades i seran detingudes. Potser no aquí, és igual, a qualsevol altre país. I penso que aquí anem pel bon camí. Anem pel bon camí.
“Potser sí que acabarem obrint algunes places de comissari, de cara a l’any vinent, però jo primer vull que siguin d’aquí. Però primer els de casa, després els de fora. Si fos el cas que des del cos quedessin les places vacants, a la vegada que les obrim, aleshores sí que obriríem extern. Però primer els de dins”
Per tant, res de canvis.
No hi ha previst, ara mateix, cap canvi en aquest sentit, sinó que els canvis que fem és reforçar una mica aquells grups, com poden ser delictes tecnològics, econòmic o financera, també pel tema del blanqueig de diners. Això ho estem reforçant cada vegada més perquè és necessari. I aquestes formacions d’aquest personal són formacions molt costoses, molt llargues, molt tècniques i molt específiques. I d’això sí que ens hem adonat que s’ha de formar tota aquesta gent. I, de fet, és el que estem fent. Cada any, a nivell econòmic, estem creixent amb diners disponibles per formar al personal. Aquest any penso que tothom, pràcticament tothom, que ha demanat formació ha fet formació. De cara al pressupost de l’any vinent tindrem alguna cosa més de diners per continuar amb les formacions tècniques aquestes que són molt llargues i costoses econòmicament parlant, però hem d’anar cap aquí. No en queda una altra.
La cooperació amb els cossos de l’entorn entenc que és bona, oi?
Jo diria que és excel·lent. Ja no bona, excel·lent.
Deia vostè que autors de furts s’identifiquen aquí i es detenen… ja no dic ni a Espanya o a França.
Sí, qualsevol lloc.
A Armènia, un dels últims.
Això mateix, ara vam tenir aquest georgià que vam haver d’anar a buscar a Armènia. Sí, sí. I la col·laboració amb els cossos i forces de seguretat veïnes i no tan veïnes és excel·lent. I és necessari. Tan excel·lent és que amb un cop de telèfon ho soluciones tot. Vull dir, per a qualsevol cosa que tinguis, aixeques el telèfon i ho tens solucionat.
I a nivell intern, la col·laboració amb altres cossos d’emergències, de seguretat…
Bé, també, bé.
És que de vegades sembla que hi ha alguna mena de competència… que si els rescats de muntanya els ha de fer bombers o la policia, que si…
No, no, no. I menys entre directors.
“Penso que tinc una radiografia global de tot el cos, i que sé les mancances que hi ha en un lloc i en un altre. Els darrers canvis els va decidir unilateralment la direcció perquè de vegades, compartir o fer participar, és no avançar”
Entre directors ja ho crec, que no. Em referia a la gent del terreny.
No, és poca cosa el que hi pugui haver. Sempre hi ha alguna coseta, perquè estem parlant ja de persones, a vegades. Però no, no, no… Jo penso que està funcionant tot molt bé amb els altres cossos, bé siguin cossos especials, com pot ser banders, com pot ser centre penitenciari, com pot ser bombers, com pot ser duana. Jo penso que la col·laboració també podria parlar d’excel·lència entre nosaltres. Cap problema. Al contrari, és el que dic sempre, entre bombers i policia. Al cap i a la fi, estem tots per sumar, per avançar. I si li pertoca a un cos més que a un altre, jo el que dic és que si podem salvar una vida, ja no hem de mirar si et pertoca a tu o em pertoca a mi de fer-ho. Hem de sumar. I més possibilitats d’èxit tindrem. I si s’ha d’anar a buscar algú a la muntanya, i és competència de bombers, la policia s’hi pot participar, hi participarà. I més garanties d’èxit hi haurà. És que ha de ser així.
A la muntanya els bombers, en el rescats, i si es perd una persona en zona urbana els toca a la policia.
Però igualment pels rescats. Jo poso un exemple molt pràctic: una allau. Com més serem al lloc, més èxits tindrem de treure en vida aquelles persones o aquella persona que pugui estar soterrada. I aquí és el que hem de mirar. Aquí no hem de mirar… ‘escolta, que he sigut jo, que em pertoca a mi’. No, no, no. Aquí som-hi tots. Aquí dins a la policia jo ho dic sempre. Quan hi ha, doncs, una recerca inquietant, ‘aquí hem de pencar tots, senyors’. Et pertoqui a tu dins de la teva unitat o no et pertoqui, és igual. S’ha perdut algú, és inquietant… Vull dir, el fet de passar la nit al ras, ara, amb condicions meteorològiques com les d’ara, possiblement aquesta persona l’acabarem trobant difunta d’una hipotèrmia. Doncs no senyors. Aquí hem de sortir tots. I penso que a bombers passa igual, a banders igual i jo penso, i ho dic, i torno a reiterar, a nivell de direccions, la relació és excel·lent. Perquè ens truquem, no diàriament, però ens truquem molt sovint amb uns o altres. I l’opinió personal meva és que tot això funciona bé.
Ja hem fet durant la xerrada alguna pinzellada a la qüestió dels recursos humans. El que són mitjans materials, el ministeri els té ben dotats?
Estem dotats però necessitem més inversió a nivell de mitjans materials, necessitem més perquè és el que dèiem, tot evoluciona, ens hem d’adaptar, hem de tenir eines més tecnològiques i bé, hem d’anar pressionant aquí perquè se’ns doti del material que realment necessitem.
“D’una manera o d’una altra acabem resolent molts delictes, perquè acabem identificant les persones que potser ja han marxat però estan identificades i seran detingudes. Potser no aquí, és igual, a qualsevol altre país. I penso que aquí anem pel bon camí”
En aquest sentit, què els fa falta? Perquè passarem la llista de Reis a la ministra, a veure si els fa cas.
Sempre fa falta material i, de fet, jo sempre demano als caps d’unitat o als caps de grup que d’un any per l’altre em facin les demandes del material tècnic que necessiten. Ells m’ho fan sempre dient-los que no em facin la carta als Reis perquè arribem on arribem, però bé, ells igualment la fan, i a partir d’aquí prioritzem aquell material que entenem amb ells, evidentment perquè a vegades ens presenten tot un material, no es pot comprar tot, evidentment, perquè els recursos econòmics no són il·limitats, llavors el que faig és reunir-me amb els caps i demanar-los realment quines són les prioritats, perquè tot no es pot comprar. A partir d’aquí són els caps de grup, els caps d’unitat, que acaben especificant què és el que realment més necessiten. I s’intenta dotar-los d’aquest material.
Parlava de formacions econòmiques i financeres. Hi va haver un canvi legal perquè es poguessin contractar especialistes externs per a determinades feines. Estan usant gaire aquesta figura?
Sí, és així. I jo penso que aquesta gent, aquests tècnics que ens puguin venir externs, són una gran ajuda, justament, perquè tenen possiblement uns coneixements, uns estudis i una formació que un policia de base no té, que després pot arribar a tenir al llarg dels anys formant-se, però aquesta gent benvinguda és. I tant. Sí, sí.
Una altra regulació que es va implantar no fa pas tant, la de la seguretat privada. Hi ha també una bona conjugació amb els cossos de seguretat privada o les empreses de seguretat privada que operen al país?
Sí, perfectament. Justament tenim el grup d’armes i seguretat privada, que està en contacte permanent amb ells. De fet, tot vigilant privat ha de fer la demanda aquí. Els fem nosaltres l’enquesta, els carnets, els fem nosaltres les proves que han de fer a nivell de tir. I sí, hi ha una relació a través de la unitat que ho porta, que és la UIT, i penso que la relació és bona.
I l’engranatge que configurem el cos de policia, en les divisions que garanteix la seguretat pública, més aquestes empreses de seguretat privada, per a qüestions d’esdeveniments culturals, esportius… acaben garantint un nivell de seguretat global raonable?
Ens ajuda moltíssim. De fet, sort en tenim també d’ells, en segons quins esdeveniments, siguin culturals, musicals, esportius. Clar, fan una bona feina. I a més a més hi ha una molt bona, diguem, coordinació amb ells. Nosaltres també els diem el que ens agradaria que fessin ells, i normalment s’adapten a les nostres demandes. Però sí, sí, ens va molt bé, clar. Ens va molt bé, perquè en encontres de futbol com aquest darrer que vam tenir una mica complicat contra Albània, doncs la veritat és que ells eren, si no recordo malament, 117 o 118. I va molt bé. De vegades sort en tenim. I penso que també hem d’anar cap aquí. Hem d’anar cap aquí. Quan arriba el Row, per dir alguna cosa, ells fan els filtratges, les canalitzacions, els primers registres corporals, superficials Què ens va bé, tot això? Sí, sí, sí.
“La col·laboració amb els cossos i forces de seguretat veïnes i no tan veïnes és excel·lent. I és necessari. Tan excel·lent és que amb un cop de telèfon ho soluciones tot”
Parlant del Row, que no deixa de ser una mena de festival internacional, em venia al cap una qüestió internacional com el fet que molts països d’Europa, davant una polarització política, pretenguin rearmar-se. El president francès, Emmanuel Macron, parlava fins i tot de tornar a imposar el servei militar obligatori.
Ho he vist: a Bèlgica, a França…
Davant d’això, un país tan minúscul com el nostre, no sé vostès com es plantegen una situació així, Què passa, s’està preparant una Tercera Guerra Mundial? Què passa a l’entorn? Parlar d’exèrcit és exagerar-ho molt, però no sé si vostès avaluen dotar-se d’alguns nous mitjans, no sé si hi ha el grup de seguretat o d’informació, que em sembla que li diuen, que hagi de ser més important perquè pugui analitzar algunes situacions i, en certa forma, fer una translació aquí, d’alguna manera, d’allò que està passant en altres països.
Directament no, indirectament potser sí, però, justament, com que tenim molt bona col·laboració amb els nostres homòlegs, nosaltres també, a través de cooperació internacional, ens nodrim de tota la informació del que pugui arribar a esdevenir en un futur o del que pugui haver-hi al nostre entorn. Nosaltres, exèrcit, no, evidentment. Nosaltres, si fos el cas, què faríem? Demanar col·laboració als nostres homòlegs.
Esperem que no hi hagi un enfrontament entre França i Espanya, per exemple, perquè si no sí que s’hauria begut oli.
Esperem que no, no ho creuria tampoc. És una cosa que no la veig pas. En aquest penso que podem estar tranquils.
Per acabar, deixi’m plantejar-li un parell o tres de qüestions més concretes encara. El GSMO (grup de suport al manteniment a l’ordre) continua sent una mica la joia de la corona, almenys en matèria de seguretat ciutadana i una mica més. Ha anat guanyant efectius i visibilitat. Almenys les seves furgonetes voltant pel país es veuen.
Sí, sí, I jo vull que sigui així, de fet. Jo vull que sigui així. I jo no parlaria de joia de la corona. És un grup necessari, realment, perquè ens hem adonat al llarg del temps que aquest grup és estrictament necessari a la policia per a les festes majors que hi ha durant l’estiu, pel contraban al Pas de la Casa, per l’hivern també a nivell d’oci nocturn, per partits de futbol internacionals, concerts musicals… és un grup necessari. Per tant, penso que s’havia de dotar, la policia s’havia de dotar d’un grup com aquest, tant del grup de manteniment de l’ordre, com del grup de suport de manteniment de l’ordre. I és un grup que està donant bons resultats. Joia de la corona? No, perquè també els altres fan la seva feina, les patrulles de seguretat ciutadana fan molt bona feina també. Són els que intervenen diàriament de dia o de nit els 365 dies a l’any. I són gent que tenen molta feina, una feina de molt estrès, molt delicada i per això que de joia de la corona no ho qualificaria així. Tothom té una missió molt específica, i ho deixaria aquí en aquest sentit.
“Estem tots per sumar, per avançar. I si li pertoca a un cos més que a un altre, jo el que dic és que si podem salvar una vida, ja no hem de mirar si et pertoca a tu o em pertoca a mi de fer-ho. Hem de sumar. I més possibilitats d’èxit tindrem”
Està en dedicació exclusiva, per això aquest grup?
Un grup sí. Un grup de set agents més un comandament sí que és dedicació exclusiva. I els altres són suport. Són vuit persones que es dediquen en exclusiva a manteniment a l’ordre però que formen part de l’àrea de seguretat ciutadana. I el grup de suport també formen part de les seccions de la unitat de seguretat ciutadana. És a dir, que a cada secció, de les quatre seccions que tenim, hi ha un personal que està en el grup de suport.
I si convé es posen un barret o l’altre. I habitualment són patrullers.
Correcte. Allí es fan unes guàrdies, un sistema de guàrdies, si mai convé, una nit que s’ha perdut, com deia per posar un exemple, que s’ha perdut una persona, no es troba. A partir d’aquí activem tota aquesta gent de guàrdia, ja sigui de manteniment de l’ordre, com de suport de manteniment de l’ordre.
Em sembla també que últimament, no sé si les últimes setmanes, potser fa un mes ja, van fer vostès algun reajustament amb el tema del grup caní. I dic grup caní encara que no sé si existeix perquè són guies de gos repartits en diversos grups o unitats.
Sí, però existeix com a tal. Aquest grup existeix dins de la unitat d’intervenció tècnica, tot i que hi ha persones que no estan treballant en aquesta unitat, sinó que estan a fronteres, estrangeria, estan a les patrulles, però sí que existeix com a grup.
I no sé si hi ha algun reajustament més perquè potser hi deu haver moments que, entre cometes, deu xocar la feina dels uns amb els altres. Que si estàs destinat a patrulles però has de fer una cosa específica de no sé què… i això potser és el que li reclamen els funcionaris, que s’aclareixi la seva situació.
De fet, s’ha anat reajustant tot plegat. A partir de l’1 de gener hi haurà un altre reajustament, és a dir, que personal de seguretat ciutadana que està en el grup caní i que són els que estan a detecció d’explosius passaran a formar part de la unitat d’intervenció tècnica (UIT). Per què? Perquè és una necessitat a nivell de planificació i de conciliació de planificacions d’uns i d’altres. I, per tant, aquests passaran a formar part de la UIT. A partir de l’1 de gener.
No sé si -sobretot a nivell polític, se n’ha parlat els últims dies- tot el que té a veure amb immigració, que ara ha agafat molt relleu o molta volada aquests darrers tres o quatre anys, i enguany tornem a sentir parlar de pisos o allotjaments pastera, si el grup que es dedica a aquesta matèria l’han d’engrandir, tenint en compte la idiosincràsia del país que fa que els moviments migratoris se centrin molt en determinades temporades però la resta de l’any pot ser tot molt avorrit. Com ho gestionen, tot això?
De fet, hem reforçat immigració, el grup d’immigració l’hem reforçat, perquè justament hem vist que hi havia mancances, I ara fa poc, fa jo diria que tres setmanes enrere, més o menys, l’hem reforçat amb alguna cosa més de personal.
Però personal que es queda en aquest grup o que s’hi ha assignat de forma temporal?
Sí, sí, personal que es quedarà al grup d’immigració. Ho hem reforçat perquè realment era una necessitat I així ho hem fet.
“El GSMO és un grup necessari, realment, perquè ens hem adonat al llarg del temps que aquest grup és estrictament necessari a la policia per a les festes majors que hi ha durant l’estiu, pel contraban al Pas de la Casa, per l’hivern també a nivell d’oci nocturn, per partits de futbol internacionals, concerts musicals… és un grup necessari”
I la darrera: no sé si a la policia d’Andorra hi ha gaire conflictivitat interna que suposi que hagi d’intervenir el que en cossos com la guàrdia civil o la policia nacional espanyola n’hi diuen afers interns. Algú es deu encarregar d’avaluar el personal si comet alguna mala praxi o una negligència…
Per un costat hi ha la direcció, evidentment. I després, per un altre costat, sí, tenim recursos humans, que hi ha un inspector major en aquesta unitat, que se n’ocupa d’aquella obertura d’expedients disciplinaris que s’han d’obrir.
Això deu ser poca part de la seva feina avui. No crec que hi hagi gaires conflictes.
No. Forma part o és un afegit més de la seva feina, però mirem de fer que siguin més o menys sempre les mateixes persones que portin tot el procés, perquè és un procés complicat de gestionar, de fer-ho bé. I aleshores si un està acostumat a fer-ho, sempre ho farà millor que no fer-ho fer de tant en tant a algú d’una altra unitat, amb un comandament que no ho ha fet mai… Penso que centralitzar això, ens ajuda a fer les coses millor.
Tant porta aquest grup la recerca de nou personal com si cal imposar alguna sanció al personal ja existent.
Bé, ells, com a tal, no la posen, la sanció. El que porten és tot el que és l’expedient. Des del primer moment que s’obre aquest expedient fins al final que es tanca i es resol. Però clar, la resolució no li pertoca a ell.
Aquestes persones fan una proposta i vostè o fins i tot la ministra deu haver de sancionar.
La ministra o fins i tot el Govern.
I no hi ha gaire repercussió, en aquesta matèria.
Sincerament, no.
Comentaris