Esportivament, Casas ho deixa amb un palmarès gens menyspreable, tant amb bicicleta com a moto, l’aparell dels seus inicis i al qual va poder tornar al tram final de la seva carrera. Com ell mateix recordava ara fa uns dies en la carta on anunciava la decisió al traster -ara espera tenir temps per anar-los penjat per casa- hi guarda un campionat del món, un subcampionat i dos subcampionats d’Espanya, a banda d’èxits a nivell nacional. A això s’han de sumar fins a sis rècords Guinness. La retirada, a més, arriba amb bon regust de boca: el resultat aconseguit amb el Principat al Trial de les Nacions. “Vaig pensar que era el moment idoni”, ha apuntat, per posar fi a una trajectòria professional al món del trial “més llarga del que havia esperat”.
Ha estat, remarcat, 30 anys competint. Des de ben petit. Primer, amb bicicleta; després, amb la moto, fins que va arribar, probablement, el pitjor moment d’aquestes tres dècades: dues triades gairebé consecutives que el van tenir apartat de la seva passió entre 1999 i 2001. “Gairebé significava dir adéu quan tot just tenia 18 anys”, ha apuntat.
Però no es va rendir. Per fer servir una paraula molt de moda, es va reinventar. Amb el suport de qui més que patrocinador era amic -“em van ajudar, més per amistat o per creure en el projecte que pel que els podia donar jo i els hi vull agrair”, ha explicat- va tornar a competir amb bicicleta, sobre la qual va aconseguir el campionat del món el 2005. I a partir d’aquí va compaginar la competició amb reptes mediàtics que li permetien atreure patrocinadors. Entre ells, fins a sis rècords Guinness.
“Recordo el d’equilibri. Quatre hores a l’exterior de l’hotel Hespèria, que era molt alt. Quan vaig acabar, vaig pensar que si algú me’l treia no el tornaria a fer”, ha relatat. El primer, però, havia estat la pujada a la torre Eiffel, que li va permetre fer-se un nom. També va ser especial el de Shangai, el 2008, competint amb altres dos pilots, un de xinès i un de nord-americà. “Tenia claríssim que seria el més ràpid. Vaig entrenar molt. Aquella preparació va ser molt intensa perquè em jugava els següents anys”, ha desgranat.
Casas assegura sentir-se “orgullós” pel fet “’d’haver aconseguit els objectius personals” que s’havia marcat quan tot just tenia tretze anys. Ara, amb la perspectiva del temps, admet que, potser, ho hagués tingut més fàcil en l’actualitat, ja que “les xarxes socials ajuden a atreure la gent a un esport petit”. Per això, no ha amagat la sensació que “si comencés de zero ara, crec que em podria dedicar més a competir i tindria més mundials, però, en aquella època, no hi havia una altra. Jo havia de viure de l’esport”.
I ara, un cop retirat, què farà el pilot andorrà. Del trial, almenys els primers anys, admet que s’allunyarà per centrar-se en un projecte empresarial. “He invertit en una empresa de disseny de refugis de muntanya. Estic en el món de la construcció, hem muntat una fàbrica i ho volem vendre a tota Europa”, ha revelat. Ara bé, l’esport encara el tiba i no nega que “més endavant m’agradaria tornar, sobretot per arribar als xavals que tenen nivell i que, si no se’ls dona suport, hauran de plegar”.
Casas s’ha referit concretament a Gaudi Vall i Jordi Lestang. “Si no es fa una bona feina planificada, amb Govern i patrocinadors privats, hauran de buscar-se la vida, perquè el trial, avui dia, és car”, ha advertit. A la vegada, ha deixat clar que “si puc aportar, ho faré” perquè els veu futur: “Tenen nivell per entrar entre els millors del món. D’aquí a guanyar, fa falta un talent innat que no sabrem si el tenen fins que hagin madurat”.
Casas preparant l'escenari de la roda de premsa de comiat.
El pilot de trial, a la taula amb els èxits i el seu casc, en primer pla.
Els èxits aconseguits per Casas
Alguns dels rècords i altres èxits del pilot de trial.
Altres rècords i altres èxits del pilot andorrà.
Comentaris (4)