Som i serem humans fins que morim. Potser, i només potser, aquest és el nostre càstig. En un món que aparentment va a un ritme vertiginós, és essencial reflexionar sobre la nostra condició humana i els reptes constants que ens planteja la vida.

Si néixer és considerat la virtut de bondat i innocència, aleshores què és el que ens està passant pel camí? Què és aquesta deformació de l’ésser que ens allunya de la nostra essència més pura? No ho sé, i aquesta incertesa és que em fa qüestionar tot el que ens envolta. El que sí que sé és que la humanitat desprèn una olor de ranci, un aroma que, malgrat els millors perfums, les normes més estrictes i les lleis més ben pensades, sovint sembla empènyer-nos més lluny d’aquell vestigi d’innocència amb què vam néixer.

Sempre estaré al costat d’aquells que defensen el sentit comú, que busquen l’equilibri i la saviesa en les accions quotidianes. I ara és quan emergeix en mi el dubte: si la humanitat ha perdut el nord, quin sentit comú hem de seguir? Abraçarem el teu? El meu? O quin? Aquestes preguntes ressonen amb força: ens preguntem, què ens queda al final del dia en un món tan caòtic? Quin camí hem de seguir si tots estem perduts en les nostres pròpies angoixes?

Potser ens corromp la supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja o la mandra. No ho sé; potser és una barreja de tots ells. Com bé sabeu, he nomenat els set pecats capitals, però és important recordar que això no s’atura aquí. Si mirem a fons amb el nostre cor, veurem que la ramificació del mal és tan vasta que, si hi ha algú que ens ha de perdonar quan arribi el final, és possible que no el trobem al nostre costat. Això ens ha de fer reflexionar sobre les nostres accions i el seu impacte en els altres.

La llum i la bondat són quelcom que es treballa de manera constant i conscient. I si tu, lector, no ho estàs fent, t’animo a practicar-ho cada dia. Veuràs el millor de tu mateix, i això et permetrà desenvolupar una versió millor de qui ets. Sentiràs la grandesa d'aquest nom i descobriràs que pots aportar més del que mai t’havies imaginat. La bondat ens transforma i ens reconnecta amb els altres, enriquint les nostres vides.

Penso que els sentiments que emanen per naturalesa del nostre interior més primitiu aquells que teníem quan encara no estàvem influenciats per res extern són aquests els que hem de cuidar i intentar de no oblidar en la nostra vida quotidiana. La puresa d’aquests sentiments és la clau per reconnectar-nos amb la nostra veritable essència.

Per acabar, us diré que la bondat és necessària; cal treballar-la des de casa per poder continuar vivint amb integritat i harmonia. Fomentar i practicar la bondat es pot fer a través de gestos simples: amb una carícia, una bona paraula, un somriure o l’habilitat d’escoltar amb atenció i generositat. Et puc assegurar que, un cop abracis la bondat i la interioritzis dins teu, no deixaràs que res ni ningú s’apoderi de la teva pau interior. Això, sens dubte, et canviarà la vida i et proporcionarà la força i la saviesa necessàries per afrontar el món amb un nou propòsit.