Parròquies

Escudella laurediana, escudella (electoralment) barrejada

UL tindria ben encarat el seu projecte per Sant Julià malgrat que una petita part dels seus simpatitzants i afiliats empenyen per intentar una aliança amb DA

Rere els contactes que amb fotos inclosos manté Laurèdia en Comú hi ha un grup independent que sí que mira d’articular una alternativa parroquial 

Toni Solanelles

A Sant Julià s’hi fa una de les millors escudelles del país. Probablement la menys greixosa. Això per Sant Sebastià i com cada any. Si a més a més, prop del 20 de gener, s’hi escauen unes eleccions, la barreja pot arribar a ser monumental. I es que a terres lauredianes -probablement juntament amb la Massana- és on s’hi couen els pactes electorals més a foc lent i més oberts encara ara. Per moltes reunions que hi hagi, res no acaba de quedar clar. Ara, que l’escudella feia molt bona flaire i que feia, a més a més, flaire electoral, fins i tot el capellà de la parròquia, mossèn Pepe Chisvert, ho tenia clar. No se n’ha estat de dir-ho en les paraules prèvies a la benedicció.

Amb més pressa o menys, essent una visita més llampec o més pausada, arribant més aviat o més tard, la taula de les autoritats ha estat més llarga que mai. De les comunals, fet i debatut, no en deuria pas faltar cap. I també hi havia un bon nombre de candidats a cap de Govern. Josep Pintat i Josep Roig, lauredians i caps de cartell de la ‘tercera via’ i dels progressistes d’SDP respectivament, hi eren des del principi. Vaja, des del moment que han arribat a la plaça de la Germandat els ‘capgrossos’, que és així com la ciutadania laurediana coneix els polítics de torn. El demòcrata Xavier Espot i el socialdemòcrata Pere López s’hi han afegit més tard.

Si el recompte no falla, la única autoritat en actiu que durant la jornada ha remenat de debò -i més que remenar, traginar d’una banda a l’altra ara amb patates, després amb pilota i sempre a peu de l’olla- era el parlamentari socialdemòcrata Gerard Alís. De consellers, ministres i el que s’escaigués n’hi havia un bon reguitzell més. És clar, lauredians en majoria: des de Gilbert Saboya a Carine Montaner passant per Josep Majoral o Carles Àlvarez. I la discussió era tant si l’escudella era bona -debat que es matava ràpid amb un aprovat amb nota i més hi tot- com, sobretot, què passarà amb els comicis del 7 d’abril i, abans hi tot, que passarà amb la confecció de les llistes. 

L’escudellada de Sant Sebastià ha aplega més polítics que mai a la plaça de la Germandat: Pintat, Roig, Espot i López entre molts d’altres i més enllà de les autoritats comunals

Coincidència global: si Eusebi Nomen finalment fa llista, aquesta apareix per restar punts a la tercera via. I segon element: una part molt notable de la ciutadania laurediana voldria, almenys, una segona llista per poder tenir alternativa a triar a la d’Unió Laurediana (UL). UL, segons diverses fonts, té el projecte parroquial -associat, és clar, a la ‘tercera via’ que impulsa el seu propi líder- força ben encarat. El dubte és saber què pot passar respecte de DA. Una minoria molt minoritària d’UL no veuria amb mals ulls fer una aliança amb els demòcrates. La majoria, però, no en vol ni sentir parlar. I l’entesa podria arribar després de les urnes en funció dels resultats i les necessitats. Com diria Pintat en altres ocasions, ell no es vol jugar cap dret.

DA té una implantació a Sant Julià relativament petita si es compara amb UL. Però molt superior a Liberals, que no té ni tan sols cap visible a la parròquia. Ni Partit Socialdemòcrata (PS) ni SDP tampoc no tenen prou requesta com per impulsar en solitari una alternativa que pugui plantar cara a qui sigui. Hi ha el convenciment entre una part de l’electorat que cal tornar a plantejar una alternativa a UL. I és aquí que apareix Laurèdia en Comú (LC). Segons fonts consultades, però, més enllà de les fotos i del que es cogui en reunions posteriorment difoses a les xarxes hi ha un grup d’independents, propers a LC en alguns moments, més distants en altres, que sí estan intentant promoure una candidatura.

I quines serien les bases d’aquesta llista independent? Defensa de trets parroquials com la imperiosa necessitat d’acabar el desdoblament del vial fins a la frontera tot respectant el que s’ha fet fins ara i defensa d’una Rabassa tant natural com sigui possible. I a nivell nacional, assegurar la governabilitat donant suport a aquella força que tingui la capacitat per poder travar les aliances necessàries per governar i, alhora, que accepti les propostes que aquesta llista independent posi sobre la taula a nivell lauredià. Cal estabilitat i pressupost, segons impulsors d’aquestes converses. Que aquesta candidatura acaba sent la que impulsa LC? Fantàstic.

I a les reunions de Laurèdia en Comú hi continuen anant afiliats de DA. Però, asseguren, ho fan a títol independent atès que, recorden, al seu dia, tots aquells que van promoure la candidatura que acabaria imposant-se a les comunals del 2015 van deixar les sigles al marge. Probablement, ni el cònsol actual, Josep Miquel Vila, no acabi visualitzant cap gran suport. Els independents independents només demanen una cosa: “que no molesti”. I avui, el cònsol, només estava per impulsar l’escudella. Ho ha dit amb totes les lletres. Igual com ha afirmat que esperava que tanta cocció de bon caldo contribueixi a trobar els millors candidats possibles. Que sota quin paraigua han d’anar? Vila avui només tenia un paraigua: l’escudella de la Germandat de Sant Sebastià. 



Mil racions més i encara per fer curt

En ser diumenge, els escudellaires lauredians han preparat enguany un miler de racions més que de costum. De 2.500 a 3.500 aproximadament. Els membres de la Germandat de Sant Sebastià han treballat amb les fogaines habituals més una que els han cedit els seus ‘homònims’ de la Massana en les tasques de fer bullir el brou. El vent lauredià tan característic no ha espantat centenars de persones, que s’han aplegat equipats amb qualsevol artefacte escaient per poder rebre el caldo. I la carn d’olla, és clar. Una setantena de persones han estat treballant des de bon matí per coure una escudella que, entre moltes altres coses, intenta desengreixar tant com pot els ingredients que s’hi llancen per fer-la el més suau possible però, alhora, sense que perdi res de gust. El cònsol de Sant Julià, Josep Miquel Vila, ha celebrat efusivament que una dotzena de joves s’hagin afegit en aquesta edició a la feina, fet que segons ell assegura el relleu i la continuïtat de tota una tradició.