La sèrie de Netflix ‘Reclutas’ ha aconseguit una promoció inesperada gràcies al Pentàgon. És una ficció on un gai escanyolit entra a formar part dels Marines. El secretari de premsa del departament de Defensa dels Estats Units, Sean Parnell va afirmar que “les forces armades estatunidenques estan recuperant l’esperit guerrer” i no comprometran aquest estàndard “per satisfer una agenda ideològica”. ‘Reclutas’ transcorre durant l’etapa ‘Don’t ask, Don’t tell’ (No preguntis, no diguis, DADT) que va ser instituïda per l’administració Clinton el 28 de febrer de 1994. Podies servir a l’exèrcit i ser gai, sempre i quan no ho diguessis. Tampoc t’ho podien preguntar. Però si t’enxampaven et podien fer fora.

Cada cop és més habitual que als periodistes ens demanin ‘don’t ask’. Aquell "avui no toca" que va popularitzar Jordi Pujol, està ara a l’ordre del dia. Això del no pregunti, ho va utilitzar la setmana passada la ministra de defensa espanyola Margarita Robles. Tot i que només es referia a un periodista en concret. A aquell que va preguntar a Trump per Espanya. També es va empipar el ministre de Transports i Mobilitat Urbana, Oscar Puente, home més conegut per les seves piulades a la xarxa social X que per la seva feina al ministeri.

“Aquí tampoc cal preguntar pel cost de l’Andorra Cycling Masters”

Aquí tampoc cal preguntar pel cost de l’Andorra Cycling Masters. Dimecres al ministre portaveu, Guillem Casal, només li va faltar dir que “això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent” per honorar Bob Dylan i el seu ‘Blowin' In the Wind’. Malgrat que dimecres i dijous hi va haver ventades fortes, no va arribar cap resposta. Mentre arriba en seu parlamentària, si arriba o com arriba, el cost real de la prova ciclista formarà part dels grans misteris de la història juntament amb l’assassí de John F. Kennedy, la identitat de Jack l’Esbudellador, la desaparició de l’aviadora Amelia Earhart, el monstre de llac Ness o el vaixell Mary Celeste.

El president de França i copríncep, Charles de Gaulle, va dir al seu portaveu, Alain Peyrefitte: “ha arribat a les meves orelles que vostè s’entén bé amb els periodistes...És un mal senyal”. Pitjor senyal és dir què podem preguntar els periodistes o, directament, no respondre. Perquè no oblidem que als periodistes no ens ha votat ningú, mentre que ells, els polítics, ens representen a tots. A nosaltres ens correspon la tasca de fiscalitzar-los.