Els experts en geopolítica són clarament una espècie en vies d’extinció. Aviat els veurem de conductors d’Uber, de repartidors de Glovo o obrint canals de Youtube a l’estil de ‘La Casa de los Gemelos’ dels germans Carlos i Daniel Ramos. Perquè ara la política internacional té molt de teologia. En la darrera entrevista, i preguntat per la seva seguretat, Nicolás Maduro responia: “Tinc un búnquer infal·lible: Déu totpoderós. Li vaig entregar Veneçuela a nostre senyor Jesucrist”. Hores després van arribar els americans i se’l va emportar en una acció que tindrà segur una pel·lícula on Benicio del Toro podria fer un bon paper de Maduro.

La conclusió és que Déu va crear el món en sis dies, que el setè va descansar, però que els búnquers se li resisteixen. Aquesta estranya limitació de l’omnipotència divina no la va veure venir Maduro i la van aprofitar el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio que va aparèixer un dia a la televisió amb una creu de cendra dibuixada al front i Donald Trump, qui alguna vegada s’ha comparat amb Jesús. Una cosa que només pot ser entesa com un sobtat tret d’humilitat, en limitar-se a la segona persona de la trinitat i no al paquet complet.

“No esperem que Europa faci res per nosaltres”

L’anàlisi teològica ja va per nota quan Delcy Rodríguez assumeix el càrrec de presidenta de Veneçuela dient que el seu destí “només el decideix Déu”, i no Trump que compra un dictador i li porten per missatgeria urgent com aquell que ho fa per Amazon. Allò de ‘Lux’ i Rosalía val, però si no posem límits a la nova espiritualitat anirem a l’infern directament i els geopolítics a l’atur. I no esperem que Europa faci res per nosaltres perquè Trump ens recorda la nostra fraternal i romàntica incompetència. Som els millors ciutadans, els més educats i els més amables. Però no pintem res.