Senyors propietaris, inversors i explotadors de béns immobles: vau reclamar lleis per protegir les vostres propietats dels incivismes. I el Govern alçà la vara legislativa: ‘Que siguin dotats de drets i garanties!’ I així fou.
Podeu acordar visites diürnes, reclamar desperfectes, disposar de fiances, pactar assegurances i, davant incompliments greus, demanar la resolució del contracte.
Aleshores, quin és el problema? Si ja teniu aquests mecanismes, per què prohibir animals que no ocasionen cap perjudici? Potser és més còmode quedar-se assegut al sofà, cobrant el lloguer, que exercir els drets que tant vau reclamar?
Si tampoc voleu aixecar-vos, encarregueu les gestions a les immobiliàries. Agents de l’AGIA, si excedeixen els serveis contractats, asseieu-vos amb els propietaris i acordeu-ho. Unes reunions no es comparen amb les conseqüències de separar famílies i animals. Que la vostra falta d’acord no la pagui la població ni la Justícia.
Mentrestant, ens arriben avisos d'unes 50 famílies, més o menys, que a partir del 2027 hauran de reubicar els seus animals. Unes per dificultats econòmiques derivades de l'augment del lloguer, d'altres perquè no troben un habitatge on els permetin viure amb els seus animals.
“La Llei d’arrendaments de finques urbanes (LAFU) ha de substituir les prohibicions indiscriminades per criteris objectius, acreditables i proporcionats. Protegir la propietat és legítim. Separar una família del seu animal per un simple ‘perquè puc’, sense perjudicis acreditats, ratlla l’assetjament”
I mentre no ho resoleu, el Govern continuarà donant ajuts al lloguer perquè els llogaters puguin sobreviure. I així els propietaris podran continuar comprant sofàs. També, en el cas dels animals que els propietaris no volen als seus béns immobles o que n'han fet fora, el Govern s'encarregarà de finançar, amb diners públics, els centres on hauran de viure separats de les seves famílies. Una altra part es sostindrà amb la feina de treballadors d'entitats sense ànim de lucre i voluntaris. Però que el sofà sigui bo. Sort que existeix aquest suport públic, tot i que no arriba de la mateixa manera a tot arreu.
Sense un motiu objectiu de convivència, seguretat, benestar o civisme, això sembla un simple ‘perquè puc i prou’.
No som els primers a plantejar-ho, però sembla que serem els últims a solucionar-ho. França (1970), Ontario (2007), Alemanya (2013), Àustria (2021) i Brussel·les (2024) protegeixen contra prohibicions generals. Victòria, Austràlia (2020), Nova Zelanda (2025) i Anglaterra (2026) limiten negatives arbitràries. Fins i tot a Espanya, on la jurisprudència impedeix fer fora de casa algú quan l'animal no ocasiona molèsties.
ARPA ha traslladat la reforma als grups parlamentaris, al síndic general i a l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), de la qual esperem resposta. Potser també són al magnífic sofà? Quines garanties més necessiten perquè els llogaters decideixin amb qui conviuen, dins la llei?
La Llei d’arrendaments de finques urbanes (LAFU) ha de substituir les prohibicions indiscriminades per criteris objectius, acreditables i proporcionats. Protegir la propietat és legítim. Separar una família del seu animal per un simple ‘perquè puc’, sense perjudicis acreditats, ratlla l’assetjament.
· ARPA · Associació Rescatista i Protectora dels Animals







Comentaris (2)