El doctor en enginyeria i un dels responsables de la gestió de les allaus al país Sergi Riba ha estudiat aquella allau del dret i del revés. Ha fet simulacions en 3D, ha produït models matemàtics i té clar que “la força de l’allau era molt superior als llindars de danys estructurals en edificacions convencionals del país” i que “la clau per minimitzar un esdeveniment així és tirar preventivament i anar purgant l’allau per evitar mobilitzacions de grans volums de neu com la d’aquell any”. Un any, l’hivern de 1995-1996 que va nevar molt. Moltíssim. Segurament, llavors era un hivern d’innivació molt més normal del que sembla que ho és tres dècades després.
S’ha apuntat ja, la caiguda de l’allau de Percanela va ser un avís pràcticament decisiu. Va ser al voltant de 2/4 de 10 del matí del 8 de febrer del 1996, concretament un hora abans que les autoritats i la policia tanquessin la carretera, que la llengua de neu de Percanela es va desencadenar de manera natural i va tallar la carretera al llarg d’un centenar de metres. Era clar que la muntanya estava enrabiada, que les temperatures estaven canviant i, com pensaven els savis locals, si l’allau de Percanela era intimidant, la de les Fonts podia ser pitjor.
Davant d’aquest sentiment, i alhora que els cossos d’emergència i responsables i treballadors de l’estació sondaven desesperadament per assegurar-se que l’allau de Percanela no havia enganxat ningú, les autoritats, de comú acord, van desallotjar la zona. Van fer mans i mànigues perquè uns 300 veïns i visitants es posessin a lloc segur encara que en algun cas va costar Déu i ajut. Molts van marxar de la zona amb el que duien posat i poca cosa més. I és que la gran quantitat de neu dipositada va dificultar la sortida de la gent. No va ser senzill malgrat la gran coordinació dels equips d’emergència i seguretat, que vana anar a l’una des del moment que van tenir clar que allò podia anar molt seriosament.
Es van guàrdies al peu del poble per assegurar que tothom hagués marxat i que ningú no volgués tornar a la zona morrut. I al voltant de 2/4 de 8 de la tarda, deu hores després de la de Percanela, es va produir un dels despreniments naturals d’allaus de més abast en zona habitada de tot Europa. L’allau de les Fonts va tenir una afectació molt gran, i va causar nombroses destrosses i desperfectes a la zona d’arribada. La zona de sortida de l’allau va englobar gairebé la totalitat de la coma de les Fonts, punt en el qual va deixar un tall en el mantell nival d’entre 1,2 i gairebé 2 metres d’alçària, i va mobilitzar un volum extraordinari de neu.
L’allau de les Fonts va tenir una afectació molt gran, i va causar nombroses destrosses i desperfectes a la zona d’arribada. La zona de sortida de l’allau va englobar gairebé la totalitat de la coma de les Fonts. Es calcula que es van desprendre al voltant d’1.800.000 metres cúbics de neu, que van arribar a velocitats de més de 300 km/h i pressions de més de 600 kPa
Es calcula que es van desprendre al voltant d’1.800.000 metres cúbics de neu, que van arribar a velocitats de més de 300 km/h i pressions de més de 600 kPa. Com s’ha apuntat ja, la catàstrofe no va causar cap víctima mortal perquè els més de 300 veïns van ser evacuats a temps, però va deixar la zona sepultada amb un gruix de neu, troncs i branques de més de sis metres d’alçària i va causar nombrosos danys materials als edificis, les infraestructures de pistes i tots els vehicles que en aquell moment estaven estacionats a la zona. La imatge que va deixar la caiguda de l’allau de les Fonts va ser dantesca. El terrabastall previ, l’estrèpit del desencadenament va fer emmudir més encara una zona que gairebé esperava en silenci la caiguda d’aquell mantell nival.
Hi havia el convenciment que baixaria -i, per sort, amb gent a dins només va agafar i de forma col·lateral un vehicle policial-, però no se sabia ni com ni quan. I encara sort, dins de la desgràcia, que ho va fer en un moment en què hi havia hagut temps a desallotjar la zona i no es va fer esperar massa. Vagin a saber si el desencadenament s’hagués endarrerit, tot plegat hagués entrat en un relaxament i les mesures s’haguessin deixat sense efecte o, almenys, flexibilitzat de manera important.
Aquella allau imponent, immensa, devastadora, va ser l’avantsala d’una nova ‘era’ en la gestió de les allaus, almenys a Andorra, encara que els estudis que se n’han fet han permès treure conclusions i fer aplicacions per molt més enllà que Arinsal o el país. Com s’ha dit, el també propietari de la firma Nivorisc, l’especialista en gestió de riscos naturals i especialment allaus Sergi Riba, explica que els models matemàtics que ha fet permeten concloure que l’allau de les Fonts “hauria pogut ser una autèntica matança si no haguessin desallotjat les persones i que l’autorització de certs edificis en aquell indret va ser una animalada”.
Arran de l’allau del 1996, es va instal·lar nou Gazex a la zona de sortida de l’allau de les Fonts i el 1999 es van construir dos dics de 18 metres d’alçària a la zona d’arribada i un terreny pla aigües amunt per protegir la zona. El 26 de febrer del 2015, arran dels tirs preventius que es van efectuar a la zona de les Fonts, es va desencadenar una allau de neu humida que va arribar fins a la carretera d’accés als edificis de Prats Sobirans, sense cap afectació. Però van despertar de nou el malson viscut llavors feia gairebé dues dècades.
L’allau, també, el devastador desencadenament de la llengua, va significar un abans i un després en les maneres de fer, en la gestió, en el control. “Claríssimament”, va suposar un canvi, admet Riba, que afirma que també va permetre veure si no s’havia vist abans pel motiu que fos que “calia una regulació urbanística sòlida basada amb mapes de perill, reglaments” i el que vulgui que sigui. “Aquell episodi va evidenciar l’elevada perillositat de la zona i va motivar la implantació de mesures de protecció contra allaus”, manté Protecció Civil.
L’any 2022, l’aprovació del pla d’emergència específic d’Arinsal va permetre reforçar encara més aquesta protecció, millorant la coordinació dels equips, l’eficiència dels procediments i la capacitat de resposta. Dit pla es va actualitzant. Marca des de quina podria ser l’afectació del desencadenament, de nou, de l’allau de les Fonts a com s’haurien de fer els confinaments o com s’han de coordinar i actuar els diversos cossos de seguretat i emergència del país susceptible d’intervenir en una situació com aquesta. I quina hauria de ser la missió de cadascun d’ells.
Manté Protecció Civil: “Avui, tot i que en un entorn de muntanya no podem parlar de risc zero, la combinació dels sistemes preventius, la monitorització constant de la zona i els procediments més eficients permeten oferir una protecció molt més sòlida i eficaç a la població que fa 30 anys”. Amb tot, l’humà és tossut i irreverent. I desafia massa sovint la natura i els riscos que li són inherents. Les seves respostes. Els seus neguits. L’allau de les Fonts ho va canviar tot. O gairebé.
L'allau va provocar moltes destrosses.
Vuit edificis van patir danys importants.
Vista general de la zona més afectada per l'allau.
Comentaris