A la darrera sessió de control al Govern, la ministra Mas va identificar prou bé una de les característiques de l’activisme populista d’extrema dreta: la provocació. La intervenció de la presidenta del grup d’AE va començar amb una impertinència i va acabar amb una ofensa.

La instrumentalització del Consell com a caixa de ressonància de les seves ‘perfomances’, ha esdevingut una habitud d’AE; repatanis a l’esforç, han optat per la política d’intentar maximitzar els seus rèdits amb la mínima dedicació. Una mostra pràctica del que ells entenen com “responsabilitat política”.

Per a la construcció i propagació de la seva particular cosmovisió apocalíptica menyspreen evidències, dades, enquestes, estadístiques, indicadors; massa feina! Llegir el pressupost com els hi va convidar el ministre Ramon Lladós? Au va! No cal que s’escarrassi el ministre, ni que ens indiqui la pàgina on trobarem la dada que han ignorat. No volen dades, ni indicadors de Sanitat, dels pressuposts generals o de les intervencions de la policia que els hi puguin espatllar el seu relat; el de la por; l’estratègia seva és fer por, “asustar” (sic) amb una xerrameca de mots altisonants: col·lapse, degradació, inseguretat; uns mots que de tan repetits -i deformats en significat- els han convertit en el seu mite. I Roland Barthes ens va ensenyar que el mite és llenguatge robat. Lluitar contra el populisme és també recuperar el significat dels mots i no acceptar el robatori que practiquen quotidianament els populistes d’extrema dreta.

“Perquè la característica definitòria d’AE és la inanitat; inanitat intel·lectual, política, ètica i estètica.”

Com va dir la ministra, confonen l’anècdota amb la categoria, però són tan ignorants que no saben – ni els importa- el que és la categoria. Tenen una vaga idea (tot és vagància en ells) de qui eren Aristòtil, Tomàs d’Aquino o Kant; però intueixen que treballar amb categories pot ser contraproduent... per a ells. Mentrestant aniran generalitzant qualsevol incident ja que, en l’afortunada descripció de George Bernard Shaw, són gent “incapable de faire une différence entre un accident de bicyclette et l'effondrement de la civilisation.”

Perquè la característica definitòria d’AE és la inanitat; inanitat intel·lectual, política, ètica i estètica. És el grau “zero” de la política, no escolten arguments, no accepten el debat; quan no poden negar les dades evidents, són incapaços de reconèixer el seu error i sense immutar-se engeguen la seva sortida “airosa”, com la penúltima pixada fora de test de la líder extremista: la vulgaritat d’un sainet de l’imaginari mític petit-bourgeois d’entreguerres. Esperem que entre les cites “intel·lectuals” que té preparades la senyora Montaner per les seves futures provocacions, no tingui el “Toto, mange ta soupe” del seu homònim Fernand Raynaud.

Escoltant els consellers d’AE em reconcilio amb el comentari de Fiter i Rossell a la màxima 32 del llibre sisè del Manual digest: “És lo vulgo bèstia de molts caps i no pot saber les causes i motius que té lo bon superior per fer lo que fa, de manera que són tan diferents los judicis del superior ab los del vulgo que no és possible que tinguen los dos un mateix concepte de les coses”.

Entre la vulgaritat ‘xonista’ i les “coses fetes amb tanta prudència i consell”, els andorrans sabrem triar.