Si una cosa s’ha fet evident en la presentació, és que trobar els orígens dels noms que ens envolten no és tasca fàcil. “El relat no pot ser breu, són 6.600 topònims treballats que comporten entre 60.000 i 70.000 noms propis de persona o de casa”, ha explicat l’autor, i ho ha volgut exemplificar amb un substantiu tan comú com ‘prat’. Ja sigui com a prat de dall o com a prat d’alta muntanya “ha sortit 4424 vegades”.
Però qui eren la gent que va donar nom als topònims? Per esbrinar-ho cal situar Andorra en el context geogràfic. La gent del neolític es movien, buscaven nous assentaments i van desplaçar-se fins a Andorra. Tots ells havien de donar nom als llocs, bàsicament per tres motius: per saber per on havien passat, per informar a qui s’havia quedat a casa i perquè si hi havia algú malalt o no es podia desplaçar, s’acabava quedant a Andorra i en aquest procés de sedentarització, d’anar colonitzant la terra, van posar noms. “Aquí apareixen els noms comuns com hort, prat, hortal... tots els del ram de la pagesia”, adverteix Pujal.
Més endavant, amb el procés d’industrialització i la creació de les fargues, arriben nous pobladors que tenien parcel·les de terreny i comencen a aparèixer nous noms, com artigues.
Una altra dificultat: al llarg dels anys, un mateix tros de terra s’ha identificat amb noms diferents o potser s’han escrit de manera diferent. Per tant, toca molta recerca per poder anar comparant, confrontar documents i arribar a les conclusions.
I si ‘prat’ està repetit, ‘costa’ també és un dels més nombrosos. Ara bé, tingui clar el lector que el ‘diccionari’ de Pujal no és un diccionari ‘normal’. I si busquen Ransol a la R no l’hi trobaran, potser perquè l’origen de la paraula és diferent. Hi poden localitzar també els orígens de Montané o de Nagol, aquest darrer entrant amb controvèrsia amb l’onomàstica de Catalunya del Doctor Corominas. “Nagol és un aglutinat de l’article i d’aigua, però l’aparello a aiguader, la persona que reparteix l’aigua perquè a la casa de Nagol hi ha un edifici que podria ser una torre d’aigua”.
A vegades, però, hi ha topònims que res tenen a veure amb el que se suposa que serien els orígens, com el Quer de l’Hort de Canillo. Aquí hi ha una teoria que diu potser tot es deu a una malformació d’un nom arcaic.
I un altre exemple: el coll de Caldes. “Quan un té una finca al coll de Caldes, no pot tenir una casa al coll perquè no hi cabria, per tant, s’ha fet una partida de terme que es diu coll de Caldes”. Però per molta recerca que es faci, a vegades cal resignar-se “hi ha casos que no resols mai”.
Un conjunt de noms, però, que potser en un futur no gaire llunyà desapareixeran o hauran de canviar. “El bosc es menja el que no es conrea i el formigó es menja l’altra part”, per tant, si es perden zones batejades, els noms també desapareixen.
I entre el públic, una única pregunta: “I ‘Val de Norra’, d’on surt?” La resposta la va anar a buscar a casa de Cebrià Baraut, amb reculls documentals d’Andorra i de fora. “El nom canvia contínuament”, reconeix, i suposa que és Andorra “és l’aglutinació d’un article i d’un nom, i un d’aquests era ‘nora’, ‘norrensis’...hi ha un llistat de 15 o 20 noms!”.
Si en volen saber més, hauran de buscar el llibre. Un patracol que no és format de butxaca, ja els advertim, i del qual no se n’han fet massa còpies. I segons ha revelat Lladós, la investigació no acabarà aquí, perquè Albert Pujal segueix treballant. “M’ha afluixat la veu, però no l’empenta”, ha confirmat.
Comentaris (6)