La nit de Nadal, la de Cap d’Any i la de Reis haurien de ser un paquet, un tres en un o un trifàsic, per poder arrencar-les d’una estrebada com una banda depilatòria o un esparadrap. Tres jornades de sarau, gresca i gatzara, i adeu-siau. Però no, apareixen dies pel mig com si fossin mitjons que han sobreviscut al triatge de la rentadora i que s’han quedat sense parella. 

Com aquests diumenge i dilluns abans de Reis, entre el comiat del 2025 i la teòrica nit màgica. Escrivint en pijama i evitant anar a la redacció amb l’excusa del teletreball perquè la sola perspectiva de posar-te uns texans produeix suors fredes. És la conseqüència de participar en els jocs de l’engreix, que ja arribaran els de la fam, on no competirà Jennifer Lawrence, però sí la pinya i el pollastre a la planxa. L’objectiu ja no és pujar la costa de gener, és no baixar-la rodolant.

“Potser s’hauria de regalar una mica de més de cultura general”

Aquests dies de treva són la transició entre el que s’espera i el que es rep. Potser s’hauria de regalar una mica de més de cultura general. Com, per exemple, a l’actor Timothée Clement. Quan es va tallar els cabells va aparèixer en un programa de televisió amb l’actriu Emma Thomson, que va fer broma amb la idea de Samsó i de perdre força. No en sabia res. I ho va dir sense tallar-se. Un pèl. Quan el pintor Mengs deia que quadres com ‘Samsó i Dalila’ de Rubens eren útils per a la pedagogia, no sabia la falta que farien avui.