Política

Europa, Espot i el ‘forcing’ via tercera via

Al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior el separa de donar el ‘sí’ a liderar el projecte demòcrata el fet de tenir garanties fermes que podrà fer i desfer el seu equip i la seva gestió

DA segueix el seu propi full de ruta manegant els tempos i mirant de descobrir, especialment, què es cou per la Massana i quin paper electoral pot arribar a jugar l’actual cònsol, David Baró

Toni Solanelles

Europa i Espot comparteixen la inicial E. Una i l’altre copen el panorama polític andorrà. No del tot, però sí en bona part. Mentre una bona part de l’arc parlamentari i social del Principat demanen posar el fre en la negociació per l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), Espot, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, demana temps per decidir si accepta liderar el nou projecte demòcrata. DA segueix el seu full de ruta, en què també hi entra intentar calibrar la força de la tercera via. Més que per UL per intentar treure l’entrellat dels independents massanencs tot mirant un nom que no els fa cap gràcia: el de David Baró.

Espot vol saber quin programa haurà de defensar -per tant, tenir clar la línia a seguir amb Brussel·les- però, sobretot, pretén tenir clar de quins suports disposa en el cas que hi hagi d’haver una negociació postelectoral si no hi ha una majoria clara. Al candidat a candidat demòcrata el que més el separa -i gairebé únicament el separa- del ‘sí’ és el fet de tenir la certesa absoluta que podrà fer-se un equip a la seva mida. Sense intromissions. I per moltes garanties i promeses que rebi dels de casa, sap que a la seva pròpia casa aquestes coses mai no es garanteixen realment del tot. I si a més cal pactar amb un tercer, la situació ja es complica. I molt.

La comissió demòcrata pro elecció de candidat com aquell que diu no hauria existit, el titular d'Interior ha estat sempre el preferit i el síndic,per exemple, encara es demana ara perquè ni tan sols no li han demanat res

El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior ha rebut els darrers dies l’encàrrec d’encapçalar la candidatura. Tot una mena de muntatge. El full de ruta demòcrata. De fet, asseguren fonts de l’entorn de la pròpia formació, que la comissió que havia de desgranar possibles caps de llista ni tan sols s’havia realment reunit mai. Espot era fa temps la persona que encapçalava totes les travesses i s’ha anat jugant públicament. Ara surt un i es descarta, ara apareix l’altre i lloa les benaurances del candidat a candidat… Espot és l’única alternativa demòcrata que tanca força les files taronges, mentre el síndic general, Vicenç Mateu, sembla, indiquen fonts parlamentàries, que es demana com és que cap comissió li ha demanat a ell què ofereix i quin projecte defensaria. Com pot ser que no se l’hagi escoltat, vaja.

I és que a DA fa temps que l’únic que s’escolta és a Espot i tots els dubtes que l’han envoltat. Si s’ha fet el pas d’encomanar-li que rumiï si accepta l’oferta és perquè el ministre ha superat la majoria dels entrebancs que el separaven de la resposta afirmativa. Els temors, alguns, hi són i hi seran. I a les garanties per poder formar el seu equip amb llibertat, als demòcrates i, per tant, també al candidat a candidat, el preocupa i molt el panorama post eleccions. I saber o intentar saber amb quin escenari es poden trobar. Diverses fonts consultades han assegurat que als taronges els preocupa i molt no saber com es respira a la Massana. Què farà Ciutadans Compromesos (CC). Quin paper, si paper té, pot arribar a jugar l’actual cònsol massanenc, David Baró.

La possibilitat que Baró acabi podent concórrer als comicis liderant una via, la tercera, la quarta o la que sigui, preocupa i molt a DA. Malgrat que el cònsol -que sap que se’l collarà d’alguna manera o altra abans dels comicis del març o l’abril- hagi afirmat per activa i per passiva que pensa acabar el seu mandat comunal. Algunes fonts asseguren que l’entorn demòcrata va arribar a insinuar si no oferir que si Baró volia un respir una vegada finalitzada l’etapa de cònsol li podria oferir una ambaixada a canvi que no es mogui en els propers comicis generals. El massanenc manté silenci.

Davant el panorama obert que ara per ara es viu en l’escenari massanenc, els taronges haurien ‘tocat’ Daniel Armengol cop a antídot per frenar qualsevol altra alternativa

I mentre Carles Naudi, conseller general ara independent que al seu dia, el 2015, va ser elegit parlamentari en la circumscripció territorial sota les sigles de Liberals més independents i amb el suport de CC l’únic que ha dit obertament és que, ara per ara, no vol sentir parlar de DA. I, com a molt, que es pot provar de fer alguna cosa amb els socis parlamentaris d’Unió Laurediana i, per tant, amb Josep Pintat. Tanta poca concreció no agrada gens als demòcrates, que haurien contactat amb un dels massanencs pesants que ja va tenir a les seves files durant la primera legislatura ‘martiniana’. DA hauria sondejat Daniel Armengol com antídot per combatre qualsevol altre oferta que no vagi associada al color taronja de manera indestriable.

Suposadament, massanencs i lauredians fonamenten la denominada tercera via. Unió Laurediana (UL) tampoc no ha decidit res. Però els seus líders, o el seu cap visible, vaja, s’ha mogut o s’està movent molt per articular o bé llistes territorials que acabin associant-se o bé aquestes llistes i una nacional. Josep Pintat ha mantingut sobretot trobades amb els dissidents liberals d’Escaldes. Però no s’ha quedat aquí. També ha tret el nas per altres parròquies mirant de calibrar quines opcions hi hauria de fer candidatures parroquials que s’unissin després en format frontissa al Consell General.

Europa (no) m’encanta

L’aliança fins ara massanenco-laurediana el que és clar és que sense ser detractora oberta d’Europa sí que és euroescèptica o, almenys, és escèptica davant el format, davant les maneres, amb què el Govern està gestionant la negociació amb Brussel·les. D’aquí que amb Josep Pintat al capdavant hagin demanat obertament que es frenin les converses. Les raons les van posar en una carta lliurada tant al ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, com a l’eurodiputat socialista José-Fernando López Aguilar. La posició dels independents de la Massana i d’UL no està sola ni al Consell General ni al carrer. Liberals d’Andorra ha sol·licitat també una altra manera de fer. Una major claredat i transparència. I, sobretot Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Jaume Bartumeu, també ha reclamat que s’aturi la negociació. Que es deixi per al proper mandat, per a la propera legislatura. Que la campanya electoral serveixi per explicar, entre altres coses, què demana Europa i què se li demana a Europa. Què suposaria realment associar-se amb la UE.

L’oposició a les formes amb què el Govern està duent a terme la negociació amb la UE ha unit diversos actors suposadament molt diferents en un clam perquè es freni el procés

Fa o no fa aquesta és la mateixa posició, o si més no una posició molt similar, a la que manté el grup d’opinió Virtus Unita, un col·lectiu on hi han anat a parar des d’excàrrecs que al seu dia havien estat a l’òrbita del PS fins a excàrrecs que se situen a la dreta més conservadora del país. Vaticinant “un previsible col·lapse total del país i per molts anys”, Virtus, és a dir, Josep Duró, Bibiana Rossa, Climent Palmitjavila, Albert Font, Josep Anton López i tants d’altres fins a una vintena llarga de persones “demanem i exigim al Govern i a tota la classe política de fer una pausa en el procés negociador, per a analitzar detingudament les exigències de la UE”. 

Virtus Unita parla de la “incertesa del panorama que ens espera, constatant la indefinició dels conceptes i la desorientació dels interlocutors”. D’aquí que sol·licitin la frenada en la negociació per saber exactament què demana la Unió Europea i “posteriorment s’ha d’obrir un període d'informació exhaustiva dirigit a la ciutadania, exposant sense enganys el pros i contres de la pretesa associació; un procés que hauria de culminar amb un referèndum per donar la veu al poble”.

Eusebi Nomen manté la intenció de fer una llista nacional i es mou gairebé en solitari per trobar i lligar suports; un dels sondejats és l’exministre d’Ordenament Jordi Alcobé

I un altre que no veu clar això d’Europa i que ho deixa clar, o com a mínim se li pot entendre, amb el nom que ha posat al seu nou projecte polític és Eusebi Nomen. L’economista i exconseller general aposta per una Andorra Sobirana. És a dir, més Andorra i menys invents. Emmirallar-se en allò que funciona, i bé, d’altres petits països de suposat èxit. A diferència de Virtus Unita, que manté que només pretén fomentar el debat però no té voluntat de concórrer a les eleccions generals, Nomen sí té intenció de presentar-se.

Amb el seu projecte unipersonal a la carpeta, l’exparlamentari volta buscant suports. I en una de les parròquies on s’ha aturat és a Canillo. No sembla que li hagi fet massa cas -el mateix que li hauria passat a DA amb Daniel Armengol-, però Nomen hauria compartit més d’una xerrada amb un exministre demòcrata que s’ha distanciat, encara que només sigui una mica, de la línia taronja. Exactament, Nomen, Eusebi, festeja Alcobé, Jordi.

Queda mig any per a les eleccions generals i el món encara pot donar moltes voltes. I les donarà. De ben segur.