Allà dalt de la carena hi ha un conflicte

Tres quartes parts del parc solar de Pal estaria en sòl català si es té en compte la cartografia oficial actualitzada de Catalunya i d’Espanya, mentre que la delimitació andorrana correspon als mapes que els veïns donaven per bons abans de la dècada de 1960

Si Catalunya i Espanya es decideixen a collar, Andorra pot tenir un problema, i gros, al planell de la Tosa. Que la delimitació territorial, que la línia de frontera no és clara és evident. I que l’Ajuntament de Valls de Valira i l’entitat menor descentralitzada (EMD) d’Ós de Civís s’enfilen per les parets en veure l’estesa de panells solars en un indret que la seva cartografia inclou dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu també és clar. El conflicte limítrof es veu a venir. I serà decisiva -o potser no- la línia de carena.

La instal·lació del parc solar de Pal que promou Nord Andorrà amb l’aval del comú de la Massana i de la societat que gestiona l’estació d’esquí de Pal (i d’Arinsal) està molt avançada. Moltíssim. És clar, també, que el projecte, que inclou 5.400 plaques fotovoltaiques i que hauria d’entrar en servei ja aquest hivern, té el beneplàcit del Govern. De fet, ningú no hauria dit res si no hagués estat perquè els responsables de l’esmentat parc natural, gratant gratant, han acabat sospitant que la zona on s’han plantat les estructures per generar energia verda ja és territori català. I en un parc natural no s’hi pot fer res de res. O ben poca cosa.

WhatsApp Image 2021 11 07 at 02.05.13
Visor 3D de la zona del planell de la Tosa. En vermell el territori que divergeix segons la cartografia oficial dels països i la situació aproximada del parc solar. Estaria 100% en territori andorrà segons uns i 80% en sòl espanyol segons els altres.

I, ai làs, cal mirar mapes. Visionar cartografia. I els plànols no deixen lloc a dubtes que la discussió -potser fins i tot el conflicte, caldrà veure-ho- està servida. Per una vegada, Espanya i Catalunya, van a l’una. Almenys cartogràficament. I els documents digitalitzats de les institucions que gestionen aquesta matèria a Madrid i a Barcelona coincideixen plenament. I, sigui dit de passada, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i més encara l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) espanyol gaudeixen d’un notable prestigi.

Barcelona i Madrid tenen la ratlla de frontera marcada al mateix punt… i Andorra difereix notablement de la traça fronterera. Vaja, que hi ha una llenca de terreny a la zona del planell de la Tosa que seria dels uns o dels altres en funció de com es miri. I aquí rau la mare dels ous. I caldrà veure qui els acaba trencant. O qui se’ls acaba duent a la panera. Perquè la disputa pot arribar a no ser menor des del moment que hi ha un impacte ambiental, el que sia, i un aprofitament econòmica. El que sia també.

CARTOGRAFIES

Si s’agafa la cartografia catalana -o l’espanyola, que ja s’ha dit que coincideixen-, no és que una part del parc solar de Pal estigui en territori català. No, no. Ja no és això. És que tres quartes parts de l’estesa de plaques fotovoltaiques estarien en terme municipal d’Ós de Civís. Però és que n’hi ha més, encara. Les dues basses artificials que serveixen a EMAP per fabricar neu a la zona, segons aquesta divisió, segons la cartografia de l’ICGC o l’IGN, també estarien al costat català. Evidentment, el Principat considera una cosa i l’altra, totalment en territori andorrà.

panells
Suports per als panells solars al planell de la Tosa.

Les basses ja fa temps que estan construïdes. I fins ara ningú no havia alçat la veu. Això és el que sobta a Andorra, a la Massana, segons que ha pogut constatar l’Altaveu malgrat que hi ha cautela màxima a tractar una qüestió que pot acabar sent molt sensible com es va comprovar a la zona de les Abelletes, a la frontera franco-andorranes, que va ser objecte d’una llarga negociació entre Prat de la Creu i París. Poca broma. Però els planells solars, ara, han fet aixecar la llebre al planell de la Tosa.

Els panells que s'estan plantant al planell de la Tosa.

Relacionat

Catalunya estudia si una part del parc solar de Pal li envaeix territori

La cartografia espanyola i catalana està actualitzada. I si es repassen mapes i mapes, cal cercar treballs cartogràfics anteriors a la dècada de 1960 per veure que la línia divisòria, llavors, coincideix amb la que avui Andorra dóna per bona. Caldrà veure per on van els trets. Quina és la solució final. Però una possible resolució cal cercar-la en la línia de carena. I heus aquí que si s’aplica un criteri geogràfic en cas de discrepància, Catalunya, Espanya, tindrien les de guanyar.

La diferència entre les dues delimitacions, la catalano-espanyola i l’andorrana, rau en l’altimetria. Espanya fa la delimitació a partir de la corba de nivell 2.300 i fa passar la frontera pel punt més alt de la carena -perquè encara que sobre el paper no ho sembli, allà, sobre terreny, hi ha una carena-. Especialistes freds, neutres, objectius, dirien que la línia de carena seria la delimitació lògica si no s’ha especificat el contrari: el punt més alt de la carena. En ser un territori pla s’uneixen els punts per la meitat del territori afectat i passant sempre per la zona més alta. En fi, allà dalt de la muntanya -de la carena- s’hi aproxima una tempesta. I no pas de llamps i trons. De diplomàcia i discussions territorials.

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.