Senyors de Govern, quina barra!

Comentaris

És passada la mitjanit i, tot i estar convalescent de Covid, no me n'’he pogut estar de començar a escriure aquest article. Aquesta reacció airada s’ha desfermat després d’escoltar una notícia emesa per Radio Televisió d'Andorra, que titulava “El Govern reconeix que cal modificar el codi de relacions laborals per evitar irregularitats amb els treballadors estrangers subcontractats”.

Si em permeten la llicència en castellà “Me caigo muerta!”

Des del meu grup parlamentari, vam portar el tema de les subcontractacions en el marc d’una prestació de serveis en el si del debat parlamentari, amb una pregunta oral que em va respondre el mateix cap de Govern en seu parlamentària i en la que em suggeria que nosaltres féssim propostes al respecte.

“Ara que ja no tenen a sobre la taula l’oportunitat de canviar la llei per aclarir la qüestió que, per altra part, sempre havia estat ben clara fins al Govern del senyor Espot, el ministre Gallardo reconeix que cal modificar-a, però quan es pugui”

Des de llavors, els socialdemòcrates hem fet articles, rodes de premsa, esmenes a la llei de relacions laborals (LRL)... Finalment, el proppassat dijous 1 de desembre, vam defensar al Consell una reserva d’esmena per donar la darrera oportunitat al Govern de rectificar. Sí, dic al Govern, perquè els companys de la comissió legislativa d’economia van rebutjar la nostra esmena en comissió al·legant el desacord del mateix cap de Govern.

Des del grup parlamentari socialdemòcrata vam proposar una modificació a la Llei de relacions laboral que pretenia afegir a l’article 1 aquest redactat: “En qualsevol cas, s’han de respectar les condicions mínimes establertes en aquesta llei”. Convé explicar que el mateix article 1 de la LRL, relatiu al seu àmbit d’aplicació, diu que “aquesta Llei és aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat d’Andorra”. (Les negretes són meves).

Sembla ser que hi ha un informe del Gabinet Jurídic que “interpreta”, contravenint la jerarquia normativa indicada en la LRL,  que l’autonomia de les parts (un contracte entre privats) ara preval sobre les disposicions de dret imperatiu de la LRL, sobre la Llei qualificada d'Immigració i sobre la jurisprudència dels tribunals andorrans.

Des del meu grup parlamentari, hem demanat aquest informe. Friso d’impaciència en llegir els motius que avalen la conclusió abans referida, sobretot tenint en compte que no s’interpreta igual per a l’àmbit d'aplicació de la Llei de seguretat i salut en el treball (que diu que “aquesta Llei s’aplica a tots els sectors d’activitat”), de forma que sí que subjecta aquestes prestacions de serveis a la legislació andorrana. Encara sort! S’imaginen si a sobre de cobrar el que cobren a Llatinoamèrica o l’Àfrica, aquests treballadors tinguessin la seguretat laboral del Qatar? En tot cas aniré a posar-li un ciri a la Mare de Déu de les interpretacions jurídiques, que ens ha beneït amb una de calç i una d’arena.

I ara que ja no tenen a sobre la taula l’oportunitat de canviar la llei per tal d'aclarir la qüestió que, per altra part, sempre havia estat ben clara fins al Govern del senyor Espot, el ministre Gallardo “reconeix que cal modificar la LRL, però quan es pugui”. Després del debat que vàrem tenir tot just fa cinc dies al Consell General, ara va el ministre encarregat del treball en aquest país i declara la seva preocupació davant “buits legals” o “interpretacions” no desitjats i que cal corregir.

I jo em pregunto “com es pot tenir tanta barra?”

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending