La iniciativa “Ciutats Amigues de la Infància” és una iniciativa liderada per UNICEF, llançada el 1996, que dona suport als governs municipals en la realització dels drets dels infants a nivell local utilitzant la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant com a base. També és una xarxa que reuneix el govern i altres parts interessades com les organitzacions de la societat civil, el sector privat, el món acadèmic, els mitjans de comunicació i, sobretot, els propis infants que desitgen fer les seves ciutats i comunitats més amigables amb els nens i les nenes.

La guia d’UNICEF titulada “Indicadors, concepte i utilitat en les polítiques locals d'infància i adolescència” adopta els 6 criteris d'avaluació de les intervencions públiques aplicables a les polítiques locals d'infància i adolescència de 'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

L’avaluació de polítiques públiques és un procés sistemàtic i raonat de generació de coneixement, a partir de la recopilació, anàlisi i interpretació d'informació, encaminat a la compressió global d'una intervenció pública sigui aquesta una política, pla, programa o norma, per a aconseguir un judici valoratiu, basat en evidències, respecte del seu disseny, posada en pràctica i efectes (resultats i impactes).

Aquest 6 criteris, que responen a 6 preguntes, ens ajuden en l’avaluació de les intervencions que es realitzen des de les administracions:

Criteri 1. PERTINÈNCIA. Estem fent l'adequat per a respondre als drets i necessitats de la població menor de 18 anys conforme a la Convenció sobre els Drets de l’Infant?

Criteri 2. COHERÈNCIA. La política local d'infància i adolescència és compatible amb les polítiques dirigides a aquest sector de la població impulsades des d'altres administracions públiques?

Criteri 3.EFICÀCIA. Quin impacte està tenint la política local d'infància i adolescència en la vida dels diferents col·lectius de nens, nenes i adolescents de la parròquia?

Criteri 4. EFICIÈNCIA. Amb quins recursos compta la política local d'infància i adolescència? Estem aprofitant-los bé: de manera eficient i eficaç?

Criteri 5. IMPACTE. La política local d'infància i adolescència actua en diferents fronts. Quins canvis importants, tant concrets com d'abast general, ha generat en les condicions de vida d'aquest sector de la població? En altres paraules: en quina mesura ha aconseguit transformar el benestar i la realització dels drets de la infància?

Criteri 6. SOSTENIBILITAT .Les polítiques locals d'infància i adolescència estan tenint efectes que perduren en el temps i que puguin continuar en el futur?

Preguntes llargues i complexes que necessiten eines complementàries per a respondre-les.

La Gestió Basada en Resultats (GBR) és un enfocament addicional als criteris proposats per l'OCDE i que també es troben en la guia d’UNICEF per a l’avaluació de les polítiques d’infància municipals.

“Les administracions comunals del Principat realitzen un gran esforç des dels seus departaments d’infància i joventut per a promoure la participació dels infants i joves i per recollir dades significatives de la situació dels seus ciutadans i ciutadanes menors de 18 anys. La qüestió és com estendre, perfeccionar i portar totes aquestes pràctiques a nivells de major rigor científic i que la informació obtinguda permeti la seva agregació i comparació, amb la finalitat d'obtenir un coneixement pràctic, transferible i generalitzable”

Tres preguntes bàsiques de la GBR que ens poden servir per avaluar-nos: Estem fent les coses de la manera correcta? Les nostres intervencions condueixen a l'objectiu previst? Com sabem si estem en el bon camí?

Amb un exemple ho entendrem millor. Imaginem que estem impulsant un programa d'educació mediambiental dirigit a la població infantil i adolescent en edat escolar de la parròquia. Prenent com a base aquest exemple, a continuació, formulem algunes preguntes possibles basades en aquest enfocament, associant-les a possibles criteris d'avaluació:

Realitzar les activitats programades segons el previst........ S'han fet les activitats programades?

Complir els terminis d'execució de les activitats......... S'han complert els terminis establerts?

Seguir correctament els protocols aplicables a les activitats programades (per exemple, quan participen nenes i nens que necessiten suport a causa d'una discapacitat)........ S'han seguit els protocols adequats?

Executar el pressupost conforme al que es preveu, disposant dels comprovants exigits per la Intervenció local....... S'ha executat correctament el pressupost?

El programa persegueix que els nens i les nenes participants comprenguin la importància de cuidar el medi ambient............. Estem aconseguint que els nens i les nenes participants comprenguin millor la importància de cuidar el medi ambient?

Els aprenentatges previstos es traduiran en pràctiques concretes aplicables a la vida quotidiana..........Aquesta comprensió s'està traduint en pràctiques concretes com consumir menys, reciclar més, reutilitzar els residus, etc.?

Els nens i les nenes participants en el programa contribuiran a sensibilitzar i formar a altres membres de la seva comunitat educativa...............De quina manera la consciència mediambiental dels nens i les nenes participants repercuteix en el conjunt de la comunitat educativa?

La Gestió Basada en Resultats exigeix, a més, buscar evidències (proves) concretes que aquest programa està contribuint realment a objectius com desenvolupar una major consciència mediambiental i adoptar nous estils de vida més sostenibles, per a això haurem de comprovar, entre altres aspectes possibles, els aprenentatges que el programa hagi propiciat, per exemple, mitjançant exercicis, enquestes, seguiment de tasques, etc.

No és suficient amb creure que el que fem serveix per a alguna cosa; hem d'intentar esbrinar si respon al que esperem, o quins altres efectes generen els treballs que es duen a terme en benefici de nens, nenes i adolescents.

Per tant, un dels desafiaments en els quals continuar aprofundint, és l'avaluació de les polítiques locals d'infància i adolescència, de manera que es puguin aportar dades i evidències concretes de les transformacions reals que generen en les vides de la població infantil i adolescent.

Les administracions comunals del Principat realitzen un gran esforç des dels seus departaments d’infància i joventut per a promoure la participació dels infants i joves i per recollir dades significatives de la situació dels seus ciutadans i ciutadanes menors de 18 anys. La qüestió és com estendre, perfeccionar i portar totes aquestes pràctiques a nivells de major rigor científic i que la informació obtinguda permeti la seva agregació i comparació, amb la finalitat d'obtenir un coneixement pràctic, transferible i generalitzable.

No és una tasca fàcil. No obstant això, no hem de desistir d’insistir. En primer lloc, perquè la ciutadania té dret a saber en quin i amb quins resultats s'utilitzen els recursos públics; en segon lloc, perquè una millor avaluació ajudarà al fet que aquestes polítiques siguin més reconegudes política i socialment, perquè els qui les coneixen de prop saben bé de la seva utilitat i del valor que tenen per a la infància i per a les seves famílies; en tercer lloc, perquè l'avaluació facilita l'adaptació als canvis socials i la millora contínua; en quart lloc, perquè, cada vegada més, els pressupostos públics, a nivell estatal i europeu, estan condicionats a l'aportació d'informació de qualitat.

Necessitem parròquies compromeses amb la seva infància i joventut i plans locals dissenyats amb una nova mentalitat de gestió que tingui en compte de manera global i integrada els diferents processos dels que depèn una política pública.

A partir de les experiències reunides per la Iniciativa “Ciutats Amigues de la Infància”, cal proposar un model de cicle de planificació de les polítiques locals d'infància i adolescència compost, bàsicament, pels següents cinc processos:

1. Procés de transparència informativa, debat públic i participació ciutadana.

2. Procés de diagnòstic i prospectiva.

3. Procés de disseny i planificació.

4. Procés de coordinació, execució i seguiment.

5. Procés d'avaluació, aprenentatge i millora contínua.

El benestar dels infants és l'últim indicador d'un hàbitat saludable, una societat democràtica i de bon govern (declaració de la segona Conferència de les Nacions Unides sobre els Assentaments Humans (Hàbitat II), per això encoratgem a tots els nostres comuns a donar un pas endavant en el disseny de les seves polítiques per a la infància i amb la infància.