Deixar de fumar és un ritual. La darrera calada es programa. No com l’últim petó, que mai se sabrà quan passa dels llavis al record. O com aquella factura que sempre arriba en mal moment. Abandonar el tabac forma part indissoluble dels propòsits de l’Any Nou i això que diuen que l’infern està enrajolat de bones intencions. I no és estrany perquè amb les d’alguns es podria fer un mosaic que ni Porcelanosa.

Zeno, el personatge d'Italo Svevo (pseudònim de l’escriptor italià Aron Hector Schmitz), té intenció de deixar de fumar i cada cop que ho fa és amb la decisió que serà l'última cigarreta. Sent amb això l'estimulant sensació que la vida comença de nou (però és una sensació tan agradable que torna a fumar per tornar-la a sentir la següent vegada que deixa de fumar). El molt fumador Svevo va morir després de ser atropellat per un cotxe.

En canvi, hi haurà algú que es ficarà al lavabo per fer la calada de comiat igual que el personatge del prolífic autor japonès Yasutaka Tsutsui al relat ‘L’últim fumador’: una distopia, o utopia, on les forces de l’Estat van eliminant els darrers fumadors de la Terra. “Les persones mai no son més cruels que quan estan convençudes de la noblesa de la seva causa, ja sigui religió, bondat, justícia o el que sigui”, escriu Tsutsui.

Sempre hi ha el recurs de posar-se a vapejar que és una paraula lletgíssima i que és una adaptació de la castellana ‘vapear’. Si el gran defensor d’aquella llengua que era el filòleg Fernando Lázaro Carreter aixequés el cap no posava el ‘dardo en la palabra’ sinó a l’ull de l’espavilat que la va inventar. Però no sé per què ens hem de fer mala sang, ja que després del cafè descafeïnat, la Coca-Cola light, la llet desnatada i la cervesa sense alcohol, havien d’arribar els cigars sense tabac.

“Sense adonar-nos-en, hem passat del fum al vapor, de ser xemeneies a semblar locomotores”

I així, gairebé sense adonar-nos-en, hem passat del fum al vapor, de ser xemeneies a semblar locomotores. A canvi vostè ja tria si a la cigarreta li posa aroma a tabac, Estomacal Bonet, fruites del bosc, papaia, caramels o whisky de malta.

Però per damunt d’algunes modes i molts prejudicis sempre ha regnat (tot i que des d’aquest diumenge, 14 de gener ja no regna) Margarida II de Dinamarca, monarca amb la cigarreta sense filtre de la marca Karelia a la boca. Ha fumat 66 anys (des dels 17), molts més dels que ha regnat. Potser és més difícil deixar de fumar que de regnar.