El dossier de presentació ja en donava pistes: uns tentacles per decorar la portada i una imatge d’uns tentacles sortint de les finestres de l’hotel Pol. En aquell moment, el comissari de la biennal, Pere Moles, no va voler donar res per fet i va parlar només de possibilitats. L’única cosa que es tenia clara és que la façana de l’hotel Pol havia de ser el primer punt de contacte amb els obres d’art i es volia que “visualment hi passi alguna cosa”.
I si tot va bé, hi passarà alguna cosa, i de les grosses. Gusi confirma que el britànic Filthy Luker serà l’encarregat de posar-hi una de les peces més vistoses i cridaneres de les que acollirà l’hotel Pol. Artista de carrer i intervencionista és conegut per instal·lar escultures inflables, sovint en forma de tentacles de pop, en edificis de tota mena. “Serà un efecte crida per un edifici aturat que tindrà una façana dinàmica”, detalla.
El director artístic remarca que la gràcia de la convocatòria de la biennal és que permet entrar-hi tant artistes novells com consolidats, de manera que es poden veure creacions de diferents nivells i intencions, “que és el que ha de ser”. Ara bé, demana centrar la mirada en el fet que el L’Andart permet esdevenir “l’epicentre de l’art contemporani del Pirineu”, i afegeix: “no hi ha res tant potent com això entre els nostres veïns”.
Però pels que no som experts en tot això, quins artistes referents hi podem trobar? Sense desmerèixer a la resta, perquè si formen part dels escollits és perquè han passat el filtre dels organitzadors i tots aporten quelcom, hi ha dos noms que per veterania i trajectòria són autèntics referents. D’una banda, el sud-africà William Kentridge conegut pels seus dibuixos i animacions i que a l’hotel Pol hi serà present amb una peça audiovisual. “És un artista referent de primer nivell”, afirma Gusi.
També a l’antic establiment hoteler s’hi podrà veure obra de la britànica Alison Jackson. Ha guanyat premis BAFTA i amb les seves creacions explora el culte a la cultura de les celebritats. Així, treballant amb dobles de personatges famosos, com Elisabet II d’Anglaterra, altres membres de la família reial britànica o Donald Trump, crea imatges on se’ls pot veure “en situacions incòmodes o en llocs inversemblants”. Pel director artístic és un treball “molt potent”.
El que és clar és que el L’Andart s’ha fet un nom no només a Andorra, sinó arreu del món. Més de 220 projectes presentats amb artistes d’arreu, fins i tot de Mongòlia! “La biennal s’ha fet un nom, té un prestigi i Andorra s’ho ha de creure”, sentencia Gusi.
EL CONCEPTE DE PAUSA
La biennal es desenvoluparà sota el lema ‘Pausa per continuar’ i és des d’aquesta base que també es buscarà “resignificar” l’hotel Pol. Donar-li una altra mirada. “És l’escenari idoni, un espai que estava aturat ara se li donarà un nou llenguatge a través de la cultura. Fins ara hi havia hostes i viatgers i ara hi haurà artistes”, destaca Gusi.
I si es miren les propostes andorranes, hi haurà una part de relat a càrrec de Ludmilla Lacueva per recordar la història de l’hotel, o una exposició fotogràfica lligada al projecte Faveles de Luxe per reflexionar, precisament sobre el creixement sostenible. Les imatges seran de Kim Manresa i la idea és introduir el llenguatge artístic per parlar de temes que afecten la comunitat.
L’altre gran pota de la biennal és la ruta panoràmica que permetrà posar en valor l’entorn. 35 quilòmetres en els quals es podran veure fins a 10 peces diferents. Entre els artistes de casa, Toni Cruz, que prepara quelcom “molt espectacular” que lluirà a Canòlich.
El director artístic posa en valor “l’equilibri” assolit entre artistes nacionals i internacionals. “Pels nacionals és un bon aparador per donar-se a conèixer, però també per saber què es fa a fora. I a la inversa, perquè els de fora puguin conèixer què es fa aquí”, apunta.
En tot cas, veient el volum d’obres i les distàncies, una recomanació: agafin-se el lema al peu de la lletra, i posin pausa a l’hora de gaudir de la biennal. I si cal, descobreixin-la amb més d’un dia, que de temps en tindran.
Comentaris (1)