“Al final t’hauré de tocar la cara”

La fiscalia demana un any de presó a un jove amb trastorns diversos i protagonista de moltíssims incidents per haver extorsionat i coaccionat dos altres nois que suposadament li devien o diners o marihuana

Que el negoci dels estupefaents és complicat sembla evident. Però encara és més evident que la joventut andorrana té un problema evident. En pocs dies, el Tribunal de Corts ha jutjat mitja dotzena de joves que estan a la presó o hi han passat per, com a mínim, atemorir altres persones de la seva edat per suposats deutes relacionats amb les drogues. El darrer aquest matí. La fiscalia demana un any de presó ferm per a un jove que des de fa anys ha protagonitzat moltíssims altercats. Els fets, en aquest cas, es remunten al mes de febrer.

“Al final t’hauré de tocar la cara”, va deixar anar a un dels dos extorquits o coaccionats -ho haurà de determinar el tribunal- després d’haver-li fet, presumptament, un parell de manyagues al rostre a una de les dues víctimes. Víctimes que segons l’acusat, es van quedar 300 euros que els havien donat per una partida de marihuana que mai no van veure. Víctimes, és clar, que neguen que tinguessin cap deute i menys encara per una qüestió de drogues. La suposada transacció fallida és objecte d’una altra causa que encara s’està investigant.

Els fets van tenir lloc dijous a la tarda al complex Prat de les Oques d'Escaldes.

Relacionat

La Batllia envia a la presó el jove que en va robar dos més al Prat de les Oques

“Al final t’hauré de tocar la cara”, hauria dit l’acusat, que està empresonat des del 7 de febrer, al jove al qual li va tocar la cara, efectivament. Però hauria estat ‘suau’. La suposada amenaça tenia a veure amb el fet que a la propera els copets serien cops en tota regla. Els fets haurien passat el 4 de febrer a la tarda, al tomb de l’avinguda Carlemany. Del carrer Sant Antoni al Prat de les Oques. L’empresonat és un jove de 25 anys conegut per haver embolicat la troca en moltíssimes ocasions. Fins a la seva entrada a la Comella, molt sovint amb el seu pare mateix.

En el darrer torn de paraula de la vista d’aquest matí ha reconegut que no ha tingut una infància fàcil. Més aviat diferent. I que el pas per la presó li ha fet veure les coses de manera diferent i l’ha empès a tornar a agafar els estudis. S’ha matriculat al curs per a majors de 25 anys per poder accedir a la UNED i estudiar educació social. En tot cas, la seva advocada ha demanat la posada en llibertat immediata. Que ja n’hi ha prou amb el termini de presó que ha fet. I que no n’hi havia per tant com per acusar-lo d’un delicte major. Menor d’extorsions i endavant.

CONTRADICCIONS

La versió de l’acusat i de les víctimes ha diferit lleugerament. Posat a perdre-hi, l’ara empresonat ha explicat que uns dies abans d’aquell 4 de febrer, un grup d’amics havien reunit 300 euros per adquirir marihuana a una de les víctimes. El que hauria rebut a la cara. Segons l’acusat, els dos amics que avui han comparegut davant el Tribunal de Corts en qualitat de perjudicats habitualment baixaven a Barcelona a buscar material i vendre’l després al Principat. Material. Ja s’entén. Les víctimes ho han negat. Però tampoc no recordaven la meitat de les coses.

En tot cas, sí que han reconegut que que aquella tarda de febrer al Prat de les Oques -on hi van anar de manera forçada després que l’acusat agafés una de les víctimes ja sigui pel coll ja sigui per la dessuadora- els crits i el soroll de l’empresonat, que segons sembla no coneixien d’abans, els va atemorir fins a tal punt que van deixar al terra, com els demanava, els mòbils i la bandolera amb un seguit de pertinences. Des de les targetes de crèdit a uns guants o les claus de casa. Més o menys, perquè sobre el contingut de la bossa també hi ha hagut discrepàncies.

Els fets van tenir lloc a la zona del Prat de les Oques, a Escaldes.

Relacionat

Detingut per atemorir dos joves al Prat de les Oques i robar-los tot el que duien a sobre

En fi, que els va avisar que els tocaria el crostó i inicialment l’acusat es va quedar les pertinences a mode de penyora. Els altres dos van acudir a denunciar els fets a la policia i arran d’això, al cap d’un parell de dies, va ser detingut el jove. Arrestat com altres cops. Però en aquesta ocasió va ser enviat al centre penitenciari. Abans de l’arrest, i a través d’un amic comú d’agressor i agredits, d’atemoridor i atemorits almenys, una part de les pertinences, especialment els telèfons, van ser tornats als seua amos. La resta ho va recuperar la policia en anar a detenir el denunciat.

En fi, discussions i batusses d’un jovent que manifesta massa problemes tot sovint. Les magistrades hauran de decidir si és delicte major o menor, si hi ha coacció o només extorsió. I, més encara, si avui, demà o demà passat, deixen en llibertat l’empresonat tal i com ha reclamat la seva defensora. Si complís la seva promesa d’estudiar educació social i ho fes amb prou empenta i ganes, potser seria el principi del final. I no hauria de tocar la cara de ningú. Com a mínim, no amb la voluntat de fer por.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.