La instal·lació del parc solar de Pal que promou Nord Andorrà amb l’aval del comú de la Massana i de la societat que gestiona l’estació d’esquí de Pal (i d’Arinsal) està molt avançada. Moltíssim. És clar, també, que el projecte, que inclou 5.400 plaques fotovoltaiques i que hauria d’entrar en servei ja aquest hivern, té el beneplàcit del Govern. De fet, ningú no hauria dit res si no hagués estat perquè els responsables de l’esmentat parc natural, gratant gratant, han acabat sospitant que la zona on s’han plantat les estructures per generar energia verda ja és territori català. I en un parc natural no s’hi pot fer res de res. O ben poca cosa.
I, ai làs, cal mirar mapes. Visionar cartografia. I els plànols no deixen lloc a dubtes que la discussió -potser fins i tot el conflicte, caldrà veure-ho- està servida. Per una vegada, Espanya i Catalunya, van a l’una. Almenys cartogràficament. I els documents digitalitzats de les institucions que gestionen aquesta matèria a Madrid i a Barcelona coincideixen plenament. I, sigui dit de passada, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i més encara l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) espanyol gaudeixen d’un notable prestigi.
Barcelona i Madrid tenen la ratlla de frontera marcada al mateix punt… i Andorra difereix notablement de la traça fronterera. Vaja, que hi ha una llenca de terreny a la zona del planell de la Tosa que seria dels uns o dels altres en funció de com es miri. I aquí rau la mare dels ous. I caldrà veure qui els acaba trencant. O qui se’ls acaba duent a la panera. Perquè la disputa pot arribar a no ser menor des del moment que hi ha un impacte ambiental, el que sia, i un aprofitament econòmica. El que sia també.
CARTOGRAFIES
Si s’agafa la cartografia catalana -o l’espanyola, que ja s’ha dit que coincideixen-, no és que una part del parc solar de Pal estigui en territori català. No, no. Ja no és això. És que tres quartes parts de l’estesa de plaques fotovoltaiques estarien en terme municipal d’Ós de Civís. Però és que n’hi ha més, encara. Les dues basses artificials que serveixen a EMAP per fabricar neu a la zona, segons aquesta divisió, segons la cartografia de l’ICGC o l’IGN, també estarien al costat català. Evidentment, el Principat considera una cosa i l’altra, totalment en territori andorrà.
Les basses ja fa temps que estan construïdes. I fins ara ningú no havia alçat la veu. Això és el que sobta a Andorra, a la Massana, segons que ha pogut constatar l’Altaveu malgrat que hi ha cautela màxima a tractar una qüestió que pot acabar sent molt sensible com es va comprovar a la zona de les Abelletes, a la frontera franco-andorranes, que va ser objecte d’una llarga negociació entre Prat de la Creu i París. Poca broma. Però els planells solars, ara, han fet aixecar la llebre al planell de la Tosa.
La cartografia espanyola i catalana està actualitzada. I si es repassen mapes i mapes, cal cercar treballs cartogràfics anteriors a la dècada de 1960 per veure que la línia divisòria, llavors, coincideix amb la que avui Andorra dóna per bona. Caldrà veure per on van els trets. Quina és la solució final. Però una possible resolució cal cercar-la en la línia de carena. I heus aquí que si s’aplica un criteri geogràfic en cas de discrepància, Catalunya, Espanya, tindrien les de guanyar.
La diferència entre les dues delimitacions, la catalano-espanyola i l’andorrana, rau en l’altimetria. Espanya fa la delimitació a partir de la corba de nivell 2.300 i fa passar la frontera pel punt més alt de la carena -perquè encara que sobre el paper no ho sembli, allà, sobre terreny, hi ha una carena-. Especialistes freds, neutres, objectius, dirien que la línia de carena seria la delimitació lògica si no s’ha especificat el contrari: el punt més alt de la carena. En ser un territori pla s’uneixen els punts per la meitat del territori afectat i passant sempre per la zona més alta. En fi, allà dalt de la muntanya -de la carena- s’hi aproxima una tempesta. I no pas de llamps i trons. De diplomàcia i discussions territorials.
En aquest mapa es pot observar el que Andorra considera el seu territori i per on passa la frontera, segons Andorra.
Situació del parc solar sobre el visor de mapes d'Andorra.
Visor de mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). En gris la línia de frontera entre països.
Ubicació del parc solar de Pal sobre el visor de mapes de l'ICGC.
Visor 3D de la mateixa zona, del planell de la Tosa, amb la línia divisòria entre els dos països segons Catalunya.
Comentaris (12)