Anàlisi punt per punt de totes les mesures de la nova llei òmnibus

La regulació de la versió andorrana dels ERTOs és un dels punts claus del text i preveu que Govern aporti el 75% de la prestació pel treballador afectat i l’empresa, el 25%Els assalariats a qui se’ls suspengui el contracte, se’ls redueixi la jornada o hagin estat acomiadats, així com els autònoms amb activitat suspeses, podran demanar reduccions del 20% del lloguer i carències hipotecàries

La llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2 ja està a tràmit parlamentari. El text actualitza el que va ser votat al març per fer front a les repercussions de la crisi del coronavirus, ja que la situació “es pot prolongar més enllà de l’abril del 2020” i, a més, “és palès que les conseqüències econòmiques i socials que se’n deriven es manifestaran durant diversos mesos”. Per això, s’apunta que cal un projecte legislatiu nou que “no només reprengui i adapti l’experiència pràctica de les primeres mesures esmentades sinó que també estableixi noves mesures en tots els àmbits mencionats per fer front a la situació que s’albira des del mes de maig vinent endavant”. Altaveu n’ha fet una anàlisi punt per punt de totes les propostes.

La Llei s’estructura en set capítols i disposa de 52 articles. A banda, tres disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria -que anul·la l’anterior- i set de finals. El text estableix en el seu article 1 que la seva aplicació “és limitada en el temps” i s’allarga “fins que Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària”, tret de les que s’indiqui quelcom diferent.

Mesures en matèria laboral

La secció primera del capítol 1 se centra a donar continuïtat a les accions que ja s’havien adoptat en la primera llei. Així, en l’article 2 s’indica que “les empreses que hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència (...) mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte de treball vigent en cada moment, llevat que les hagin acomiadat o que hagin optat per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral (...) o que hagin pactat de mutu acord una reducció de la jornada laboral”. També continua la prohibició d’aplicar la suspensió de contracte per cas fortuït o força major prevista a la Llei de relacions laborals al·legant la crisi sanitària que s’havia apuntat el text del març.

Les empreses obertes mantenen la possibilitat de modificar sense preavís els horaris dels treballadors i també les seves funcions

Els articles 3 i 4 mantenen la possibilitat de les empreses de modificar horaris dels treballadors sense el preavís de catorze dies que marca la legislació laboral i també els dona llibertat per canviar les funcions dels assalariats. A l’article 5 s’estableix la prestació d’aquells treballadors que no puguin anar a la feina per haver de tenir cura dels fills, tot i que, en aquest cas, “no pot superar el salari mínim interprofessional”.

La sessió segona regula com compensaran els assalariats el període que no hagin treballat en estar tancada l’empresa. Aquesta haurà de pagar la meitat de les hores com a permís retribuït i l’altra meitat, tot i que igualment remunerada, es descomptarà amb mecanismes similars als ja establerts a la primera llei: hores extraordinàries o festius ja fets, vacances fins a un màxim de la meitat de l’any i hores de treball a futur amb el 31 de desembre com a límit.

Un altre punt clau en matèria laboral es troba a la disposició addicional tercera, sota el títol ‘Protecció dels llocs de treball”. Així, tal com ja succeïa amb la primera Llei òmnibus, es remarca que “la concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 (...) pot estar condicionada a la protecció dels llocs de treball per part de l’empresa”.

La regulació dels ERTOs andorrans

La secció tercera, dels articles 7 al 28, regula la versió andorrana dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs), que aquí tindran dues possibilitats: suspensió temporal de contractes o reducció de jornada. Són aplicables tant a assalariats com a autònoms”, amb un termini màxim de 180 dies després de la declaració del final de l’emergència sanitària i, en cap cas, més enllà del 31 de desembre. S’hi poden acollir empreses que “hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament; que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència per decret del Govern; o que estiguin obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern però demostrin una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 50%” o si justifiquen que aquesta ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa”. Tampoc podran tenir deutes amb l’administració.

En cas de suspensió de contracte es garanteix el salari minim i el descompte serà més elevat com més alt sigui el sou amb una prestació que assumeix Govern en un 75%

El text regula el procediment per sol·licitar-lo, que inclou consultes amb els representants dels assalariats, i la documentació a presentar, així com el règim sancionador en cas d’irregularitats. Evidentment, una part clau és quina serà la prestació que es doni als treballadors afectats, que sempre serà, almenys, l’equivalent al salari mínim. El descompte de salari serà més important en funció de l’elevat que aquest sigui i no es manté cap remuneració a partir dels 4.258,88 euros. D’aquesta prestació, el Govern assumeix el 75% i l’empresa, el 25%.

La llei contempla que si una persona assalariada treballa per més d’una empresa i “acabi percebent en concepte de salari i de prestació una quantitat total superior al doble del salari mitjà, ho ha de comunicar al ministeri (...) i a la CASS a l’efecte de procedir a la no percepció total o parcial o, eventualment, al rescabalament de l’escreix que li hagi satisfet el Govern”.

A l’article 18 es regula la prestació que podran demanar els autònoms que s’hagin vist obligats a suspendre la seva activitat sigui pel decret de tancament o voluntàriament, o bé aquells que estiguin sotmesos a un règim de guàrdia o permanència. Podran cobrar 1.083,33 euros (l’equivalent al salari mínim) sempre que al febrer la seva cotització fos d’entre el 50% i el 100%. No hi tindran dret, però, aquells que siguin assalariats a la vegada o pensionistes, i “percebin una pensió o un salari global”. Tampoc els administradors de societats.

Mesures en matèria de seguretat social

El capítol segon actualitza les disposicions de la primera llei òmnibus pel que fa a les prestacions vinculades a la CASS. Així, es manté que les persones aïllades o directament diagnosticades amb la Covid-19 tindran la consideració de baixa per malaltia o accident laboral i, per tant, cobraran el 66% del sou des del primer dia. Si aquestes persones treballen a l’àmbit sanitari, podran gaudir del 100% del salari.

El text manté la possibilitat que els autònoms puguin sol·licitar o bé una reducció de la cotització o bé, directament, la seva suspensió. Pel que fa a les empreses, podran continuar demanant que el Govern assumeixi el pagament de la part empresarial de la cotització a la CASS dels seus treballadors.

Mesures en matèries d’arrendaments

Tal com passava amb la primera llei òmnibus, la segona estableix reduccions en els lloguers. En aquest cas, però, els amplia també al dels habitatges. Pel que fa als locals comercials., la mesura s’aplica a tots els contractes i és més o menys important en funció de la casuística del comerç. Així, fins a la finalització de l’obligació de tancar, serà de total per als negocis vinculats a activitats suspeses i del 80% per als locals autoritzats a treballar.

La reducció dels lloguers comercials s'anirà aixecant de forma progressiva en entre un i tres mesos segons la casuïstica del negoci

Una altra de les novetats és que la reducció del lloguer s’aixecarà progressivament un cop es decreti el final de la situació d’emergència. Per a les empreses tancades, es farà en tres mesos (100% el primer, 50% el segon i 25% el tercer). Per a les activitats de guàrdia o en règim de permanència, en dos mesos, a raó del 80% el primer i del 40% el segon. Per als negocis autoritzats a obrir, en un mes, a raó del 50%.

Una novetat del text arriba a l’article 37. Aquest estableix que, des del 14 de març i fins a finals d’any, el llogater pot renunciar al contracte donant un preavís d’un sol mes i, si no ho fa així, la indemnització queda en “una quantitat equivalent a la meitat d’una mensualitat”.

La llei també estableix reduccions de lloguers pels assalariats afectats per una suspensió de contracte o una reducció de jornada. Aquesta serà del 20% i també serà aplicable a qui hagi estat acomiadat i mentre estigui sense feina i percebent la prestació per desocupació involuntària i als autònoms que hagin suspès la seva activitat o estiguin en règim de guàrdia.

Els propietaris de locals comercials que hagin vist reduïda la renda de lloguer que cobren també es podran acollir a carències hipotecàries

Els mateixos beneficiaris tindrà la mesura de l’article 39, que estableix les condicions per demanar una carència hipotecària o una extensió del termini d’amortització dels crèdits. En aquest cas, l’obtindran “sempre que l’import mensual de la quota (...), més les despeses i els subministraments bàsics de la unitat familiar, sigui igual o superior al 35% dels ingressos nets (...) que perceben els membres de la unitat familiar de convivència”. Aquesta possibilitat també s’amplia a “les persones físiques propietàries de locals per a negoci afectades per la reducció de la renda” quan el préstec sigui, justament, pel pagament d’aquest immoble.

A banda, la disposició final cinquena estableix que hi haurà ajuts pels propietaris dels locals comercials per compensar la pèrdua d’ingressos provocada per la suspensió de rendes. S’encomana al Govern que en màxim un mes redacti el reglament que els ha de regular.

Mesures en relació amb el sector financer

Les entitats del sector, siguin bancs o organismes d’inversió col·lectiva, veuen ampliat fins a 30 d’abril el termini per presentar els seus estats de comptes a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). Aquesta data podrà ser prorrogada si és necessari pel mateix organisme.

Mesures en matèria fiscal i tributària

Igual que l’anterior, la llei preveu, en el seu article 41, la possibilitat d’ajornar o fraccionar deutes tributaris per part dels obligats que no puguin fer-hi front a conseqüència de la crisi del coronavirus. Ho podran fer sense que es meriti cap interès moratori. Pel que fa a la taxa sobre el registre d’activitats econòmiques, el Govern podrà endarrerir el termini de pagament fins després del 30 de juny.

També es manté que el pagament a compte de l’impost de societat serà únicament del 20% (i no del 50%) de la quota de liquidació de l’exercici 2019. La mateixa mesura s’aplica amb l’IRPF de qui exerceixi activitats econòmiques. Els articles 45 i 46 permetran la reducció de la base de tributació per l’IGI i altres impostos pels lloguers no percebuts.

En l’article 47 es troba una altra de les novetats d’aquesta segona llei òmnibus: la possibilitat de rescatar plans de pensions privats per part dels assalariats afectats per una suspensió de contracte o una reducció de jornada, així com pels autònoms que hagin suspès activitat o que estiguin en règim de guàrdia. Ho podran fer “sense cap mena de penalització” i amb “una quantitat màxima mensual equivalent al salari mínim”. A més, seran considerats una renda exempta en l’IRPF.

Altres mesures

El capítol sisè, igual que ja succeïa amb la llei anterior, estableix la possibilitat que els òrgans col·lectius que regeixen empreses o entitats públiques, com ara un consell d’administració, puguin reunir-se i adoptar decisions en trobades telemàtiques. Aquestes es podran convocar “per mitjà de correu electrònic, missatgeria electrònica o un altre sistema similar que permeti tenir constància de la tramesa i del seu contingut, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores”.

Pel que fa al capítol setè, es fixa la suspensió dels terminis previstos per a tots els òrgans jurídics, inclòs el Tribunal Constitucional i els saigs, fins que es declari la fi de l’emergència. L’excepció són els procediments d’habeas corpus i els preferents i urgents vinculats a la protecció de drets fonamentals, les actuacions relacionades amb persones detingudes o preses o l’adopció de mesures per qui estigui en situació de risc. La mateixa mesura s’aplica, via article 50, als terminis administratius, amb efectes des del 14 de març, així com els de prescripció i caducitat. L’article 52 faculta que les actuacions davant batlles i tribunals es puguin fer per videoconferència o sistemes similars.

El text dona quinze dies de marge per preparar una llei que contempli la reducció dels salaris dels càrrecs electes i de lliure designació

La llei també dona el vistiplau a un pressupost extraordinari per finançar despeses derivades de la crisi causada pel coronavirus. Per una banda, hi ha un crèdit d’un màxim de 130 milions “per fer front a la concessió de la prestació de garanties mitjançant avals” del programa de préstecs tous. Per l’altra, s’autoritza a Govern a emprar els diners que siguin necessari per afrontar l’emergència, principalment per les obligacions contretes pel SAAS i que, inicialment, no estaven als comptes aprovats pel 2020. L’import màxim és de 158,765 milions d’euros i es finança amb el dipositat al compte de compensació i amb nou endeutament. Justament, una de les disposicions finals autoritza el Govern a emetre deute per un import de 208,874 milions d’euros que servirà per finançar el dèficit de caixa previst, que seria de 199,12 milions per al 2020.

La disposició addicional segona dona permís a Govern per prorrogar aquells contractes administratius que finalitzessin enguany i que, a causa de la situació generada per l’emergència sanitària, no es puguin tornar a licitar. En tot cas, aquesta ampliació no podrà anar més d’un any.

A banda, s’afegeix al Codi de l’administració una regulació que ha de permetre adoptar actes administratius “a través d’actuacions (...) automatitzades” fetes “a través de mitjans electrònics” i “en què no hagi intervingut de manera directa un empleat públic”.

La disposició final quarta fa un altre encàrrec a Govern: li dona quinze dies perquè presenti una llei on s’estableixin mesures “de reducció o contenció” dels salaris dels càrrecs electes o de lliure designació, tant dins les administracions com d’altres entitats públiques.

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.